Out of time

Som el fruit del passat

Dietari, part trenta

Dimarts, 9 de juny. Per fi les autoescoles han pogut tornar a obrir. Des de l’11 de març que no agafava el trailer. Gairebé 3 mesos. Estic bastant inquiet, perquè temo haver perdut molta traça amb el vehicle degut a les vacances forçoses. Per sort, no és així. El profe em ve a dir que ho he agafat allà on ho vaig deixar, que el porto tal com el portava. La qual cosa em deixa molt tranquil.

Dijous, 11 de juny. Una nova pràctica. La següent, del dia 17, s’ha de suspendre per averia del vehicle.

Dilluns, 21 de juny. Novament pràctica, aquest cop al matí. Divendres, 26. Nova pràctica, a les sis de la tarda. Serà perquè he dormit una mica menys a la nit, o perquè és divendres, o per qualsevol altra raó, però avui la pràctica no ha sortit gaire bé. No m’ha faltat massa per arrencar un semàfor al fer un gir a la dreta. I no ha estat l’única pífia. Jo volia anar tota l’estona de conducció autònoma per autopista i m’he acabat ficant per dins de Sant Quirze. Suposo que això ja m’ha destarotat i desconcentrat per la resta de la pràctica.

No m’he considerat mai un bon conductor, per la senzilla raó que em falten molts quilòmetres, que la meva psicomotricitat no és precisament de les millors, i que la meva percepció de l’espai encara és pitjor. Ho sé, ho assumeixo i procuro combatre-ho treballant molt.

El nou sistema de cupos per a examinar-se (el “capa”) fa que no pugui pujar a examen el dia 2. Veurem el 14. De preparat ho estic, altrament no hauria pujat a finals de maig. I el “descans” del coronavirus no m’ha afectat. Però no em puc permetre pífies com les d’avui.

Història del permís de conduir, conclusions

Al llarg de dotze posts he intentat explicar com ha evolucionat, al llarg del temps, la regulació espanyola sobre el permís de conduir. Els primers posts van ser força fàcils: reglaments relativament curts (en l’apartat de permisos i obtencions), algunes ordres ministerials, etc. A mesura que el temps passava, s’anaven tornant més llargs, més detallats, més minuciosos. Ja no ho podia explicar tot, havia de resumir, triar què explicava (per exemple, no he parlat pràcticament gens de la convalidació de permisos extrangers, etc), sintetitzar molt. Els últimts posts han estat realment complicats, per aquests motius.

I d’aquí en treiem la primera conclusió: la regulació dels permisos de conduir, tant les seves classes com el procés d’obtenció i renovació, s’ha anat fent cada cop més i més complexa. Us convido a llegir, sencers, el reglament general de conductors i algunes ordres ministerials detallant el catàleg de faltes, i sabreu de què parlo. No ens ha de sorprendre: no és el mateix regular el parc mòbil quan només una petita minoria de la població disposa de vehicle, que regular-lo quan gairebé tothom té vehicle i permís de conduir.

Una segona conclusió seria que l’existència de la Unió Europea ha pres als estats, incloent l’espanyol, molt del poder regulatori que tenien. Les classes de permís vénen determinades comunitàriament, així com molts dels aspectes que regulen la seva obtenció i validesa. De fet, m’ha sorprès comprovar com, en diverses ocasions, el reglament espanyol copiava literalment articles de la directiva europea. Desgraciadament, aquestes directives no sempre estan escrites amb la precisió que seria desitjable. Comentava a l’últim post que, llegint el reglament de conductors espanyol, no queda clar si, posem per cas, un examinador d’autobús ha de tenir el permís d’autobús. Llegint la directiva europea, tampoc queda clar.

Tercera conclusió: com ha variat la dificultat d’obtenir un permís de conduir? Jo penso que queda clar que, cada cop, hi ha més proves i són més exigents, en termes generals. Als exàmens es valoren més aspectes, la seva durada ha augmentat, els vehicles per a fer les proves han de ser més grossos i pesar més, etc. Té lògica: cada cop hi ha més vehicles, les vies són més complexes, i els governs prenen mesures (o almenys se suposa que ho intenten) per reduir la sinistralitat. Sí és cert que, en alguns aspectes, s’ha reduït: ja no hi ha un examen de mecànica per als permisos del grup 2, ja no cal ser titular d’un permís de camió per obtenir-ne un d’autobús, ara l’examen de la teòrica comuna té 30 preguntes i no 40, etc. Però també és cert que els continguts d’aquesta prova van augmentant, i que per a la conducció professional de camions i autobusos cal el CAP (certificat d’aptitud professional), que té molts més continguts que les proves teòriques anteriors.

Ara bé, també és cert que els vehicles són més fàcils de manejar. Tenim direcció assistida, tenim transmissions cada cop més suaus i precises (les marxes entren sense problemes), se’ns permet obtenir alguns permisos amb vehicles de canvi automàtic, els camions ja no tenen aquells pedals durs de fa anys, etc.

Una acusació que sovint es fa a les autoescoles és que no t’ensenyen a conduir, sinó a aprovar l’examen. Aquesta acusació em sembla bastant estúpida, en primer lloc, perquè ensenyant a aprovar l’examen ja t’estan ensenyant a conduir. Un segon motiu pel qual em sembla estúpida és que no es pot pretendre que en un determinat nombre d’hores de pràctiques (ni que siguin més de vuitanta, com fou el meu cas), t’ensenyin el que aprens amb anys d’experiència. No siguem ridículs.

Els exàmens d’avui en dia són prou exigents com perquè calgui anar-hi ben preparat — i fins i tot així, a vegades se suspèn. I si algun examen en particular no té el nivell exigit, que demanin explicacions a l’examinador, no a l’autoescola.

Relacionat amb aquesta acusació, hi ha també qui diu que les autoescoles t’ensenyen a conduir tal com els examinadors volen que condueixis. Bé, deixeu-me que us expliqui un secret. Sabeu com volen que condiu, els examinadors? Transmetent seguretat i confiança, i complint escrupulosament el reglament. És aixi de fàcil. Passa que, gairebé sempre, un cop algú ha aprobat, s’oblida que hi ha unes normes de conduir, que s’ha de parar davant d’un stop, etc. També passa que hi ha senyals mal posats, d’altres que semblen ideats més per a multar que no per a garantir la seguretat. I punts del reglament que poden haver quedat obsolets. També passa que els que fan les carreteres a vegades sembla que pensin amb el cul. Però de tot això, no en doneu la culpa als examinadors. No la tenen.

També he sentit a dir, a vegades, que els professors intenten que facis més pràctiques de les necessàries, o que et frenen a l’hora de pujar a examen. La meva experiència ha estat tota la contrària, especialment amb els permisos del grup 2. Una altra cosa és que la gent vagi de sobrada, i molts hi van. O que siguin molt joves i per tant inconscients de si ho fan bé o malament.

I com a última conclusió, la quantitat de permisos ha augmentat. En el primer reglament, vam veure que hi havia dues classes, per a vehicle d’ús privat, i per a vehicle d’ús públic. Amb la República hi havia quatre classes. Després en van venir 6 (dues de moto, una de cotxe, una de camió, una de bus i una de remolc), després es van duplicar les classes de cotxe i de camió (8 permisos); en el moment d’escriure això tenim 4 classes de moto (AM, A1, A2, A), dues de cotxe (B i B+E, ja que no compto el B1), dues de camió rígid sense remolc (C1, C), dues de bus rígid sense remolc (D1, D), i quatre de camió i bus amb remolc (C1E, CE, D1E, DE), o sigui, un total de 14 classes diferents, amb els seus prerequisits i concessions automàtiques.

Realment fan falta tantes classes de permís? Personalment, penso que no.

a) De les motos, no en puc opinar. No n’he portat mai cap i no puc valorar si està justificat que hi hagi quatre classes diferents. Donada la seva perillositat, m’imagino que deu haver-hi bones raons, com també perquè el més “poderós” de tots ells, l’A, requereixi abans ser titular de l’immediatament anterior, l’A2, amb dos anys d’antiguitat, i fer un curs addicional.

b) El permís de cotxe, el de classe B. Tant et permet portar un utilitari, un cotxet de, posem per cas, menys de 4 metres de llarg, com una furgoneta, un furgó, o un camió de 3500 kg de MMA. Una mica il·lògic. Penso que s’hauria d’acreditar almenys una certa experiència per tal de poder conduir els vehicles més grossos. O bé haver de fer un curs presencial en una autoescola amb vehicles d’aquestes mides. Però ja m’imagino que és més pràctic deixar que tots aquests vehicles es puguin conduir sense més impediment que un permís obtingut amb un “cotxet”.

Probablement, pel mateix motiu es permet que un permís obtingut de tal manera permeti conduir un remolc, vull dir, un cotxe amb remolc. Bé, sí, hi ha una limitació per als remolcs no lleugers, però un remolc sempre és un remolc, sigui gran o petit. Aquí crec que s’hauria d’exigir passar per una autoescola, encara que no hi hagués després un examen de circulació específic. Per tant, doncs, cap objecció a l’existència del permís de classe B+E.

c) Camions. Em sembla completament d’acord que se separi el camió rígid de l’articulat. Són bèsties completament diferents. El que no entenc és per què existeix el permís de classe C1. Gairebé no el sol·licita ningú, i són comptades les autoescoles que disposen d’aquests vehicles. Pot tenir sentit per a qui vulgui una autocaravana que homologui un pes màxim superior a les tres tones i mitja, però fins i tot en aquest cas, de debò recomano més fer el permís de classe C, que no pas el C1, pel motiu ja adduït: costarà molt, moltíssim, trobar una autoescola que tingui vehicles per a tal permís. Per la mateixa raó trobo inútil el C1+E.

