300 joves… què?

Diumenge passat, com cada diumenge de l’any, a la parròquia del poble es va distribuir, pels qui el volguessin agafar, el full diocesà (en aquest cas de Terrassa, la diòcesi on visc). A la portada hi ha sempre el text escrit pel bisbe (o almenys firmat per ell), aquest cop titulat “300 joves apòstols”. Tot i estar dret, vaig aconseguir no caure de cul. Es referia el senyor bisbe als “300 joves pelegrins de la nostra diòcesi”, que avui (és a dir, diumenge passat) iniciaven el seu viatge de tornada a casa. Diria que han anat a Santiago de Compostela, però com que no conservo el full de la setmana passada i ara em fa mandra baixar-lo per internet, doncs no ho puc confirmar — igualment, no ve al cas on hagin anat.

Aquests 300 joves han anat de pelegrinatge, i ara tornen a casa seva. Recorda el nostre bisbe un altre pelegrinatge, aquest cop sí a Santiago, de l’any 1948. Hi van anar, entre d’altres, 700 pelegrins mallorquins, que, a la seva rebuda, se’ls va dir que eren 700 apòstols “per a iniciar la marxa de la conquesta sobre el jovent”. Insinua el nostre bisbe que els 300 pelegrins diocesans d’enguany són 300 apòstols que també han d’iniciar la marxa de la conquesta sobre el jovent d’avui?

Llegint el text, és al·lucinant veure la fascinació que causa en generacions de més edat el fet que els “mil·lennials” (nascuts entre 1980 i 2000, ara me n’entero que sóc un mil·lennial! i jo sense saber-ho!) i ja no diguem els “centennials” (nascuts a partir del 2000) hagin nascut i crescut en un món, podríem dir, hipertecnologitzat. Sembla ser, el nostre bisbe, un dels que, quan parla dels “joves”, no pot parar d’insistir en els mòbils, les tablets, internet, etc. Com si tot això fossin els fets determinants, els eixos sobre els quals es configura la identitat i les experiències vitals de les noves generacions — ep, i no nego que tenen una importància remarcable. Però penso que s’exagera molt. Especialment quan es passa per sobre de fets que, al meu entendre, són molt més significatius. Per exemple: un ex-company meu de feina, que un dia em va dir que ell, tot el que sabia de religió, ho havia après a la sèrie “The Simpson”. M’explico?

Confesso no conèixer cap dels 300 pelegrins d’enguany. Per tant, ignoro les motivacions que els han dut a fer el pelegrinatge. Jo en general en desconfio, dels pelegrinatges, perquè crec que costa saber fins a quin punt hi ha ganes de fer una excursió (d’uns quants dies) i fins a quin punt hi ha una motivació autènticament religiosa. Em pregunto, quants d’aquests 300 pelegrins són assidus a missa, quins hàbits tenen de pregària, etc. No per a judicar-los, només faltaria, sinó per saber quina mena de 300 apòstols se suposa que tenim. Perquè no cal ni dir que hi ha apòstols i apòstols.

Els Dotze van passar tres anys (aprox) amb Jesús, la millor escola i la millor formació per al seu futur apostolat. Ells, al seu torn, van transmetre a d’altres el que havien rebut. Em pregunto: què han rebut, què se’ls ha transmès a aquests 300 joves futuribles apòstols? Al capdavall, aquests pelegrins formen part dels “mil·lennials” i “centennials” de què ens parla el bisbe.

Deixem per un moment els mòbils i les tablets. Centrem-nos en intentar respondre la pregunta que feia: què han rebut, què se’ls ha transmès. Segur que se’ls ha parlat del Vaticà II. No sé si han llegit mai alguna pàgina dels documents. Millor deixem-ho així — és a dir, sense ni obrir el llibre. Pel que fa a la litúrgia, potser algun d’ells, algun cop, ha sentit un orgue a missa. Segur que tots han vist i sentit tocar guitarres, i bastants segurament d’altres instruments com bateries, etc. Em jugaria la mà que absolutament tots ells no han tingut cap altra experiència litúrgica fora del Novus Ordo. I no precisament en les versions més “piadoses”. Pel que fa a doctrina… bé, al capdavall, tampoc és tan important, oi? Ara, segur que, d’experiències solidàries i socials, n’han fet un tip. Pel que fa la pregària… nah, la Litúrgia de les Hores millor deixem-la a banda (potser a algú li sona, potser algú té l’aplicació instal·lada al mòbil). Potser de tant en tant es troben per resar. No em puc imaginar cada quant, ni quanta estona, ni quins materials utilitzen. Ara que hi penso, em pregunto de què deuria anar el curs (ja no dic cursos) de preparació per a la confirmació… Ah, i de la Bíblia, n’han llegida alguna pàgina pel seu propi compte?

Cal que segueixi?

It’s not their fault. No en tinc cap mena de dubte. Ells no han triat la parròquia a la que han anat (i encara que haguessin pogut triar, pel cas que ens ocupa totes són equivalents). Tampoc han triat els mossèns que han estat rectors i vicaris d’aquestes parròquies. Ni els seus formadors de catequesi. Ni monitors. Ni acompanyants. Etcètera.

Diu el senyor bisbe que són 300 joves apòstols. Si fossin soldats per anar a una batalla, els oficials els manarien tornar a la caserna a agafar les armes — no els espanta-sogres i les pistoles d’aigua. Les de debò.

Oi que m’explico?

PS: recomano vivament la lectura d’aquest article.

Anuncis