Out of time

Som el fruit del passat

Month: Juliol, 2018

Dietari, sisena part

19 de juliol, dijous. Última pràctica de reciclatge de cotxe, dues hores i quart. El profe em porta per llocs nous.

23 de juliol, dilluns. Penúltima pràctica abans de l’examen.

24 de juliol, dimarts. Última pràctica abans de l’examen.

25 de juliol, dimecres. Surto de l’estació de Terrassa Est per agafar un taxi. Veig que ja hi ha gent esperant. Arriba un taxi i porta un paper que hi diu “servicios mínimos“. Després de 7 dies quasi seguits agafant taxi, cap d’ells no m’hauria pogut dir que avui hi havia vaga? En fi. He arribat a la mancomunitat cap a les onze. Cap problema. Veig que ja hi ha vehicles industrials a on les motos fan pistes. Hi ha més gent pul·lulant que la resta de dies. A la zona del “mirador” veig que hi ha gent que també s’examina, però de circulació. Un segur que del C+E, la resta no ho sé segur. Juraria que són tots de circulació. Fan diversos comentaris. En un moment determinat, ja ben passat quarts de dotze, el profe em diu que vagi baixant. Ell ja ha ubicat el camió a la cua. A la banda esquerra estem camions. A la dreta, autobusos i “trailers”. Primera maniobra de l’examen: estacionament. El profe porta el full d’examen, i jo trec el DNI. Em diu que l’examinador em cridarà (jo ja estic a sobre del camió), em dirà que em col·loqui, i llavors li entregaré el full (que es quedarà) i el DNI, que em retornarà. Així passa. Molt bé, em col·loco perfectament. Marxa enrere. Quan les rodes de darrere del camió estan paral·leles a la valla, dues voltes de volant a l’esquerra. Seguim marxa enrere. Quan les rodes estan gairebé sobre la línia groga, dues voltes de volant a la dreta. Quan s’apropen a la línia blanca, en un moment determinat, giro el volant tot a la dreta. Al cap d’uns instants el vaig girant a l’esquerra. Crec que el camió s’ha col·locat perfectament. L’examinador em pregunta si he acabat. No recordo si li he dit que sí o que no, en qualsevol cas ell em diu que tinc les rodes (de davant) girades, i que encara tinc dos moviments. Com que no voldria suspendre per això, m’arrisco a fer un moviment de rectificació cap endavant per a girar les rodes. Tinc la desagradable sensació d’haver pujat al “bordillo”, però no. Bé, ara és hora de sortir. No recordo si he fet marxa enrere, però sí recordo perfectament que, en contra del que he fet a tots i cadascun dels estacionaments durant les pràctiques, he mirat per la finestra per evitar tocar la valla (i, al mateix temps, no repitjar la línia blanca de la dreta del carril). I en plena coherència pel fet de fer una cosa que no he fet mai, he fet una altra cosa que no he fet mai: picar la valla.

Falta eliminatòria.

El comentari de l’examinador ha estat eloqüent: l’exercici no consisteix només en col·locar el camió, sinó també en treure’l (que consti que tot això ho ha dit sense fer-me cap retret). Em diu que ho sent. Que, a poc a poc, avanci, giri a l’esquerra i un altre cop a l’esquerra. No em pregunteu què tal m’ha anat la “L” i l”‘aproximación a muelle” perquè, quan se suspèn en una maniobra, no es fan la resta. Faig el que em diu l’examinador, i quan arribo a l’altra banda, el professor ja hi era. Li he explicat lo que ha passat, cosa que no ha calgut perquè m’ha dit que ja ho ha vist. Llàstima perquè, com em diu, havia aparcat perfectament. Em quedo amb el dubte de saber què hauria passat si no hagués seguit el consell de l’examinador de deixar les rodes (més o menys) rectes.