Pel que fa a remolc, amb el C1 i el C només es poden enganxar remolcs lleugers. Penso el mateix que amb el cotxe: caldria passar per l’autoescola per poder portar remolcs ni que fossin lleugers, encara que no s’exigís examen.

Temps enrere el permís de trailer i de camió amb remolc estaven separats (C2 el primer, C complementat amb l’E el segon). No he portat mai un tren de carretera, per tant no sabria dir si haurien d’estar separats o no. Per altra banda, tampoc sabria dir si convindria un permís específic per a la configuració euromodular.

d) Autobusos: tres quarts del mateix que amb el camió, pel que fa al permís D1, i D1+E. Com amb el C1, el D1 no se sol·licita, i és normal. Tant l’un com l’altre són permisos professionals, i a qui vol treballar d’aquestes coses li surt molt més a compte esperar a tenir l’edat mínima (3 anys menys per la versió “reduïda” que per a la versió “completa”) del C o el D (21 i 24 anys respectivament), que fer primer el permís “petit” i després el “gran” (només s’estalviaria l’examen teòric).

Pel que fa l’autobús articulat, no n’he portat mai cap, però tot i així crec que caldria passar per l’autoescola. Recordo que un permís de classe D és suficient per a conduir un autobús articulat, ja que no tenen la consideració de vehicle articulats ni la de conjunt de vehicles.

En el cas del permís d’autobús, l’existència del D+E no acaba de tenir gaire sentit pràctic. Evidentment que hi ha persones que el tenen, jo mateix espero poder-lo tenir ben aviat. Ara bé, estic convençudíssim que en gairebé tots els casos aquest permís s’obté de la mateixa manera que l’obtindré jo: perquè s’obté el de trailer (C+E) i s’és titular del D, o bé s’obté el D sent ja titular del de trailer (C+E). Penseu quants autobusos heu vist que portin un remolc enganxat.

Parlant de camions i autobusos, algun cop m’han preguntat per què estan separats. Aquesta pregunta pot semblar una mica estúpida, ja que es tracta de vehicles diferents. Sí, però són vehicles que tenen coses importants en comú: són amples, llargs, i pesats. Llavors, doncs, quina diferència hi ha entre un camió de 12 metres, i un autobús de 12 metres, en què tots dos fan 2.55 d’ample i tenen, posem per cas, una MMA de 18 tones? Per què en el primer cas cal el C, i en el segon cal el D?

La meva primera resposta va ser “perquè uns porten materials, càrrega, i els altres porten persones”. Però a nivell de conducció, tanta diferència hi ha? I fins i tot si fossin permisos diferents, no tindria sentit que, amb el d’autobús, et donessin també el de camió? No fa tant, calia tenir el de camió per fer abans el d’autobús. I temps enrere, el de trailer i el de bus anaven junts (primera classe especial).

El fet és que, tal com són els camions, tràilers i autobusos a Europa, no em sembla malament que siguin permisos diferents. Generalment, en els camions es condueix des d’una posició més elevada que en els busos. A banda, el conductor d’un camió podríem dir que va amb el cul a sobre les rodes de davant. En el cas de l’autobús no és així, les rodes van bastant enrere (just tot el contrari que en el cotxe, en què el conductor va una mica per darrere). La qual cosa fa que l’autobús tingui un voladís al davant que no té el camió. I al fer girs, això és molt important (especialment a les rotondes). En un conductor de bus, a més a més, se li ha d’exigir molta més suavitat al conduir, per evitar provocar accidents amb els passatgers (sobretot relacionats amb frenades brusques), i també pel seu comfort.

Seria raonable concedir el permís de camió a qui obté el d’autobús? Jo vaig fer el camí invers, és a dir, començar pel de camió i seguir amb el de bus. No sabria com respondre aquesta pregunta.

Caldria exigir el permís de camió als aspirants del de bus? Em sembla recomanable passar primer pel de camió, certament. Però no ho exigiria. Moltes persones obtenen el de bus directament. De fet, quan jo em vaig examinar de circulació, la noia que també s’examinava amb nosaltres (en total érem 3) només tenia el B, i va portar el vehicle magníficament (encara que va suspendre al final).

Relacionat amb el trailer, hi ha persones que fan primer el de trailer i després el de bus. Segur que hi deu ajudar, com segurament també hi deu ajudar (per a obtenir el de trailer) haver fet primer el de bus. Personalment trobo que la circulació del trailer és força més difícil que la del bus, bàsicament per dos motius: el trailer és un conjunt de vehicles, mentre que el bus és un sol “ferro”, com deia el meu professor. I el trailer és més llarg que el bus (en el meu cas, el bus feia 12 metres, mentre que el trailer en fa 16 i mig).

I amb això dono per acabada la sèrie de posts sobre la història del permís de conduir.

Història del permís de conduir, XII

A finals de 2006 es va publicar la directiva europea 2006/126/CE, sobre el permís de conduir. Aquesta directiva es va traspassar a la legislació espanyola amb el nou reglament general de conductors, promulgat el 8 de maig de 2009 (publicat al BOE el 8 de juny).

Globalment parlant, les principals novetats són:

  • El permís de conduir només es podrà expedir en format targeta de plàstic, i el model serà únic.
  • S’uniformitzen els períodes de vigència del permís segons cada classe.
  • La llicència de ciclomotor desapareix, i en el seu lloc es crea el permís de classe AM.
  • S’introdueix un nou permís de moto, l’A2.
  • Per al permís de classe B, es podran portar conjunts de fins a 4250 kg de MMA, ja sigui superant unes determinades proves o bé una formació específica.
  • S’afegeix un annex al reglament regulant el personal examinador.
  • Finalment, es deroga completament el Codi de la Circulació de 1934 (el 1997 s’havien retingut alguns articles).

Principals canvis a les classes de permís:

  • AM: ciclomotors de dues o tres rodes i quadricicles lleugers, podent ser limitat a ciclomotors de 3 rodes i quadricicles lleugers. Edat mínima 15 anys. Fins als 18 no es podrà portar passatgers.
  • A1: pot ser que sigui un error del reglamnent, però la relació potència pes passa de 0.11 KW/Kg a 0.1 KW/Kg.
  • A2: motos amb potència màxima de 35 KW i relació potència/pes de 0.2 KW/Kg, “y no derivadas de un vehículo con más del doble de su potencia“. Edad mínima 18 anys.
  • A: edat mínima 20 anys, però fins als 21 no autoritza a conduir tricicles de motor de potència superior a 15 KW.
  • B: s’estableix també una edat mínima de 21 anys per a poder conduir tricicles de motor de potència superior a 15 KW. També s’estableix que es poden portar conjunts de vehicles de MMA fins a 4250 Kg. Ara bé, en aquest cas, quan el conjunt supera de 3500 kg, cal superar un examen de pistes i un de circulació, o bé superar una formació determinada per ordre ministerial (cosa que no s’ha fet). També permet conduir tricicles i quadricicles de motor.
  • BTP: per primer cop s’afegeix com a classe de permís, i no només com una autorització. Desapareixerà cap al 2015.
  • B+E: el remolc no pot tenir una MMA superior a 3500 kg.
  • C1+E: també permet conduir un conjunt de vehicles format per un vehicle tractor dels que autoritza a conduir el permís de classe B i un remolc o semirremolc pesat, de MMA superior a 3500 kg, sempre i quan el conjunt no passi de 12 tones.

Els permisos es classifiquen en ordinaris i extraordinaris, segons les adaptacions que calgui fer al vehicle o bé les circumstàncies de salut del titular (ulleres i audífons no compten). Prerequisits per a obtenir certa classe de permisos:

  • A2 amb dos anys d’antiguitat per a obtenir un permís de classe A.
  • B per a BTP, B+E, C1, C, D1 i D.
  • C1 per al C1+E
  • C per al C+E
  • D1 per al D1+E
  • D per al D+E

Concessions “automàtiques”:

  • El permís de classe A1 implica el de classe AM.
  • El de classe A2 el de classe A1.
  • El de classe C el de classe C1.
  • El de classe D el de classe D1.
  • El de classe C+E els de classe B+E i C1+E.
  • El de classe D+E els de classe B+E i D1+E.
  • El de classe C+E el de classe D+E per als titulars del de classe D.
  • El de classe C1 o D1 el de classe BTP. El permís BTP desapareixerà cap al 2015.

D’altres aspectes a destacar:

  • El permís de classe A2 es pot obtenir:
    • Directament, superant les proves pertinents.
    • Des del permís A1 amb dos anys d’antiguitat, superant l’examen de circulació, o bé una formació que es determini per ordre ministerial (cosa que no s’ha fet).
  • El permís de classe A s’obté, amb dos anys d’experiència del permís de classe A2, superant una formació que s’estableixi per ordre ministerial.
  • El permís de classe BTP s’obté, amb un any d’experiència del B, superant un examen teòric. Sense aquest any, cal superar un curs determinat i un examen de circulació.
  • Un permís de conduir de classe B amb 3 anys d’antiguitat permet conduir les motos de l’A1 “dentro del territorio nacional“.

