Out of time

Som el fruit del passat

Month: Juny, 2018

Dietari, tercera part

Con la noche y el camión, me confundo mogollón

26 de juny, dimarts. Em posen classe de camió de 7 a 9 del vespre. Si dissabte havia aconseguit aparcar bé amb relativa facilitat, avui no surt de cap manera. En canvi, la maniobra en marxa enrere (la “L”) ha sortit bastant millor. Havia portat unes bambes més… “contundents” aviam si amb això millorava el control de l’embrague. Res de res.

29 de juny, divendres. Camió de 4 a 6 de la tarda. Avui m’he cabrejat fort amb l’embrague. Cap al final de la classe he aconseguit, una mica, dominar-lo millor. La maniobra de la “L” va sortint una mica millor. L’aparcament, una miqueta millor. Ni de lluny com el primer dia. En canvi, la maniobra de “aproximación a muelle” ha sortit quasi bordada. Quina casualitat que sigui, segons m’ha explicat el profe, la maniobra on potser suspèn més gent: perquè deixen el camió massa lluny de la valla, o perquè la tiren a terra.

De quarts de deu a les onze he tingut la pràctica de cotxe. La pitjor de les que he fet. De nit costa més veure la senyalització pintada a la calçada, i s’ha notat. A sobre, després de sis hores de camió, m’ha costat recordar el tacte dels pedals del cotxe. Especialment el del fre. El volant em semblava gairebé de joguina. Mai m’hauria arribat a semblar tan fàcil (ho faci jo millor o pitjor) aparcar amb un cotxe.

Aquest cap de setmana toca estudiar la teòrica d’autobús a fons. Dimarts vull repetir la gesta de fa uns dilluns: aprovar a la primera i sense cap error. Aviam si ho aconsegueixo.

Anuncis

Dietari, segona part — No me siento las piernas

Dues hores al volant d’un camió

22 de juny, divendres. Pràctica de cotxe. El professor aprofita per portar-me al lloc on l’endemà faré la meva primera pràctica de camió. A l’arribar a casa reservo un taxi per l’endemà.

23 de juny, dissabte. Despertador a les 7. Em llevo 40 minuts més tard. Dutxa. Em vesteixo. Esmorzo una mica i vaig al lloc on el dia anterior havia reservat el taxi. Es presenta uns tres o quatre minuts tard — no importa, com que ja sé com van les coses, l’he demanat amb temps suficient. Arribo a la zona de pistes (la “Mancomunitat”) cosa de quinze minuts abans de les nou. El professor, evidentment, encara no ha arribat. No importa, jo busco el camió de la meva autoescola.

La Mancomunitat és un lloc petit (i això que de fora sembla molt gran). Quan hi he arribat, hi havia unes quantes persones fent pràctiques de moto. Les zones per fer les maniobres de camió m’han semblat… “muñeco“, que diria un ex-company meu de feina.

No m’ha costat gaire trobar el camió, però sí arribar-hi, perquè he procurat seguir el pas per a peatons. Al veure’l, m’han entrat dubtes. No, no m’ha semblat massa gran. Al contrari. M’ha semblat un camió més apte per al permís de classe C1. I jo aquí he vingut a treure’m el C, que ja tinc una edat (per al C has de tenir 21 anys, per al C1 n’hi ha prou amb 18). De debò aquest camió fa els 8 metres mínims que marca el reglament de conductors?

El professor ha fet tard per un problema que ara no ve a tomb. Ha obert i m’ha fet pujar. L’objectiu d’aquesta primera pràctica era no cagar-me a sobre. Al seure al seient, quasi em faig les caques. La cabina és enorme. Sembla que s’hi podria posar un jacuzzi. El volant, enorme també. La palanca de canvis… m’ha decebut.

Jo partia de la base que era un camió amb canvi manual, pel que m’havien dit a l’autoescola, tot i que no em van saber concretar la quantitat de marxes. Al veure la palanca, he dubtat. Però allà hi havia tres pedals, per tant… El professor m’ho ha explicat: hi ha embrague, però la palanca és seqüencial (de només vuit marxes!). No sempre entren bé.

I parlant d’explicacions, jo m’esperava (m’imaginava) que la primera mitja hora o més la passaríem “repassant” el camió: seient, miralls, palanca de canvis, etc. Igual que, el primer dia de cotxe, el profe em va explicar els intermitents, els miralls, la palanca de canvis, els pedals, etc. Sí, ja sé, un camió tampoc és tant diferent, però… segueix sent un camió. Oi que vosaltres no arranqueu el cotxe en quarta? Doncs això.