Conseqüències: (1) que m’he de tornar a presentar, i per tant he de pagar taxes de drets d’examen. (2) que com torni a suspendre he de renovar papers i pagar (again) drets d’examen. (3) que fins a finals d’agost no tornaré a agafar el camió, perquè trànsit fa vacances i les autoescoles també. (4) que el següent examen ja serà a setembre. (5) que abans de l’examen alguna pràctica hauré de fer, encara que em presenti a la primera convocatòria que hi hagi — cosa que puc fer perfectament, ja que, segons el professor, estic preparat.

Sí, ja ho sé, també estava preparat aquest cop, i he suspès. Sí, he suspès, com hauria pogut aprovar. La sort també hi compta. Els nervis de ser el primer examen, etc. I hi ha plenty of time per a posar-se nerviós.

És una putada, perquè trenca la bona ratxa amb què estava portant el tema dels carnets. I tant ahir com abans d’ahir, la cosa havia anat força bé. Sí que és cert que l’estacionament no l’havíem practicat tant com la “L”, però no importa. No importa perquè els estava fent bé, i no tenia cap mena de problema per sortir. Sé per què he suspès.

Si hagués aprovat, demà hauria anat a l’autoescola a pagar la resta de la matrícula i a planificar les classes de circulació. Com que he suspès, hi aniré no a pagar la resta de la matrícula sinó els drets d’examen, a planificar la resta de classes de pistes i escollir la següent data d’examen.

Anuncis

Dietari, cinquena part

No sabia el que feia, però no me’n penedeixo.

6 de juliol, divendres. Classe de camió, aquest cop amb un professor nou. Els problemes amb l’embrague han quedat, si no solucionats, almenys sí encarrilats.

Del 16 de juliol, dilluns, al 20 de juliol, divendres. Dues hores de camió cada dia, amb el nou professor.

El dia que vaig decidir matricular-me de camió no sabia el que feia. Malgrat les preguntes que havia fet a l’autoescola, que no van ser pas poques, no sabia el que feia perquè no havia pujat mai a un camió i mai no havia intentat de fer les maniobres que cal fer a l’examen de pistes. I aquestes coses, si no les proves en persona, no saps el que són.

A vegades em pregunten que què tal les pràctiques amb el camió, i explico què tal em van. Però cal haver-ho viscut. Cal haver estat dalt d’un camió, fent moure el volant, fent maniobres, intentant que vagi recte, que giri, que no se surti del carril, etc. Llavors te n’adones que és molt més difícil del que et pensaves.

Porto 18 hores de pràctiques (més del que la majoria de gent necessita per aprovar els dos exàmens pràctics, i jo encara no m’he presentat a cap d’ells), i en portaré 22 quan dimecres vinent (dia 25) pugi a examen. Crec que possibilitats d’aprovar en tinc, i espero tenir-ne encara més dimecres vinent. Però no serà gens fàcil.

Hauria estat idiota pensar que seria d’una altra manera. Si em va costar el cotxe, per què no m’hauria de costar el camió? I això que he aconseguit dominar l’embrague del camió molt abans que el del cotxe! Bueno, això de “dominar”… ja m’enteneu. Quan et diuen que maniobrar un camió és més difícil que maniobrar un cotxe, només diuen part de la veritat. Clar que és més difícil. El que no diuen és com més de difícil.

Ho tornaria a fer? Bé, no en tinc ni idea. Me’n penedeixo? No. Amb pràctica es treu tot. Clar que la qüestió és no arruinar-se, evidentment. De moment he fet més pràctiques de les que tenia previst, és cert. Però és que no tenia previst que fos tan difícil, ni així de difícil. He fet molt ben fet de dir a l’autoescola que em mantinguessin les pràctiques de dilluns i dimarts vinent, perquè realment les necessito — ni que per això hagi hagut de comprar el tercer pack de 9 pràctiques.

No sé què passarà dimecres. Però passi el que passi, fins després de l’estiu no hi tornaré — trànsit fa vacances, i per tant les autoescoles també. Esperem que ja siguin pràctiques de circulació.

