Out of time

Som el fruit del passat

Categoria: Societat

Això del Neymar

(Avís: no acostumo a parlar de temes esportius. Crec que ho he fet un sol cop abans, parlant d’un dia que em van convidar al Camp Nou. Que no serveixi com a precedent).

Es veu que hi ha sarau al Barça perquè un dels jugadors, que es diu Neymar (no sé si ho he escrit bé), se’n vol anar. El “problema”, però, és que té una “clàusula de rescisió” (ho he escrit bé?) d’uns 200 milions d’euros, aproximadament. I clar, a alguns els ha faltat temps per posar-se les mans a cap. Dos-cents milions d’euros per un futbolista! Un tio (això ells no ho diuen, ho dic jo) que es dedica a fotre patades a una pilota (això sí, patades molt boniques) i a fer-la entrar en una porteria! Un, al Facebook, deia que és una falta de respecte als altres. Un altre deia que si no hi havia diners per a les pensions.

De tant en tant surt el debat (una variant de “quants diners han de cobrar els polítics”, que de tant en tant també surt) de si els futbolistes cobren massa, etc. Recordo una persona que criticava un catedràtic de Teologia Moral per ser soci del Barça. Podria donar noms i cognoms, perquè els sé. Però no cal.

Com fàcilment us podreu imaginar, a mi el que cobri aquest senyor me la porta ben fluixa. Al cap i a la fi, i per si algú encara no ho sabia, el Barça és una entitat privada que té tot el dret de pagar el que li doni la gana als seus treballadors (jugadors de futbol inclosos). I si el Barça es pot permetre de pagar aquests sous, és perquè té ingressos suficients per a fer-ho. Ingressos que, fins on jo sé, no vénen d’activitats delictives (tot i que potser convindria dubtar-ho una mica, tenint en compte que el senyor Rosell, ex-president del Barça, està en presó preventiva… o potser al capdavall això no hi té res a veure). Per tant, tant des del punt de vista legal com moral, jo no veig cap inconvenient perquè el Barça pagui tants diners a un jugador de futbol, o que exigeixi 200 milions perquè algú li fitxi tal o qual jugador. Que consti que, al seu moment, Neymar va firmar el contracte que imposa aquesta clàusula, o potser m’equivoco?

Ara bé, en “termes generals”, és moral que un jugador de futbol cobri tants diners, una quantitat desorbitada si la considerem, per exemple, amb el sou d’un metge? El senyor Xavier Sala i Martín ja va explicar en part, en algun lloc, per què passa això. Venia a dir que Messi només cal que marqui un gol un cop perquè tots els habitants del planeta el puguin (hipotèticament) disfrutar. Cosa que no passa amb, per exemple, un fabricant de galetes, que ha de fabricar tantes galetes com gent en vulgui disfrutar.

Però no ens posem tècnics. Neymar cobra el que cobra i Messi cobra el que cobra, bàsicament, perquè a gairebé tot “quisqui” li agrada el futbol, i a la immensa majoria de gent els la sua la medicina. Busqueu, per altra banda, els sous dels jugadors de bàsquet, de hàndbol, de rugby, etc, a veure si són tan alts. I després compareu la quantitat de gent que segueix aquests esports.

M’explico, oi?

Anuncis

Unes eleccions

A mig matí, en Joan Safont i servidor admiràrem com la Sala Fabra s’omplia amb tota una corrua de la quarta edat, una massa de montserratins que mai no havíem vist a la docta casa, votant a toc de corneta. Ningú no va fallar a la crida: els pares de la Constitució, els antics alcaldes de la ciutat, el progenitor del Sandrusku (que s’adreçava a nosaltres dient despectivament aquests noiets). Van venir tots, tots els prohoms del país que durant setmanes van acusar-nos de ser convergents i fills de Lluís Prenafeta, de qui ara reneguen, però sense el qual fa trenta anys no haurien gosat ni fotre un pet.

Bernat Dedéu

Masclista

La premsa tindria aquí un tema per explotar i no crec que els periodistes ajudin a ningú tractant la feminització amb beateria i alarmisme. Es pot lamentar, com feia l’Ara en un especial publicat sobre la dona aquest diumenge, que alguns bars ofereixin diners i copes gratis a les noies prestes a treure’s les calces. Però també caldria preguntar-se si és possible deslligar aquestes ofertes del fet que la vida sexual s’hagi intentat reduir tan agressivament a una pura i simple forma d’oci.

Si cadascú pot fer el que li plagui amb el seu cos, com insisteixen tantes feministes cada dia a la premsa, per què les noies joves no han de poder vendre la seva xona per 100 euros i una copa? Si les antinatalistes poden proclamar que tenir fills és injust perquè la vida és dura i no es pot imposar, mentre els diaris trinxen els valors catòlics, quines idees no han de tenir els empresaris del turisme?