Edats mínimes:

  • 15 anys per a l’AM
  • 16 anys per a l’A1
  • 18 per al A2, B, BTP, B+E, C1 i C1+E.
  • 20 per a l’A.
  • 21 per al C, C+E, D1 i D1+E
  • 24 per al D i el D+E.

Vigències:

  • Grup 1: AM, A1, A2, A, B i B+E:
    • 10 anys fins als 65 anys
    • 5 anys a partir dels 65 anys.
  • Grup 2: BTP, C1, C1+E, C, C+E, D1, D1+E, D, D+E:
    • 5 anys fins al 65 anys.
    • 3 anys a partir dels 65.
  • Quan es renova un permís del grup 2, cada classe es renova segons la vigència que li corresponguin. És a dir, cada classe conserva la seva vigència independentment de les altres.
  • Aparentment, no hi ha un període màxim per a renovar el permís, com sí hi havia temps enrere.

Alguns aspectes sobre l’obtenció:

  • Entre dues convocatòries d’un mateix expedient no han de passar més de 6 mesos. En cas contrari, cal “renovar papers” (no m’ha passat mai a mi, però he estat testimoni d’un cas en què va passar).
  • Es permet presentar-se als exàmens teòrics abans de complir l’edat mínima, però només si falten 3 mesos com a molt per a complir-la. Cada tipus de prova s’ha de celebrar, per norma general, en dies diferents.
  • El permís de classe AM és l’únic que només té examen teòric específic (no obliga a fer l’examen teòric comú) ni tampoc examen de circulació.
  • El 2012 es modifica el reglament per tal que es pugui obtenir un permís de classe C, C+E, D o D+E amb un vehicle amb canvi automàtic sense limitar el permís a vehicles amb aquest canvi, sempre i quan l’aspirant tingui el permís de classe B amb canvi manual.

S’inclou un annex sobre els examinadors. Llegint aquest annex, és gairebé impossible deduir si un examinador ha de tenir el permís per al qual examina, ja que en un lloc sembla dir que sí, i en un altre lloc sembla implicar que no cal.

Història del permís de conduir, XI

Ja vam veure, al post anterior, la novetat que suposava disposar, en un únic document (i algunes ordres ministerials), tota la regulació referent a l’obtenció del permís de conduir: classes, requisits, vehicles, renovació, etc. Vam veure també un parell de modificacions posteriors. Vaig oblidar mencionar que l’ordre ministerial de l’any 2000 establia que, cada professor, cada setmana, podia portar 4 alumnes a examen de circulació.

Les següents modificacions són:

  • Decret del 22 de maig del 2002 (publicat el 4 de juny).
  • Decret del 2 de juliol del 2004 (pbulicat el dia 19).
  • Decret del 27 de gener del 2006 (publicat el 2 de febrer). Hi ha una correcció d’errors posterior.
  • Decret del 25 de gener del 2008 (publicat l’endemà).
  • Ordre ministerial (del ministeri de l’interior) del 31 de juliol del 2008 (publicada el 9 d’agost).

Motos

Durant les pràctiques i exàmens de circulació, el professor anava darrere la moto amb un cotxe. Es permet que, durant les pràctiques, vagi també amb una moto, i en aquest cas porti un intercomunicador com el de l’alumne, amb l’auricular posat a l’orella. També es permet que les motos no portin la placa amb la L blanca sobre fons blau, si l’alumne porta el dorsal que ja té la L.

L’any 2004 es permet que, els titulars d’un permís de classe B amb antiguitat mínima de 3 anys, puguin conduir les motos a què autoritza el permís de classe A1, però només dins del “territorio nacional“. També es canvia la manera com es fan els exàmens de pistes.

L’any 2008 s’estableix que, per a conduir les motos de més potència, caldrà tenir una experiència mínima portant les motos de menys potència. També s’estabeix una edat mínima de 15 anys per a obtenir la llicència de ciclomotor, i caldrà superar un examen de pistes; no podran dur passatgers fins que no tinguin 18 anys. Els aspirants al permís de classe A1 hauran de fer examen de circulació. Al juliol es permet usar motos de canvi automàtic per a aquest permís, i també que, per al de classe A, les motos hauran de tenir rodes d’almenys 16 polzades.

Exàmens

Els alumnes es poden presentar als exàmens teòrics abans de tenir l’edat mínima, però quan es presentin al primer examen pràctic que hagin de superar, ja hauran de tenir l’edat mínima requerida.

S’estableixen uns terminis obligatoris quan se suspèn un examen, i també un mínim de classes pràctiques. Quan no s’aprovi en dues convocatòries, llavors cal deixar passar 14 dies, si es torna a suspendre 20 dies, i si es torna a suspendre, 28 dies (i si es tornés a suspendre, un altre cop 28 dies, etc). Per a circulació, si no s’aprova en dues convocatòries, caldrà haver fet almenys 5 classes pràctiques, 8 més si es torna a suspendre, i 12 més si es tornés a suspendre.

En la durada mínima de l’examen de circulació, es precisa en aquest temps també s’hi inclou el temps dedicat a maniobres, sempre que es facin durant l’examen. Es modifica una mica el catàleg de faltes: se n’afegeixen algunes i d’altres canvien de categoria (per exemple, passant a ser eliminatòries).

L’any 2004 s’amplia el temari de les proves teòriques, i es concreten més els punts a avaluar durant l’examen de circulació. Desapareixen les exempcions que hi havia en els exàmens de pistes, ja que la directiva europea només les permet per als exàmens teòrics. Només es mantenen les de l’autorització BTP, ja que és un permís únicament espanyol.

Es permet realitzar les proves pràctiques amb vehicle de canvi automàtic, però llavors el permís de conduir quedarà limitat a la conducció de vehicles de canvi automàtic.

L’any 2006 hi ha canvis en els exàmens teòrics: s’especifica que es faran preferentment per mitjans informàtics, la durada màxima s’estableix a raó d’un minut per pregunta, i la quantitat de preguntes queda així:

  • Entre 30 i 50 preguntes a la prova teòrica comuna a tots els permisos.
  • Entre 16 i 40 preguntes als exàmens específics, incloent el de ciclomotor.

L’any 2008 s’estableix que, als exàmens teòrics, cada pregunta podrà tenir més d’una resposta correcta; per això el màxim d’errors puja del 10 al 20%. Cal dir que, en el moment d’escriure això, aquest nou sistema encara no s’ha implantat.

Al parlar dels exàmens teòrics, hi veig una certa contradicció. Per una banda, a les taules i en algun article, s’indica que hi ha dos tipus de proves teòriques, que són les que ja hem vist. Però en d’altres llocs se segueix parlant de la prova teòrica de mecànica per als permisos de camió i autobús.

També s’estableix (al juliol) que, a l’aprovar un examen, es guarda durant 2 anys. Tinc els meus dubtes que això no s’implantés ja abans: jo vaig aprovar el permís de classe B el 2007, i aquesta disposició ja era vigent (en cas contrari, m’hauria hagut de tornar a examinar de teòrica).

Altres aspectes

L’any 2004, el permís (o llicència) de conduir es pot renovar fins a 90 dies abans que caduqui, però la nova data de caducitat es calcularà a partir de quan caducava el permís, no a partir del dia de la renovació.

S’introdueix el permís de conduir en format plàstic, com si fos una targeta de crèdit.

Canvien una mica els requisits per als vehicles:

  • Per al permís de classe C1, s’afegeix un pes real mínim de 4500 kg.
  • Per al permís de classe C: la longitud mínima puja de 7 a 8 metres, i la MMA mínima puja d’11 a 12 tonelades i s’estableix que han de tenir almenys 8 marxes cap endavant. També s’estableix una amplada mínima de 2.40 metres i un pes real mínim de 10 tones.
  • Per al permís de la classe D1, s’afegeix una MMA mínima de 4000 kg.
  • Per al permís de classe D, la longitud mínima puja a 10 metres, i s’afegeix una amplada mínima de 2.40 metres.
  • Per als remolcs:
    • B+E: s’estableix que el remolc ha de tenir un pes real d’almenys 800 kg, poder arribar a 100 km/h, i l’amplada ha de ser almenys com la del vehicle tractor, o una mica menys sempre i quan la visió enrere només sigui possible amb els miralls exteriors.
    • C1+E: s’afegeix un pes real mínim de 800 kg per al remolc.
    • C+E: l’amplada mínima puja als 2.40 metres i la longitud mínima puja als 14 metres.
    • D1+E: per al remolc, s’estableix una amplada i alçada mínima de 2 metres, i una longitud mínima de 4 metres; igualment, un pes real mínim de 800 kg.
    • D+E: remolc d’almenys 2.40 m d’amplada, 4 m de longitud, i pes real mínim de 800 kg.

L’any 2008, s’elimina el període de 4 anys per a renovar el carnet, després dle qual calia tornar a sotmetre’s a totes les proves.