Validity and legitimacy

Nevertheless article 19 of the Instruction Universae Ecclesiae declares that the faithful who do not recognize the validity and legitimacy of the reformed missal of Paul VI are not allowed to request the Holy Mass of All Time. What do you think about that restriction?

To be completely candid, I cannot pass judgment on it because I find it incomprehensible.

I have always maintained that the most holy rite of the Mass had an intrinsic value, above all in relation to its distinctive purpose of rendering latria, adoration and worship to God.

Apart from any other consideration, there is no way to understand what canonical or theological basis there is for saying that the value of a centuries-old rite that now has been declared “never abrogated” and the possibility of celebrating it are determined by the subjective disposition of someone who attends it or requests it.

This sets up a foolish, impracticable perspective. For example, what would a priest be obliged to do if he found that out of ten lay faithful who requested the celebration of the Mass, five had objections to the Mass of Paul VI? What would a priest be obliged to do if he himself had very serious reservations about the new rite, since the restriction pertains only to the lay faithful? [In reality the simple priest is obliged to recognize the full legitimacy of the new rite at least on the day of his own ordination, as the following lines clarify.—Editor’s note.]

If the two rites are considered to be two equivalent forms of the same Roman Rite, there is no reason why the Tridentine Rite should be so dangerous as to require some sort of examination before allowing it.

Finally, if one honestly accepts this premise [of equivalence], there is no reason why priests and bishops who publicly reject the Tridentine Rite should not be asked to refrain from celebrating the New Mass until they let go of their stubborn resolution.

I think that article 19 of the Instruction, although on the one hand it is the expression of a typical diplomatic attitude, on the other hand can unfortunately become part of a sort of ill-concealed moral blackmail. It reveals an awareness on the part of the bishops that the Tridentine Mass inevitably conveys an ecclesiology that is incompatible with that of the Council and the Novus Ordo. Consequently the Tridentine Mass can be allowed only while exercising direct control over the consciences of the faithful. To me that seems rather alarming.

Font

Dietari, quarta part — Frustració

3 de juliol, dimarts. Em toca matinar perquè trànsit m’ha posat l’examen a les 8:15. Arribem només 5 minuts abans. Dubto en algunes preguntes. Acabo el primer. Surto, consulto el llibre i ja veig que n’he fallat almenys una. Que sí, que vale, que a les sis he vist que he aprovat, però amb un error. Jo el que volia era no només aprovar, sinó aprovar treient la xorra. Ja m’enteneu.

Però això és una bagatela comparat amb el camió. El primer dia de camió vaig sortir preocupat per l’embrague. Però la meitat dels aparcaments sortien bé. La sort del principiant. Perquè a la segona classe, res de res. I no ho puc compensar pas dient que les “L” em surten molt bé, perquè no és el cas. Ni tan sols amb l’aproximació a “muelle”: encara no l’he practicada prou com per dir que la domino. I encara que fos el cas, de poc em serveix: són tres maniobres les que he de maniobrar, no només una.

En la meva ingenuïtat, em creia que tot seria qüestió d’adaptar-me a les mides. I si bé és un tema important, no és precisament el que em costa. El meu problema és dominar la velocitat del vehicle, especialment en marxa enrere (marxa endavant m’és més fàcil). I per a això cal dominar l’embrague. No cal que digui que un embrague de camió no és com un embrague de cotxe.

Intentaran posar-me una pràctica amb un professor de molta experiència, que podria saber, de seguida, quina és la manera per desbloquejar-me.

Si una cosa tenen clara a l’autoescola és que ni de conya em posi a fer l’autobús.

Arribaré a examinar-me el 25 de juliol? Ho he de decidir el dia 13 com a molt tard, i només queden 10 dies…

"fool with a pen..."

...the one thing more dangerous than a fool.

La Torre de les Hores

Som el fruit del passat

miquelcolomer

de matinada

Out of time

Som el fruit del passat

Rostrum

Politikk og Kultur