Parlant del professor: suposo que ell ha suposat que jo ja havia portat camió (dels que es poden portar amb el B, és a dir, fins a 3.5 tonelades de MMA). Quan s’ha ofert a treure el camió del lloc on estava aparcat, he acceptat encantat. Li he explicat que condueixo ocasionalment (i que naturalment no he agafat un camió en ma vida), i més endavant li he dit que vaig fer més de 80 hores de pràctiques de cotxe per culpa de… l’embrague.

L’embrague. En tornarem a parlar.

Un cop el camió ja estava tret, he fet una volta, que m’ha anat molt bé per treure’m la por. Per tant, doncs, puc dir que el primer objectiu s’ha complert: no m’he embrutat els calçotets.

Un cop aprovada la teòrica de camió, el següent examen és el pràctic de maniobres (també dit de “pistes”), en què l’aspirant ha de fer tres maniobres: aparcar en fila, fer marxa enrere descrivint una L, i “aproximación a muelle“. Avui hem fet les dues primeres maniobres (més la primera que la segona).

Aparcar en fila no és difícil. Però tampoc és fàcil. És una maniobra (igual que la L) que requereix la seva precisió. A diferència del cotxe, està prohibit tocar el “bordillo” amb les rodes. I està prohibit moure les rodes amb el vehicle parat. Al costat de la vorera hi ha una línia blanca. Les rodes del camió han de quedar, com a molt lluny, damunt aquesta línia blanca. Per cert, es posen dues valles, una davant i una darrere, entre les quals s’ha d’ubicar el camió. No cal que digui que són intocables — al cap i a la fi, simulen cotxes aparcats.

La “gràcia” de la maniobra és saber quan s’han de girar les rodes, quan s’han de posar rectes, i quan s’han de tornar a girar. Aviat està dit, però fer-ho és una altra cosa. Especialment quan has de controlar la velocitat amb l’embrague — i que has de moure les rodes amb el camió movent-se.

L’única cosa que de debò em preocupa d’aquest camió és l’embrague. També em preocupa el fre (m’ha decebut moltíssim: jo m’esperava un fre potent, poderós, i resulta que… en fi). L’embrague no és que vagi dur (que també: quan he acabat la pràctica, em feien un mal els peus i els genolls que quasi caic, especialment el genoll esquerre), sinó que és “enganxifós”. Fa de mal dominar el camió amb aquest embrague.

I és una putada, perquè per a aquestes maniobres, que se te’n vagi una mica el vehicle i recorri ni que sigui uns centímetres de més és la diferència que hi ha entre aprovar i suspendre. Espero que siguin coses de la primera vegada, perquè com l’embrague em segueixi portant problemes… potser hauré de fer primer les pràctiques d’autobús (quan hagi aprovat la teoria, clar).

Però tornem a les maniobres. Un cop he practicat l’aparcament uns quants cops (no sé si una quinzena, no els he comptat), i després d’haver-ne encertat alguns (cinc com a molt, diria jo), hem anat a fer la L. I aquí he recordat el que deia el meu pare de Julio Salinas: que fa bé lo difícil i falla lo fàcil.

La maniobra comença posant el camió recte, a una certa distància de la vorera. Hi ha unes marques (línies) a terra que limiten la trajectòria de la roda de darrere. Dit d’una altra manera: la roda de darrere no pot sortir del carril dibuixat per la línia. Doncs bé, un cop el camió està col·locat, es comença marxa enrere. No se m’oblidi: en aquesta maniobra està prohibit parar el camió. Se segueix marxa enrere i, al moment adequat, es gira el volant tot cap a un costat (si el gir és a la dreta, doncs tot a la dreta). Aquí cal vigilar dos aspectes: primer, que la roda de darrere no surti del carril. Segon, que el camió no pugi a la vorera. Qualsevol de les dues coses és falta eliminatòria.

Fins aquí, no acostumo a tenir problemes. El problema ve quan s’ha de “desfer” el gir per seguir, marxa enrere, en línia recta. O pujo a la vorera, o la roda de darrere se’m surt del carril. Em sembla que, com a molt, ho he fet bé una sola vegada. On sí que tinc problemes és, al tornar-ho a intentar, no pujar a la vorera. Quan es tracta de vehicles, la mida importa.

I unes dues hores després d’haver començat, ho hem donat per acabat. Dilluns toca pagar un pack de 9 pràctiques (aquestes dues hores anaven incloses a la matrícula) i schedular les següents (si pot ser, miraré de fer-les en sessions de dues hores).