Història del permís de conduir, X

En posts anteriors hem vist com el govern espanyol era conscient que, a nivell internacional, s’estaven desenvolupant normatives reguladores del permís de conduir i de les proves per a obtenir-lo, per tal de facilitar la validesa dels permisos més enllà del país on havien estat expedits. L’any 1986 Espanya va entrar al que llavors se’n deia Comunitat Econòmica Europea, que als anys noranta va dictar diverses directrius (91/439/CEE, de 29 de juliol; 94/72/CE, de 19 de desembre, i 96/47/CE, de 23 de juliol). A tal fi, el 30 de maig de 1997 es promulga un decret (publicat al BOE el 6 de juny) aprovant el Reglament General de Conductors, en què s’adapta la legislació espanyola a la normativa europea. Fixem-nos que, per primer cop, s’estableix un únic “document legal” (en aquest cas, un reglament) que té com a únic objecte regular les classes de permís de conduir, les proves a realitzar per a obtenir-los i la resta d’aspectes relacionats.

El reglament és llarg, ja que regula les classes de permisos, com obtenir-los, les proves, convalidacions, permisos d’altres països, l’ADR (matèries perilloses), el quadre d’exclusions mèdiques, vehicles per a fer les proves, i un llarg etcètera. Per tant, no puc explicar-ho tot, em centraré en els punts que consideri més rellevants.

Classes de permisos

Les lletres bàsiques es mantenen: A per a motos, B per a “cotxes”, C per a camions, D per a autobusos i E per a remolcs. El primer canvi és que el permís de classe E, com a tal, desapareix. En el seu lloc, es creen permisos combinats, com ara B+E, C+E i D+E (no, no existeix l’A+E).

Segueix havent-hi permisos desdoblats, però de diferent manera. Així, en el cas de l’A, per exemple, el permís “petit” és l’A1, però el “gran” no es diu A2, sinó simplement A. Passa el mateix en el cas del C i el D. En el cas del B, no existeix el permís de classe B1, tot i que la directiva europea el recull però com a opcional (per a tricicles i quadricicles). Obtenir un permís “gran” implica la concessió també del “petit” (per exemple, obtenir el permís de classe C implica obtenir també el C1). Passa el mateix amb els permisos combinats amb la E (exemple: obtenir el permís D+E implica obtenir el D1+E).

En el cas espanyol, s’afegeix una autorització anomenada BTP, per a vehicles prioritaris.

Els permisos es classifiquen en dos grups:

  • Grup 1: A1, A, B i B+E.
  • Grup 2: BTP, C1, C, D1, D i les combinacions d’aquests quatre últims amb la E (per exemple, C1+E).

Els grups es fan servir a l’hora de determinar:

  • Cada quan s’ha de renovar el permís:
    • Grup 1: cada 10 anys fins als 45 anys d’edat; cada 5 anys fins als 70 anys d’edat; cada 2 a partir dels 70.
    • Grup 2: cada 5 anys fins als 45 anys d’edat; cada 3 anys fins als 60 anys d’edat; cada 2 a partir dels 60.
  • Els requisits físics i psíquics i el quadre d’exclusions mèdiques.
  • La durada mínima de l’examen de circulació: 25 minuts per al grup 1, 45 per al grup 2 (tot i que no n’estic segur per al cas de la BTP).

Canvia també quin permís cal disposar per obtenir-ne d’altres:

  • El permís de classe B és prerequisit per al C1, C, D1, D i BTP, sense antiguitat mínima (tot i que, amb certa antiguitat, pots quedar dispensat de certes proves). Fixem-nos que:
    • El permís de classe C ja no és prerequisit pel de classe D.
    • Ja no es pot obtenir el permís de classe C sense ser titular del de classe B.
  • Per als permisos combinats amb la E, primer cal ser titular del permís “simple”. Per exemple: per obtenir el de classe D+E, primer cal ser titular del de classe D.

A part dels prerequisits, hi ha d’altres concessions automàtiques que cal mencionar:

  • Obtenir el permís de classe C+E implica obtenir el de classe D+E si s’és titular del de classe D.
  • Otenir el permís de classe D+E implica obtenir el de classe C1+E si s’és titular del de classe C1.
  • Obtenir qualsevol permís del grup 2 combinat amb la E (C1+E, C+E, D1+E i D+E) implica obtenir també el de classe B+E.
  • En canvi, obtenir el permís de classe D+E no implica obtenir el de classe C+E, encara que se sigui titular del de classe C.
  • Un decret de 17 de desembre de 1999 (publicat al BOE el dia següent) estableix que la concesió dels permisos de classe C1 o D1 implica també la concesió de l’autorització BTP.

Per a conduir motos cal tenir el permís de classe A1 o A, segons la moto que es vulgui poder conduir. Parlant de motos: amb l’A1 la cilindrada màxima puja a 125 cc (abans era 75), però també s’estableix una potència màxima d’11 KW i una relació potència/pes de 0.11 KW/Kg.

Edats mínimes:

  • 16 anys per al de classe A1.
  • 18 anys per al de classe A, B, B+E, C1 i C1+E.
  • 18 anys per al de classe C i C+E si es disposa de certificat d’aptitud professional.
  • 21 anys per al de classe C i C+E si no es disposa del certificat.
  • 21 anys per al de classe D1, D, D1+E i D+E.

Ara bé, perquè el permís de classe A permeti conduir motos de potència superior a 25 KW, o amb relació potència/pes superior a 0.16 KW/Kg, cal que el permís de classe A tingui una antiguitat mínima de 2 anys.

Tema remolcs: els permisos de classe B, C1, C, D1 i D permeten enganxar remolc lleuger (és a dir, de MMA no superior a 750 kg). En el cas del permís de classe B, es pot enganxar un remolc pesat sempre i quan es compleixin dos requisits:

  • Que la MMA del conjunt no superi les 3.5 tones.
  • Que la MMA del remolc no sigui superior al pes en buit del vehicle tractor.

En el cas dels permisos de classe C1+E i D1+E:

  • Que la MMA del conjunt no superi les 12 t.
  • Que la MMA del remolc no sigui superior al pes en buit del vehicle tractor.
  • I, en el cas del D1+E, que el remolc no transporti persones.

En el cas del permís de classe B, s’indica la MMA màxima de 3.5 tones i també un nombre màxim de 9 places, conductor inclòs.

Per als permisos de classe D1 o D, cal una experiència mínima acreditada d’un any per a poder fer trajectes de llarga distància, entesos com aquells “cuyo radio de acción sea superior a cincuenta kilómetros alrededor del punto en que se encuentre normalmente el vehículo“. Aquesta acreditació no feia falta si es disposava d’un certificat d’aptitud professional.

El reglament recull les convalidacions amb els permisos existents fins llavors:

  • El de classe A1 pel de classe A1, i el de classe A2 pel de classe A.
  • El de classe B1 pel de classe B, i el de classe B2 pels de classe B i BTP.
  • El de classe C1 limitat a 7.5 t de MMA, pel de classe C1. El de classe C1 sense aquest límit, pel de classe C. Si el primer va complementat amb el de classe E, llavors C1 i C1+E. Si el segon va complementat amb el de classe E, llavors C i C+E.
  • El de classe C2 pels de classe C i C+E. Si s’és titular del de classe D, llavors també el de classe D+E.
  • El de classe B1 i E, pels de classe B i B+E. El de classe B2 i E, pels de classe B, B+E i BTP.

Obtenció del permís de conduir

El reglament regula les proves i els vehicles. La cosa és una mica complicada. Comencem pels vehicles, indicant les diferències:

  • Motos sense sidecar de 75 cc per a l’A1, de 220 per a l’A2. Sempre sense sidecar.
  • Per al permís de classe B, com l’antic B1. Per a la BTP, com l’antic B2.
  • Per al permís de classe C1, camió de MMA entre 5.5 i 7.5 t; longitud superior a 5 metres però inferior a 7.
  • Per al permís de classe C, camió de MMA d’almenys 11 t; longitud superior a 7 m.
  • Per al permís de classe D1, autobús de longitud entre 5.5 i 7 metres, màxim 17 places.
  • Per al permís de classe D, autobusos de longitud mínima de 9 metres.
  • Combinacions amb la E (la longitud del remolc exclou sempre la llança):
    • Per al permís de classe B+E: turisme, vehicle mixt o camió de MMA no superior a 3.5 tones, i remolc d’almenys 1000 Kg de MMA, 1.70 m d’amplada i longitud mínima de 2.5 metres.
    • Per al permís de classe C1+E, D1+E i D+E: a part del propi vehicle tractor, remolc d’almenys 2.5 t de MMA, 2.2 m d’amplada mínima, i longitud mínima de 4 metres. La MMA del conjunt no pot superar les 12 tones (excepte en el cas del D+E).
    • Per al permís de classe C+E s’ofereixen dues alternatives:
      • Camió articulat (aka trailer) de MMA mínima 21 tones i més de 12 metres de longitud.
      • Vehicle tractor com el del permís de classe C i un remolc d’almenys 2.5 t de MMA, 2.2 metres d’amplada i almenys 5 metres de longitud. El conjunt ha de tenir una MMA mínima de 21 t i una longitud superior als 12 m.
  • Tots els camions i remolcs han de dur una càrrega equivalent al 50% del seu pes en buit.

Pel que fa les proves, segueixen sent teòriques i pràctiques.

Proves teòriques

Són 3:

  • Prova teòrica comuna per a tots els permisos. Es fa el primer cop que se sol·licita un permís, i ja no cal tornar-la a fer més. Entre 40 i 90 preguntes.
  • Prova teòrica específica, entre 16 i 42 preguntes:
    • Una per a l’A1 i l’A.
    • Una per al C1 i el C.
    • Una per al D1 i el D.
    • Una per a la BTP.
    • Una per al B+E.
    • Una per al C1+E, C+E+, C1+E i D+E.
  • Prova de mecànica, entre 32 i 72 preguntes:
    • Una per a la BTP.
    • Una per al C1, C, D1 i D.