Enric Vila

Freedom of speech, the Left and Francis

I

Berekeley students protest free speech of Milo Yiannopoulos, who was invited by the University to speak in its auditorium, because he stands for some conservative principles. He is a self-proclaimed active homosexual, which would ordinarily make him a darling of the Left. Because, however, he is opposed to many leftist ideas, they branded him a racist and a nazi. They started a fire and smashed windows. Mr. Yiannopoulos had to flee for his safety, and the talk was canceled. Obviously the Left does not support free speech for those who disagree with them.

II

The reason why the Left is so angry, violent, and intolerant is that their politics is a religion substitute. Most leftists and liberals are atheists or agnostics. They have elevated their causes to the level of religious dogma, and the denial of their causes to the level of heresy. Whether is it global warming, animal rights, abortion, the environment, globalism, sodomy, transgenderism, or feminism, they have attached a religious fanaticism to these ideas, and are intent on forming a world in which these ideas are enshrined and accepted by all, and placed into law in a fascist State of the Left.

III

Then he [Francis] comments on the fact that the conservative congregations are attracting large numbers of vocations. Instead of responding that they are perhaps doing something right, he said: “When they tell me that there is a Congregation that draws so many vocations, I must confess that I worry. The Spirit does not follow the logic of human success: it works in another way.” He then accused them of being “triumphalist.” That is a 1960s word for true Catholics who hold that the Catholic Church is the one, true Church outside of which there is no salvation, which is a dogma of faith.

Bishop Donald Sanborn

Ser catòlic

La cantidad de sandeces, falsedades y mayúsculas burlas que tenemos que soportar los católicos a todas horas, sobre todo de los partidos de la izquierda y de los sectores sociales más incultos e invertebrados, que por desgracia son mayoritarios, nos recuerdan a nuestras catacumbas fundacionales y más recientemente a las iglesias incendiadas.

No hay partido de izquierdas que se precie que no quiera revisar el concordato, ni marginar de la concertación a las escuelas religiosas. El anticlericalismo es atroz. El bombardeo a la idea de la familia como eje vertebrador de la sociedad es constante.

Salvador Sostres

Euromed

¿Recorden quan es va posar en marxa el famós Euromed — aquest trenet que enllaça Barcelona i València? El va inaugurar, si no ho recordo malament, el ministre Borrell. Es va vendre com la gran innovació. Disseny, luxe, etc. Era com un TGV però de porró. La premsa ho va presentar com un gran prodigi — m’han dit que l’aperitiu d’inauguració a bord va ser bastant bo. Recordo que, en aquells dies, vaig fer números. De Barcelona a València hi ha, si fa no fa, uns 350 quilòmetres. I el tren trigava unes tres hores i tres quarts (ara en triga tres i dos quarts) a recórrer-los. Va caldre una simple divisió per deduir que el tren viatjava a la sorprenent velocitat mitjana de 93 quilòmetres per hora. Aquell trajecte podria haver-se implementat amb un tren tramvia. No calia cap disseny aerodinàmic. Ni, sobretot, cap festa.

Xavier Roig, ARA, 30 setembre 2016

La nefasta mania de pensar

Muy raramente aceptamos la posibilidad de un mundo progresado científicamente, sólidamente democrático, en el que los hombres hayan retrocedido espiritualmente, caminando hacia la barbarie; y la razón por la que no lo aceptamos es porque ese mundo se parece demasiado al nuestro, porque ese mundo tal vez sea ya el nuestro, un mundo rápido y furioso en el que la gente, inmunizada contra la nefasta manía de pensar, ya ni siquiera es capaz de hacer juicios éticos (lo que, según Aristóteles, es el rasgo distintivo del ser humano).

Juan Manuel de Prada

Chupando del bote

Mientras los cristianos son martirizados a mansalva en Oriente Próximo, en el pudridero europeo son estigmatizados y señalados como indeseables, salvo que se apunten al postureo buenista.

Cuando llegue la hora del degüello, quienes hoy les llenan la cabeza de morralla laicista y de alfalfa sistémica ya se habrán pasado con armas y bagajes al Islam, para seguir chupando del bote.

Juan Manuel de Prada

Llocs de vici

Em creuo amb un individu que m’atura. “Veig que ja no escriviu a l’Avui, Roig. Sempre he estat seguidor vostre!” “No, des de fa cinc anys col·laboro amb l’ARA”, que jo li dic. “Ja ho sé ja. Però al bar on esmorzo no el tenen, l’ARA!” Orgullós de seguidors així no ho estic, la veritat. Ja ho deien els nostres avis: els bars són llocs de vici!

— Xavier Roig, diari ARA, 19 d’agost de 2016.

G. K. Chesterton

Feast on wine or fast on water,

And your honour shall stand sure;

God Almighty’s son and daughter,

He the valiant, she the pure.

If an angel out of heaven

Brings you other things to drink,

Thank him for his kind intentions,

Go and pour them down the sink.

"fool with a pen..."

...the one thing more dangerous than a fool.

La Torre de les Hores

Som el fruit del passat

miquelcolomer

de matinada

Out of time

Som el fruit del passat

Rostrum

Politikk og Kultur