Dietari, primera part

7 de maig, dilluns. Torno de la feina i se m’acut passar per l’autoescola que hi ha al costat de la rostisseria, molt a prop del Condis. Explico que condueixo molt poc, molt de tant en tant, potser tres o quatre cops l’any (parlo de memòria), i que no voldria perdre l’hàbit, i pregunto si fan classes de reciclatge. Resposta afirmativa. Com que no convé emborratxar-se a la primera taberna (la frase no és meva), me’n torno a casa i passo per davant de l’autoescola a la que, fa mesos o potser un any, vaig preguntar per fer el carnet de moto (la idea no va prosperar), aviam què tal. No aconsegueixo trobar l’autoescola bàsicament perquè ja no hi és. Doncs ja està.

9 de maig, dimecres. Torno de la feina i passo per l’autoescola (la que sí està oberta), a comprar un pack de 15+2 pràctiques (de 45 minuts). Pregunto, com qui no vol la cosa, com va això dels altres carnets (no l’A, òbviament, sinó el C i el D). La cosa no va a més. Schedulen la primera pràctica pel 25 de maig, divendres.

14 de maig, dilluns. Torno a l’autoescola. Demano més detalls sobre “els altres” carnets de conduir. “Si vols el de camió i autobús, et recomano començar pel camió”. Doncs el camió sigui. Em matriculo al C. Pago, surto de l’autoescola i truco al Joan per explicar-li la “bogeria” que acabo de fer.

17 de maig, dijous. Torno a l’autoescola a buscar el llibre de la “teòrica”.

23 de maig, dimecres. Vaig a Terrassa a fer-me el certificat mèdic. Em perdo bastant però al final aconsegueixo arribar al lloc sense haver de cridar un taxi. Arribo a temps per entregar el certificat a l’autoescola. Firmo per pujar a examen l’11 de juny, dilluns.

25 de maig, divendres. Dues primeres sessions de cotxe (hora i mitja).

1 de juny divendres. Dues sessions més de cotxe. Practiquem sobretot aparcaments (“estacionaments”, que se’n diu en l’argot).

4 de juny, dilluns. Compro per internet tres llibres a l’altra editorial (Matfer, ja que a l’autoescola treballen amb Pons): un de la teòrica de camió, un altre de la teòrica d’autobús i un altre de mecànica. Al final, dijous dia 7 m’acaben arribant el de camió i autobús i un del CAP de mercaderies. El de mecànica no m’arribarà fins dilluns dia 11.

8 de juny, divendres. No hi ha pràctica de cotxe, ja que tenen prioritat els que s’han d’examinar el dilluns següent.

11 de juny, dilluns. Em llevo, i vaig a l’estació del poble per anar a Terrassa. D’allà a la “central” de l’autoescola. D’allà em porten a Sabadell, per fer l’examen teòric. Per sort, no em fan preguntes de mecànica, però em trobo algunes (entre 3 i 4) preguntes amb bastanta mala bava. Abans de donar l’examen per acabat, repasso totes les preguntes. Les sensacions són bones, crec haver-les encertat totes. Torno a la feina just per dinar. De tant en tant vaig mirant la pàgina e la DGT aviam si ha sortit el resultat. Quan són quasi les 6 marxo per anar a l’autobús que ens porta a l’estació. Rebo un whatsapp de l’autoescola dient-me que he aprovat. No he fallat ni una sola pregunta. El conductor de l’autobús em felicita i em diu que ara és el moment de treure’m la teòrica d’autobús. De tornada a casa passo per l’autoescola per pagar una part del que em queda de la matrícula, i poder començar les pràctiques de pista (maniobres en circuit tancat). Li plantejo la possibilitat de matricular-me també a l’autobús, aprofitant que tinc la teòrica fresca. Ho veu una decisió molt enraonada i, al cap d’una estona, decideixo matricular-me també d’autobús. Només han passat quatre setmanes des que em vaig matricular del camió. Ara tinc dos anys per treure’m el carnet o m’hauré de tornar a examinar de la teòrica.

13 de juny, dimecres. Torno a Terrassa per fer-me el certificat mèdic (el de camió no serveix). Aquest cop no em perdo. Em fan el certificat sense cap problema, i a més bon preu (al capdavall, no fa ni un mes que m’he fet el de camió). Torno al poble i entrego el certificat. Firmo per pujar a examen (teòrica d’autobús) el 3 de juliol, dimarts. Per whatsapp em diuen que la primera pràctica de camió (2 hores) serà el dia 23, dissabte.

14 de juny, dijous. Vaig a l’autoescola a fer tests. En faig 10, n’aprovo 9.

15 de juny, divendres. Dues sessions més de cotxe, bàsicament per Terrassa.

"fool with a pen..."

...the one thing more dangerous than a fool.

La Torre de les Hores

Som el fruit del passat

miquelcolomer

de matinada

Out of time

Som el fruit del passat

Rostrum

Politikk og Kultur