Les proves teòriques específiques, un cop fetes, no cal repetir-les. Passa el mateix amb la prova de mecànica. Es permet fallar el 10% de les preguntes (si el resultat no és enter, s’arrodoneix cap amunt). La durada màxima és a raó de 40 minuts per cada 40 preguntes.

Proves pràctiques

Segueixen sent dues, la de maniobres (de “pistes”) i la de circulació. La de circulació és obligatòria per a tots els permisos excepte l’A1, però hi ha algunes exempcions:

  • L’examen de circulació del permís de classe A queda dispensat als titulars, amb més de 2 anys d’antiguitat, de permís de classe A1 o B.
  • L’examen de circulació de l’autorització BTP queda dispensat als titulars d’un permís del grup 2, o bé d’un permís de classe B amb més d’un any d’antiguitat.

Abans de parlar dels exàmens de maniobres, cal indicar també que hi ha algunes dispenses:

  • L’examen de maniobres del permís de classe C1 es convalida amb el de classe D1, i viceversa.
  • L’examen de maniobres del permís de classe C es convalida amb el de classe D, i viceversa.
  • L’examen de maniobres de l’autorització BTP queda dispensat als titulars d’un permís del grup 2, o bé d’un permís de classe B amb més d’un any d’antiguitat.
  • L’examen de maniobres del permís de classe A1 es dispensa als titulars d’un permís de classe B amb més de dos anys d’antiguitat.

Dit això, passem a veure les maniobres que es fan fer.

  • A1 i A: el que ja venien fent per als permisos de classe A1 i A2.
  • B, BTP, C1, C, D1 i D: 3 a triar de les 5 següents (però les dues primeres són obligatòries):
    • Estacionament en línia, oblicu o perpendicular, fent servir les marxes endavant i enrere, i sortir de l’estacionament.
    • Marxa enrere en recta i corba.
    • Estacionament en línia en pendent ascendent o descendent, i sortir de l’estacionament.
    • Canvi de sentit en espai limitat, usant les marxes endavant i enrere.
    • Arrancar en pendent ascendent o descendent.
  • B+E, C1+E, C+E, D1+E, D+E: a més de les indicades anteriorment:
    • Acoplament i desacoplament del remolc o semiremolc.
    • Apropar el conjunt a un “muelle“.

El reglament estableix dues convocatòries per sol·licitud, un temps màxim de 3 mesos entre dues convocatòries, i que les proves teòriques (com a norma general) no s’han d’efectuar el mateix dia que les de maniobres, i les de maniobres en dia diferent de les de circulació. En principi no hi ha problema en fer diverses proves teòriques el mateix dia (de fet, és el que s’acostuma a fer, per exemple els aspirants al permís de classe A1, que fan la teòrica comuna i l’específica una darrere l’altra).

Avaluació de les proves

Una ordre ministerial del 4 de desembre de l’any 2000 (publicada al BOE el dia 21) estableix els criteris de qualificació a les proves teòriques i pràctiques, com també detalla les exempcions i d’altres aspectes relacionats amb les proves teòriques. Impossible mencionar-ne tots els aspectes aquí.

En els exàmens pràctics, les faltes es consideren lleus, deficients o eliminatòries. Quan es tracta de l’examen de circulació:

  • Faltes eliminatòries: comportament o incomplement de normes que comprometen la seguretat ja sigui de l’aspirant al permís o de la resta d’usuaris de la via, “así como, en general, el incumplimiento de las señales reguladoras de la circulación“. Però depèn: fer una parada en un lloc prohibit és eliminatori (ho he vist); sobrepassar un límit de velocitat no sempre ho és (hi ha un cert marge).
  • Faltes deficients: comportament o incompliment de normes que obstaculitzi, o impedeixi notablement, la circulació dels usuaris de la via (a mi me’n van posar una per “tardar massa” a entrar en una rotonda), les relacionades amb les distàncies de seguretat (a mi me’n van clavar una per apropar-me massa a un ciclista); incomplir senyals quan la falta no és eliminatòria.
  • Faltes lleus: comportaments o incompliments de normes quan no suposen falta eliminatòria o deficient; manejar incorrectament els “mandos” del vehicle (a mi me n’acostumen a clavar per frens, “embrague“, i un cop fins i tot per volant, cosa que em va fer molta ràbia), sempre que no sigui motiu per ser considerat falta deficient.

Les faltes en els exàmens de pistes es detallen a l’annex VII de l’ordre ministerial, que també detalla amb més precisió les faltes de l’examen de circulació. En un examen de circulació, se suspèn si es comet:

  • Una falta eliminatòria, o bé
  • Dues faltes deficients, o bé
  • Una falta deficient i 5 faltes lleus, o bé
  • 10 faltes lleus.

A l’examen de pistes se suspèn si es comet:

  • Una falta eliminatòria, o bé
  • Dues faltes deficients, o bé
  • Una falta deficient i 2 faltes lleus, o bé
  • 4 faltes lleus.

L’ordre ministerial inclou uns quants annexos on es detalla el contingut de les diferents proves teòriques, tant comunes com específiques, també els detalls dels exàmens de pistes per a les diferents classes de permís. L’annex VIII, per exemple, inclou croquis per als exàmens de pistes.

Història del permís de conduir, IX

Abans de 1997, hi ha dos ítems reglamentaris que val la pena comentar. El primer és un decret de 19 de gener de 1990 (publicat al BOE el dia 23), en què es fan alguns “ajustos” a les classes de permís de conduir:

  • Els permisos de classe B1, B2, C1, C2 i D permeten portar enganxat un remolc lleuger. Els de la classe B1 i B2 permeten enganxar un remolc pesat, quan es donen les dues circumstàncies ja conegudes (MMA del remolc igual o inferior a pes en buit del vehicle tractor, i la suma de MMA no pot superar els 3500 kg).
  • L’edat mínima dels permisos de classe C1 i C2 s’estableix en 18 anys.
  • Per a obtenir el permís de classe E, cal tenir un any d’antiguitat en el B1, B2, C1, C2 o D.
  • Segons una directiva comunitària (article 5 del reglament CEE 3820/1985) s’estableix que, amb el permís de classe D, per a poder conduir autobusos o autocars en recorreguts superiors al 50 km, cal acreditar un any d’experiència en transport de mercaderies o passatgers, o bé un certificat d’aptitud professional.

No em queda clar si, a partir d’aquest decret:

  • Segueix fent falta un permís de classe B1 amb un any d’antiguitat per a obtenir el de classe B2,
  • Segueix fent falta un permís de classe C1 per a poder obtenir el de classe D. Diria que sí, pel que posteriorment es diu sobre les proves a realitzar pels aspirants al permís de classe D.
  • Aparentment, segueix sense fer falta un permís de classe B1 o B2 per a poder obtenir el de classe C1.

El segon és una ordre ministerial de 12 de juny del mateix any (publicada al BOE el dia 29), en què s’estableixen les proves a realitzar per a obtenir el permís de conduir. Fins al moment hi havia dues proves teòriques i dues de pràctiques; a partir d’aquesta ordre, les proves teòriques passen a ser tres. Queden de la següent manera:

  • Primera (teòrica), de reglamentació i senyals: exigida a tota classe de permís excepte l’E.
  • Segona (teòrica), de mecànica de l’automòbil: exigida a tots els permisos a partir del B2 i fins al D.
  • Tercera (teòrica), que adapta el seu contingut segons la classe de permís que se sol·liciti:
    • per al permís de classe B2: reglamentació específica de serveis d’urgència i transport de passatgers en automòbils lleugers de lloguer amb conductor (m’imagino que es deu referir als taxis).
    • per als permisos de classe C1 i C2: reglamentació de tranport de mercaderies.
    • per al permís de classe D: reglamentació de transport de passatgers.
  • Quarta (pràctica), de maniobres: exigida a tota classe de permís, incloent l’E.
  • Cinquena (pràctica), de circulació: exigida a tots els permisos a partir del B1 i fins al D.

A diferència de l’anterior ordre, s’estableix que, excepte casos justificats, les proves s’han de realitzar en dies diferents. Les proves tenen una vigència de 6 mesos, a comptar des de l’última que s’ha realitzat; qualsevol que sigui el temps des de l’última prova aprovada, “siempre que el interesado prosiga ininterrumpidamente su formación, sometiéndose a examen, y no medien, en ningún caso, más de tres meses entre las convocatorias sucesivas a las que concurra“. Les proves teòriques són eliminatòries, i cal haver-les superat per ser admès a les pràctiques. Així mateix, per a sotmetre’s a la prova de circulació cal tenir aprovada la de maniobres, si fa falta per al permís que se sol·liciti.

Les proves teòriques seran sempre escrites, tot i que, per als permisos de classe A2, A2 i B1, la DGT podrà admetre la forma oral “u otra forma adaptada a las circunstancias personales del aspirante“. El nombre màxim de preguntes s’eleva a 60, i el temps per a fer-les la determina la DGT “en función de la prueba a realizar o de las características de los aspirantes“.

