Out of time

Som el fruit del passat

Month: Desembre, 2014

Les glòries de Podemos

“Para ofrendar nuevas glorias a España
nuestra región supo luchar”
— Himne de la “Comunidad Valenciana”

I

Que Podemos és un partit que segurament tindrà força bons resultats a les properes eleccions al Congrés de Diputats espanyol, és un pronòstic que gairebé ningú no s’atreveix a qüestionar. Ara bé, quins seran els resultats al Parlament català, siguin quan siguin les eleccions a casa nostra, és una pregunta molt més difícil de respondre, penso jo.

No pretenc aquí respondre la pregunta, sinó més aviat plantejar-me quin sentit pot tenir votar Podemos a les properes eleccions catalanes. Penso que la qüestió clau (que, en part, explica la dificultat de pronosticar el resultat de Podemos) és el posicionament del partit (i de l’elector) respecte un hipotètic referèndum d’autodeterminació (allò que tan puerilment se’n diu “dret a decidir”) i a una hipotètica independència de Catalunya.

El posicionament del partit és calculadament ambigu, com no podria ser d’altra manera. Els partits d’esquerra (i Podemos ho és) tenen un bon graner de vots a Catalunya (sense nosaltres, el PP tindria majories absolutes gairebé sempre), i no és qüestió de posicionar-s’hi netament en contra, no fos cas que pel camí es perdessin un bon grapat de vots. Però Podemos és un partit que aspira a governar a Espanya, i per tant no pot dir, obertament, que està a favor de la independència o que accepta sense més reserves un referèndum, vinculant o no, perquè això seria renunciar a moltíssims vots espanyols.

Pel votant unionista (o el que no és independentista, que vindria a ser el mateix), votar Podemos no hauria de suposar cap problema, sempre i quan se sigui “més o menys” d’esquerres. A veure, no espero que gent del PP faci el salt a Podemos (tot i que potser alguns ho faran), penso que és més fàcil que Podemos reculli de l’abstenció i del PSOE i IU (i equivalents). Cal tenir en compte que els partits no tenen garantida, en cap lloc, l’eternitat (deixarem de banda la qüestió de si l’eternitat implica, necessàriament, la preexistència, debat més propi d’una facultat de teologia). Per tant, de la mateixa manera que neixen, els partits també poden morir. I potser Podemos està “destinat” a substituir (del tot o en gran part) PSOE i/o IU.

Pel que fa al votant independentista (o “sobiranista”, en llenguatge pueril), que al cap i a la fi és a qui dedico l’article, la cosa ja és una mica diferent. Hi ha, a més de la qüestió del posicionament de Podemos respecte la qüestió, un altre assumpte complicat, que és el “vot dual”: votar un partit a Catalunya (per exemple, CiU) però un altre a Espanya (per exemple, PSOE). Així doncs, podria haver-hi votants de CiU i ERC (i potser també de les CUP) que, al Congrés de Diputats, es plantegessin votar Podemos. Des del meu punt de vista, i aquesta és la tesi de l’article, fer tal cosa seria un error.

II

Comencem pel punt més fàcil: Podemos no defensarà mai la independència de Catalunya, ni tampoc un referèndum (vinculant o no) d’autodeterminació. Podemos, no ho oblidem, vol guanyar a Espanya. I no es pot guanyar a Espanya dient que estàs a favor de la independència, o que permetries un referèndum perquè “els catalans se’n vagin”. Podria ser que Podemos ho defensés? Sí, el dia que a Espanya la majoria hi estigui a favor. Sí, podeu riure.

Alguns em podran dir que Pablo Iglesias ha dit tal cosa, o tal altra. Com que Podemos ja porta cert temps en marxa, un pot prendre’s la molèstia de buscar per Internet (i a les hemeroteques, etc) diferents declaracions de Pablo Iglesias al llarg de temps — i no només d’ell, sinó també d’altres persones del mateix partit. No ens deixéssim i·lusionar per una flor que no fa estiu.

Ep, no nego que Podemos tingui un “tarannà” (allò que en castellà se’n diu “talante”, una paraula posada de moda per… ZP! Us en recordeu, també, de l’“apoyaré”?) diferent no només al PP sinó també al PSOE. Cert. Per això ja fa temps em vaig adonar que el PSOE, en realitat, és més perillós que el PSOE. Perquè el PP és un llop vestit de llop, mentre que el PSOE és un llop disfressat d’ovella (Podemos també és un llop, però disfressat de colom de la pau).

No oblidem que Podemos és un partit que neix del descontentament ciutadà amb la classe dirigent econòmica i política (la “casta”). A Catalunya no només hi ha aquest descontentamet, sinó també una “força” molt important: l’independentisme. L’estratègia de Podemos és fer de parallamps, redirigir aquesta segona energia cap a la primera. Tampoc no podem oblidar que molts independentistes ho són “d’última generació”, i el que els ha convençut no ha estat pas un argumentari de tipus identitari, sinó més aviat pragmàtic — la independència “surt a compte”, “ens beneficia”, etc, més enllà de les identitats i sentimens nacionals. A aquests tipus d’independentistes, un discurs regenerador d’Espanya com a alternativa a la independència pot sonar molt atractiu.

Resumint: que abans de votar Podemos (si un és independentista), convindria assegurar-se bé i molt bé si el tal partit realment defensa no ja la independència però sí almenys un referèndum (ni que no fos vinculant). (La meva resposta ja us l’avanço ara: no).

III

Abans d’acabar, alguns comentaris sobre el vot dual. Probablement molts independentistes no votaran Podemos al Parlament català sinó un partit que estigui a favor de la independència (CiU, ERC o les CUP, en ordre d’escons). Però potser sí que es planteja votar Podemos al Congrés de Diputats espanyol, argumentant alguna cosa semblant que “amb Podemos a Madrid les coses seran més fàcils”. Bé, aquest mateix argument ja es va fer servir l’any 2004 amb la victòria de ZP i el seu famós “apoyaré” (us en recordeu?). Ara mateix em ve al cap el que m’explicava un amic meu, que va estar a la tribuna de convidats durant el seu primer debat d’investidura. Quasi li queia la bava de la boca…

Podemos podria ser diferent… o no. La pregunta és: quins motius podrien dur-lo a ser diferent? Una primera resposta podria ser que així guanyaria més vots a Catalunya. Podria ser, però segur que són vots que perdria a Espanya, i per partida doble (o triple, o més i tot). No li surt a compte.

Convindria no fer-se falses il·lusions. Podemos, en el fons, el que ens demana als catalans és que fem el que diu, al començar, l’himne del País Valencià: lluitar per ofrenar noves glòries a Espanya — en aquest cas, regenerar-la políticament i potser també econòmicament. I si en aquest altar cal sacrificar-hi les aspiracions catalanes… que així sigui.

Anuncis

Psalms of imprecation

Three psalms (58, 83 and 109) are omitted from the psalter cycle as heavily imprecatory in character. In the same way, some verses are omitted from certain psalms, as noted at the head of each. These texts are omitted because of the difficulty they can cause because of their psychology, even though the psalms of imprecation are used as prayer in the New Testament, for example, Revelation 6:10, and their purpose is in no sense to encourage cursing.

General Instruction of the Liturgy of the Hours, 131

"fool with a pen..."

...the one thing more dangerous than a fool.

La Torre de les Hores

Som el fruit del passat

miquelcolomer

de matinada

Out of time

Som el fruit del passat

Rostrum

Politikk og Kultur