Per a les proves pràctiques, hi ha canvis en els requisits dels vehicles que s’han d’usar:

  • A1: motos sense sidecar de 75 cc de cilindrada.
  • A2: motos sense sidecar de cilindrada mínima 125 cc.
  • B1: turismes de quatre portes i almenys 3.45 metres de longitud.
  • B2: com el B1 però longitud mínima de 4 metres.
  • C1: si es tracta d’un permís limitat a 7.5 t de MMA, camions de MMA superior a 5.5 t i inferior a 11 t, longitud mínima de 5 metres i una càrrega equivalent al 50% de la tara. Si es tracta del C1 sense limitar, llavors com l’anterior però MMA d’almenys 11 t i longitud mínima de 6 metres.
  • C2: conjunt de tractocamió i semiremolc, de MMA d’almenys 21 tones, longitud superior a 12 metres (actualment 14), i càrrega equivalent al 50% de la tara.
  • D: autobusos amb longitud mínima de 9 metres (actualment 10).
  • E: depèn del permís al qual complementi:
    • B1 i B2: remolc de dos eixos, mòbil el de davant i fix el de darrere, separació superior a 1 metre, i MMA d’almenys 1250 kg i portar una càrrega equivalent al 50% del pes en buit.
    • C1, C2 o D: com el de B1 i B2 però amb una MMA superior a 3.5 tones. Disposar de fre de servei, amplada superior a 2 metres, longitud (inclosa la llança) d’almenys 5,5 metres i portar una càrrega equivalent al 50% del pes en buit.
    • Quan l’E complementi el C2, el camió tractor ha de tenir una MMA d’almenys 11 tones.

El canvi sempre ha de ser manual, excepte aquelles persones que tinguin malaltia o defecte orgànic que, llavors, per a l’A1, l’A2 i el B1, poden usar canvi automàtic o semiautomàtic.

Els turismes han de tenir cinturó tant als seients de davant i de darrere, i tothom l’ha de dur posat. A més dels dobles pedals, cal tenir un dispositi que faci llum i soroll quan el professor els faci servir. Els turismes han de poder córrer a 100 km/h, i els camions i autobusos a 80.  A les autoescoles se’ls dóna un temps per adaptar els vehicles que ja tinguin.

Els exàmens de circulació han de durar almenys 20 minuts. Ara bé, quan es tracta d’aspirants a classe C2 sense C1, o D sense C2, podran arribar a durar 45 minuts. Per als permisos de classe C1, C2 i D, “se observará y valorará […] la adecuada utilización de la caja de cambio“. No es menciona el “doble embrague“.

On les coses es compliquen és als exàmens de maniobres, perquè en alguns casos cal tenir en compte quin permís de conduir disposa l’aspirant. La part fàcil és la següent:

  • Per als permisos de classe A1 i A2, s’estableix que els aspirants hauran de dur casc.
  • Per als permisos de classe B1 i B2, les maniobres són les mateixes que les que hi havia per al permís de classe B (amb la diferència que l’estacionament tant pot ser en línia, oblcu o perpendicular).
  • Per al permís de classe C1, apareixen les mateixes maniobres que es requerien per al permís de classe C.

A partir d’aquí, les coses es compliquen. Per al permís de classe C2, si l’aspirant no és titular d’un permís de classe C1, llavors ha de fer, abans de les maniobres per al C2, les maniobres per al C1 amb un camió rígid, que compleixi els requisits que ja hem mencionat. Les maniobres (amb el camió articulat que ja hem descrit) per al permís de classe C2 són:

  • Enganxar i desenganxar el semiremolc.
  • Canvi de direcció marxa endavant.
  • Estacionar a prop de la vorera, marxa enrere, en una recta.
  • Sortir de l’estacionament en línia.
  • Canvi de sentit en espai limitat.
  • Entrada en un garatge marxa enrere.

Per al permís de classe D, si l’aspirant no és titular d’un permís de classe C2, llavors ha de fer, abans de les maniobres per al permís de classe D, les maniobres per al C2 amb un camió articulat. Les maniobres (amb un autobús que compleixi els requisits que ja hem  dit) per al permís de classe D són:

  • Estacionament en línia, oblicu o perpendicular.
  • Arrancada en rampa.
  • Marxa enrere en recta i corba.
  • Entrada en garatge marxa enrere.
  • Canvi de sentit, usant la marxa enrere, en un espai limitat.

 

Història del permís de conduir, VIII

El 28 de setembre de 1983 es promulga un decret (publicat el 17 de febrer de 1984, i posteriorment el 3 de març amb les errates corregides) que modifica les classes de permís de conduir. No és un canvi tan “radical” com el de 1964, però val la pena comentar-lo. Les classes de permís són les següents:

  • A1: motos de fins a 75 cc i cotxes d’invàlids.
  • A2: motos de més de 75 cc i també motos amb sidecar, “y demás vehículos de tres ruedas cuyo peso en vacío no exceda de 400 kilogramos“.

Fins aquí, igual. Ara vénen els canvis.

  • B1: automòbils de tres rodes, i turismes, inclosos els destinats a lloguer sense conductor, i també camions, però MMA de fins a 3500 kg. Curiosament, no s’indica un nombre màxim de places.
  • B2: turismes de servei públic i dels serveis de policia, extinció d’incendis i assistència sanitària, també amb MMA de fins a 3500 kg i sense indicar quantitat de places.

Fins en aquell moment, per a conduir turismes de servei públic feia falta el permís de classe C, o sigui, de camió.

  • C1: camions i turismes amb MMA superior a 3500 kg, però no superior a 16 tones.
  • C2: camions amb qualsevol MMA, i també vehicles articulats destinat al transport “de cosas“.

La resta segueix igual:

  • D: autobusos, trolebusos, i vehicles articulats destinats al transport de persones.
  • E: “que autoriza a los titulares de los permisos cde las clases B1, B2, C1, C2 y D para que puedan conducir los vehículos a que se refieren arrastrando un remolque no ligero“.

S’especifica que els permisos de classe B2, C1, C2 i D permeten conduir vehicles pels quals calgui permís de classe inferior, però cap d’ells permet conduir motos, amb o sense sidecar.

Pel que fa als remolcs, s’introdueix una novetat. Sense el permís de classe E es pot portar un remolc lleuger, com fins llavors, però també es permet arrossegar un remolc pesat:

  1. cuando el peso en carga de este último no exceda de la tara del automóvil al que va enganchado“,
  2. y la suma de los pesos máximos autorizados de ambos vehículos no sobrepase 3500 kilogramos“.

Les edats no canvien: 16 anys per a l’A1, 18 per a A2, B1 i B2, i 21 per a la resta. Però es parla d’un certificat d’aptitud professional, amb el qual es permet obtenir els permisos de classe C1 i C2 als 18 anys d’edat.

Sobre aquest certificat d’aptitud professional: resulta que el 14 de març de 1985 el ministeri de l’interior dicta una ordre (publicada al BOE el 19 d’abril) regulant aquest certificat, bastant detalladament. Però sorprenentment, el 28 d’agost de 1985 es promulga un decret (publicat el 8 d’octubre) que deixa en suspens l’article del Codi de Circulació a l’empara del qual es regulava el certificat d’aptitud professional. La raó adduïda és que Espanya aviat s’incorporaria a la llavors anomenada Comunitat Econòmica Europea, que estava estudiant una directiva sobre l’homologació de l’ensenyament de la conducció, i que això podia deixar obsoleta la legislació espanyola. Per la qual cosa també queda en suspens l’ordre del 14 de març.

Sí s’ajusten els permisos “pre-requisit”:

  • El B1 és prerequisit del B2, amb almenys un any d’antiguitat.
  • El C1 és prerequisit tant del C2 com del D, i aquí no sembla que s’indiqui antiguitat mínima.
  • El B1, B2, C1, C2 o D són prerequisit del de classe E.

El decret també fa algunes referències a les autoescoles. Per al cas que ens ocupa, el decret regula, provisionalment, què passa amb les proves per a l’obtenció del permís de conduir.

  • Per al permís de classe B2: es faran les proves teòriques que fins llavors es feien per al permís de classe C, excepte la part relacionada amb els vehicles pesats; les proves pràctiques seran iguals que les del permís de classe B.
  • Per al permís de classe C1: igual que les que es feien per al permís de classe C, amb un vehicle que tingui una MMA d’almenys 7 tones.
  • Per al permís de classe C2: només l’examen de maniobres, com les del permís de clase E, amb un vehicle articulat de MMA d’almenys 16 tones. “La concesión de los permisos de la clase C2 por este sistema implicará la del permiso de la clase E, válido para todos los permisos inferiores“.

Pel que fa el certificat mèdic, per als permisos de classe B2, C1 i C2 hauran de complir els requisits que fins llavors s’establien per al permís de classe C. S’estableixen equivalències amb els permisos llavors en vigor:

  • El de classe B, pel de classe B1.
  • El de classe C, pel de classe C2.
  • Ara bé, aquells titulars de permís de classe B que acreditin que es dedicaven habitualment a conduir vehicles d’emergència que no fossin de servei públic, podien convalidar el seu permís de classe B per un de classe B2.

L’any 1981 s’havia regulat l’aprenentatge del permís de classe B sense autoescola; aquest sistema es podrà usar només per al permís de classe B1.

Finalment, comentem que el decret indica que, mentre no es dictin noves normes per a les autoescoles, els professors que vulguin impartir classes del permís B2, C1 i C2 han de tenir el permís de classe C que existia fins llavors. S’estableixen també requisits sobre vehicles per als permisos de classes B2, C1 i C2, però d’una forma tan enrevessada que encara no ho he entès.

Història del permís de conduir, VII

L’any 1976 es promulga un decrtet (l’1 d’octubre, publicat al BOE el dia 23 de novembre) en què es modifiquen alguns articles del Codi de la Circulació, un d’ells sobre els permisos de conduir. Tres anys més tard, el ministeri de l’interior publica una ordre, el 18 de juny (que apareix al BOE el 10 de juliol) sobre les proves a superar per a obtenir els permisos de conduir.

Pel que fa el decret de 1976, no he sabut trobar diferències amb el que ja estava en vigor. Segueix havent-hi les mateixes classes de permisos (A1, A2, B, C, D i E), i les edats mínimes també són iguals (16 per a l’A1, 18 per a l’A2 i el B, i 21 per a la resta). Per al permís de classe C segueix sense fer falta el B; per al de classe D, cal un permís de classe C amb almenys un any d’antiguitat, o bé que l’aspirant en qüestió s’hagi preparat en “escuelas o centros que impartan enseñanza para la formación de conductores con programas especiales autorizados al efecto por la Dirección General de Tráfico“.

El decret també regula la convalidació del permís militar de conduir i la dels permisos dels diplomàtics, entre d’altres aspectes.

On sí hi ha més canvis és a l’ordre ministerial de 1979, sobre l’obtenció del permís. S’estableixen les següents 4 proves:

  • Primera: normes i senyals de circulació i qüestions de seguretat vial. L’ha de fer els aspirants a permís de classe A1, A2, B, i C.
  • Segona: mecànica de l’automòbil, preferentment relacionada amb la seguretat i reglamentació aplicable a la circulació de vehicles pesats. L’ha de fer els aspirants a permís de classe C.

Aquestes dues primeres proves són teòriques. Les dues següents són pràctiques:

  • Tercera: examen de maniobres (“destreza en el manejo del vehículo“). L’han de fer els aspirants a permís de classe A1, A2, B, C i E.
  • Quarta: de conducció i circulació. L’han de fer els aspirants a permís de classe B (excepte si està restringit a conduir tractors), C i D.

Cada sol·licitud per a obtenir el permís dóna dret a dues convocatòries (anteriorment eren 3). Les proves es poden realitzar el mateix dia o en dies diferents, i tenen una caducitat de 6 mesos (que es renova a l’aprovar la següent prova). No sembla que es limiti el número de poblacions d’una província on es podran realitzar les proves. Cada prova és eliminatòria, és a dir, cal superar-la per a poder realitzar la següent.

Es menciona explícitament que les proves teòriques s’hauran de fer de forma escrita, tot i que la DGT pot autoritzar, en casos especials, que es duguin a terme de forma oral o d’alguna altra manera “adaptada a las circunstancias personales del aspirante“. S’estableix un màxim de 40 preguntes per prova teòrica i un temps màxim que no podrà excedir de 60 minuts.

Per a les proves pràctiques, el decret comença indicant els vehicles que s’han d’usar:

  • A1 i A2: motos sense sidecar, amb cilindrada inferior a 75 cc (per a l’A1) i superior a 75 cc (per a l’A2).
  • B: turismes de longitud mínima 3.45 metres (abans només 3 metres).
  • C: camions de MMA superior a 7 tones (actualment en són 12), amb almenys 3 seients a la cabina, longitud mínima de 5 metres (actualment en són 8) i que han de portar una càrrega equivalent al 50% de la tara (pes en buit).
  • D: autobusos amb 28 seients (abans eren 25), conductor inclòs, i longitud mínima de 7 metres (actualment en són 10).
  • E: remolc de dos eixos “que por sus características precise para su conducción permiso de la clase E“.

No poden portar canvi automàtic o semiautomàtic (excepte vehicles adaptats). Excepte les motos, han de portar retrovisors dobles i dobles pedals, i tots han de dur una placa que els identifiqui com a vehicles per a pràctiques i exàmens de conduir.

Pel que fa l’examen de maniobres, aquest decret no inclou cap croquis, com sí feia el de 1969 que vam veure al post anterior.

Permisos de classe A1 i A2

S’incrementa notablement la quantitat de maniobres a realitzar, que resulten molt semblants a les que s’han de fer actualment:

  • Zig-zag entre jalones“,
  • fer corbes i contracorbes (per exemple, dos vuits o un trèbol),
  • circular sobre una franja o planxa d’amplada limitada,
  • fer una corba de noranta graus a velocitat sostinguda,
  • circular per un passadís estret,
  • acceleració frenada d’emergència.

Permís de classe B

  • estacionament en línia; o bé en rampa o pendent.
  • arrancada, acceleració i frenada en pas estret; o bé arrancada en rampa.
  • marxa enrere en recta i corba; o bé entrar en un garatge fent marxa enrere.
  • canvi de sentit usant la marxa enrere; o bé zig-zag en primera velocitat o en marxa enrere.

Per a cada maniobra, cada dia es decideix quina de les dues alternatives es fa.

Permís de classe C

  • Estacionament en línia.
  • Arrancar en rampa.
  • Marxa enrere en recta i corba.
  • Canvi de sentit fent marxa enrere.
  • Apropar, fent marxa enrere, el camió a un “muelle“.

Permís de classe E

  • Canvi de direcció fent marxa endavant.
  • Enganxar el remolc fent marxa enrere.
  • Estacionar prop de la vorera, fent marxa enrere.
  • Sortir d’un estacionament en línia.
  • Canvi de sentit en espai limitat.

Els aspirants al permís de classe D no tenen examen de maniobres. Curiosament, el decret diu que “[c]uando las circunstancias lo aconsejen estas maniobras podrán desarrollarse durante la prueba de circulación“.

Examen de circulació

Durada mínima de 20 minuts, i “se desarrollará sobre itinerarios que comprendan vías abiertas a la circulación ordinaria y con una intensidad de tráfico de tipo medio“. Als dobles pedals hi anirà el professor, les indicacions només les pot donar l’examinador, que “podrá ir al doble mando, si así se dispusiera por la Dirección General de Tráfico“. Per als aspirants al permís de classe C i D se’ls segueix exigint el “doble embrague“.

Per acabar, val la pena comentar les dues disposicions transitòries. En primer lloc, mentre no s’estableixin proves teòriques per a cada classe de permís, els que tinguin un permís de conduir en vigor no caldrà que facin la primera prova teòrica per a obtenir un permís d’una altra classe (excepte si tenen el permís B restringit per a tractors).

En segon lloc, mentre les direccions provincials de trànsit “no dispongan de los medios necesarios para ello, la prueba de circulación para los solicitantes del permiso de conducción de la clase B podrá tener una duración inferior […] sin que en ningún caso pueda ser menor de quince minutos“.

Història del permís de conduir, VI

En l’ordre de 1969, les proves s’agrupen en dos únics grups: teòriques (on s’inclou l’examen de mecànica) i pràctiques (on hi ha tant proves de circuit tancat com de circulació).

  1. Proves teòriques:
  2. Reglamentació general: l’ha de fer tothom, a menys que ja tinguin un permís de conduir en vigor. Temps màxim: 30 minuts. 15 preguntes, màxim 2 errors.
  3. Senyals: l’ha de fer tothom, a menys que ja tinguin un permís de conduir en vigor. Temps màxim: 30 minuts. 10 preguntes, màxim un error.
  4. Mecànica: aplicable únicament als aspirants al permís de classe C (que recordem que és un prerequisit pel de classe D). Temps màxim: 20 minuts. 15 preguntes, màxim 2 errors.

Cal haver superat les proves teòriques per a ser admès a l’examen pràctic de pistes. Consisteixen de les següents proves:

  • (a) s’arranca, i es va accelerant fins a posar 3a marxa, superant els 30 km/h. Es redueix a segona i es para davant d’un senyal. Tot això en uns 100 metres. No es pot calar el motor. Quan es para, el motor ha de seguir encès i el vehicle en punt mort, amb el fre de mà posat. Per als permisos de classe A-1, A-2, B i C.
  • (b) canvi de sentit, en un carrer que obligui a fer-ho usant la marxa enrere (només es permet un sol moviment marxa enrere). Per als permisos de classe B, C (i D).
  • (c) estacionament en línia. Sense comptar el primer moviment marxa enrere, es permet un màxim de dues maniobres cap endavant i una cap enrere. S’ha de quedar a no més de 30 cm de la vorera. No es menciona temps màxim. Per als permisos de classe B i C (i D).
  • (d) arrancar en rampa ascendent (desnivell del 7%, no del 10% com abans). Es puja a la rampa i es para davant d’un senyal, posant punt mort. Acte seguit es torna a arrancar, “sin brusquedades“, fins arribar al final. No es pot calar el motor més d’un cop, ni tirar enrere més de 50 cm. Per als permisos de classe B i C (i D).
  • (e) marxa enrere en recta i corba. Semblant a la maiobra que s’exigeix fer actualment. Per als permisos de classe B i C (i D).
  • (f) maniobrar marxa enrere amb el remolc. Per al permís de la classe E.
  • (g) zig-zag. Per als permisos de classe A-1 i A-2.

Els aspirants al permís de classe D no fan un examen de pistes pròpiament; durant l’examen de circulació, fan dues de les seves maniobres.

Es menciona que al recinte on es fan aquestes maniobres només hi pot haver els alumnes, els examinadors i persona auxiliar i, quan ho sol·licitin, els directors de les autoescoles, al lloc que se’ls indiqui, només per a veure els exàmens.

Vehicles per a usar als exàmens:

  • A-1 i A-2: motos sense sidecar, de cilindrada corresponent al permís en qüestió.
  • B: “automóvil de segunda categoría” de longitud mínima de 3 metres.
  • C: camió de pes en càrrega mínima de 5 tones, però portant una càrrega real equivalent al 50% del pes en buit.
  • D: autobús d’almenys 25 seients, conductor inclòs.
  • E: remolc amb MMA superior a 750 Kg.

S’estableix que els aspirants al permís de classe B, C i D han de fer una prova de circulació en circuit obert (per a la qual caldrà que hagin aprovat la de pistes), que consisteix en un recorregut d’entre 1 i 3 km, que tingui rectes, corbes, interseccions, desnivells i, en alguns trams, permetre una velocitat d’almenys 50 km/h. El professor haurà d’anar al seient dels pedals dobles. S’exigeix el “doble embrague” per als permisos de classe C i D.

Els exàmens s’han de fer a les capitals de província, tot i que, per qüestions de distància, es permet realitzar-les (no sé si a més de la pròpia capital) “en dos localidades como máximo por provincia“, però perquè s’autoritzi (per part de la DGT, no de la direcció provincial), cal que la localitat en qüestió “disponga de los locales y pistas para pruebas que se consideren pertinentes, estas últimas para uso exclusivo de la Jefatura Provincial de Tráfico“.

Acabo amb la disposició transitòria: tots els aspirants a permís de classe C i D han de fer l’examen de circulació. Per als de classe B, però, “hasta tanto las Jefaturas Provinciales de Tráfico dispongan de los medios necesarios para ello“, l’examen de circulació el faran, a cada província, “los aspirantes que se seleccionen, en razón del número de los presentados a la ejecución de la prueba práctica“.

Història del permís de conduir, V

Ja en el primer post d’aquesta sèrie vaig advertir que era possible que se m’escapessin decrets, ordres, etc, i que, malgrat intentar trobar-ho tot, no podia garantir que efectivament ho hagués trobat tot.

Doncs bé, a partir dels documents trobats, he vist referències a documents que no havia trobat, i quina ha estat la meva sorpresa al trobar-me una ordre del ministeri d’indústria, de 4 de novembre de 1964 (però publicada al BOE l’1 de desembre), gràcies a una referència vista al decret de 4 de febrer de 1969 (publicada el dia 7), referent a les proves a realitzar per a obtenir els permisos de conduir.

Així doncs, abans d’entrar en el període dels anys setanta, val la pena que ampliï el material que vaig exposar en el meu post anterior sobre els anys seixanta. L’ordre de 1964 es proposa “dar carácter uniforme a las pruebas de aptitud que realizan los aspirantes a la obtención de permisos de conducción de las distintas clases“, tant en els coneixements teòrics com en els exercicis d’habilitat pràctica, i també en “la calificación de éstos“, la qual cosa “aconseja dictar las normas que, de acuerdo con la experiencia y con las modalidades de uso más frecuente en los distintos países“, assegurin uns coneixements adequats. Per no allargar-me massa, de l’ordre de 1969 en parlaré en un altre post.

Fixem-nos que aquesta ordre la dicta el ministeri d’indústria, no el de governació. Com ja vam veure, la regulació dels permisos i de la seva obtenció anirà passant a aquest segon ministeri, després anomenat d’interior.

Les proves s’han de realitzar allà on hi hagi delegacions o subdelegacions d’indústria, tot i que també es podran dur a terme a d’altres llocs. Es descriuen uns certs tràmits a realitzar, però el que no em queda gens clar és la “calificación de los ejercicios“, que sembla que depèn de cada delegació d’indústria, “de acuerdo con sus necesidades y disponibilidad de personal facultativo“. “Siempre que sea posible se establecerá un sistema de examen y calificación, en el que cada una de esas funciones sea realizada por un facultativo distinto, y en todo caso y circunstancias, verificadas por un servicio de inspección“. El que sí queda clar és que els resultats dels exàmens no es diuen al moment, sinó que s’exposen en un tauler d’anuncis dins de les 24 hores següents (m’imagino que els caps de setmana no deurien comptar).

S’estableixen tres grups d’exercicis:

  • Reglamentació aplicable i senyals, que s’examinaran per separat. Se segueix incloent la demostració de saber llegir i escriure.
  • Exàmens pràctics.
  • Coneixements de mecànica i averies més freqüents i com reparar-les.

Exàmens teòrics

Hi ha d’haver “constancia gráfica” dels resultats que obtingui l’aspirant, per la qual cosa dedueixo que ja no podien ser orals. Com que s’ha de demostrar saber llegir i escriure, “al comenzar la realización de los ejercicios de este grupo, el aspirante […] debe escribir al dictado una frase de ocho a doce palabras, variable cada día o ejercicio“. Ara bé, si demostraves tenir estudis primaris, no calia que ho fessis. Però millor fer bona lletra, ja que “el escrito debe ser legible, sin dificultades de interpretación“.

Pel que fa el coneixement del reglament, als aspirants se’ls donava un qüestionari de 20 problemes “planteados sobre el conocmimiento de veinte preceptos del Código de la Circulación, de los doscientos estimados fundamentales“. Per a cada problema s’havien de plantejar almenys 4 alternatives, de les quals entenc que només una era la correcta. Només es podia fallar una sola pregunta de les vint. El coneixement de senyals s’examinava a part, amb un qüestionari de 15 preguntes, en el qual no es podia cometre ni un sol error.

Prova de mecànica (primera i primera especial). Tot i que se suposa que és una demostració teòrica i pràctica, en realitat consisteix en resoldre un qüestionari de 20 problemes, plantejats sobre 200 temes de mecànica, “considerados imprescindibles para el conductor profesional”. En aquest cas, però, es poden fallar fins a tres preguntes.

Proves pràctiques

l’ordre depèn de les característiques del circuit tancat; això sí, calia fer-los tots correctament, i al fallar-ne un, “el aspirante y su automóvil saldrán inmediatamente del recinto de examen”.

001

Com que en aquella època els permisos encara anaven numerats, els vehicles que s’han d’usar als exàmens són:

  • Per a la tercera classe: motocicletes, sense més especificacions.
  • Per a la segona classe: turismes (que tinguessin marxa enrere!) amb longitud mínima de 3 metres.
  • Per a la primera classe: camions de pes en càrrega superior a 5 tonelades.
  • Per a la primera classe especial: autobusos, sense més especificacions.

Passem a parlar de les maniobres.

Estacionament

Exigit a tots els permisos excepte tercera classe. Similar al de l’actual. Es detallen longituds i amplades. Cal deixar longitud i mitja del vehicle, amplada del vehicle + 0.55 metres per a turismes i 0.75 per a camions i autobusos. S’ha de col·locar el vehicle 6 metres més enllà, a partir d’aquest moment es fa marxa enrere en línia recta fins que s’arriba a un pal, a partir de llavors ja es pot maniobrar per a deixar el vehicle en paral·lel a la vorera.

Com ara, l’exercici l’havies de fer sol, però llavors et donaven un màxim de seixanta segons (entenc que des del moment que començaves a fer marxa enrere, però no ho tinc clar). Es permetien dues maniobres marxa endavant i una marxa enrere, sense comptar la primera marxa enrere.

002

003

Entrada i sortida en dos carrers perpendiculars, i canvi de sentit

Exigit a tots els permisos excepte tercera classe. Hi ha un croquis per als turismes i un altre per als camions (que entenc que també aplica als autobusos, ja que també estan obligats a fer aquest exercici). També hi ha un temps màxim de 60 segons.

Rampa ascendent

Exigit a tots els permisos excepte tercera classe. S’arriba a la rampa i es para en un senyal de STOP. Acte seguit, es torna a sortir fins arribar al final de la rampa. Des del moment que es para fins que s’arriba al final no poden passar més de 20 segons. No s’han de produir “sacudidas bruscas“, però es permet que el vehicle es cali (màxim) un cop.

006

Rampa descendent

Exigit a tots els permisos excepte tercera classe. Després de fer la rampa, es baixa fins a arribar a un senyal de STOP. Llavors s’ha de fer marxa enrere i recórrer un parell de metres, Es torna a parà i es torna baixar el pendent. En tot plegat no es poden invertir més de 30 segons. Novament, res de “sacudidas bruscas” i només es pot calar el motor un sol cop.

007

Prova de velocitat

Recórrer 3 quilòmetres a velocitat igual o superior a 60 km/h. En el cas del permís e primera classe, si s’ha superat la resta de proves, la prova de velocitat “será discrecionalmente sustituida por la denominada prueba en carretera en circulación normal“.

Zig-zag

Finalment, per als aspirants a permís de tercera classe, hi ha la prova de zig-zag amb la moto. No es pot calar el vehicle, ni tardar més de 30 segons, ni posar un peu a terra, ni deixar caure la moto, etc.

008

Com he dit, en un proper post explicaré l’ordre ministerial de 1969.

"fool with a pen..."

...the one thing more dangerous than a fool.

La Torre de les Hores

Som el fruit del passat

miquelcolomer

de matinada

Out of time

Som el fruit del passat