Out of time

Som el fruit del passat

Categoria: Computer Science

FreeBSD adventures

En algun lloc vaig llegir que Linus Torvals havia dit que si ell, cap al 1991, hagués sabut de l’existència de FreeBSD (o NetBSD, tant se val), s’hagués unit a aquest projecte i no hagués creat Linux. Sabent això segurament molts donaran infinites gràcies a Déu (o a qui sigui, si són ateus) per la ignorància del senyor Torvalds. Ho comprenc i no ho lamento. A vegades em pregunto per què els BSD no han arribat al lloc que ha arribat el Linux. Potser és allò que diuen: BSD is what you get when a bunch of Unix hackers sit down to try to port a Unix system to the PC. Linux is what you get when a bunch of PC hackers sit down and try to write a Unix system for the PC.

Vaig descobrir Linux cap allà el 1997, aproximadament, quan tenia uns 15 anys. Llavors, instal·lar un Linux era tot un challenge. Crec que el primer que vaig instal·lar fou quan ja tenia 18 o 19 anys, gràcies al profe de pràctiques de programació que vaig tenir. Anys més tard em vaig introduir al món dels BSD, amb un FreeBSD, crec que un 5.2.1, potser alguns dels 4.x, no ho recordo. Sí recordo perfectament que les meves pràctiques de sistemes operatius les vaig fer en un FreeBSD, potser un 6.algo, o un 7.algo, d’això sí que ja no me’n recordo.

Era una època en què el meu Linux era Slackware. Sí, Slackware. Dual boot amb LiLo, Slackware Linux i FreeBSD. Senzillíssim. Amb el temps vaig deixar d’usar tant Slackware com BSD. BSD perquè ja no hi havia manera de configurar les X. Slackware perquè, bé, em vaig anar tornant més gandul. Ubuntu li va prendre el lloc. A sobre, configurar el grub per a dual boot és algo que, honestament, no he aconseguit mai fer.

Bastants anys després vaig descobrir PC-BSD, ara anomenat TrueOS. Com que sabia que nVidia fa drivers tant per a Linux com per a BSD, vaig escollir aquest fabricant per a la gràfica. Amb Linux, molt bé. Amb BSD… no sé per què, però s’activava un ventilador que feia un soroll que no podia suportar. I aquí es va acabar l’aventura.

Fins fa unes setmanes. Vaig descobrir una cosa anomenada UEFI. I una altra anomenada particions GPT. Gairebé de miracle vaig aconseguir dual boot amb Ubuntu i FreeBSD, no a través del grub sinó a través del menú… de la pròpia BIOS. Si ho hagués sabut abans… I vaig instal·lar FreeBSD.

Primer problema: no tenia xarxa. Això sí que és ben estrany: una tarja de xarxa cablejada (interfície integrada en placa base), no Wifi, no hauria de donar cap problema. Doncs en va donar, i de quina manera. Ni DHCP ni configuració estàtica. Google em va donar la resposta: temes de HW. Encara gràcies que funcionés en Linux. Coses de plaques bases de gamers… No cal ni dir que per menys de 20 € pots tenir una targeta Gigabit Ethernet PCI Express. La vaig instal·lar i es va detectar al primer cop. No al segon. Menys encara al tercer. Es veu que calia afegir, a un arxiu de configuració, que es carregués el kernel module apropiat. També vaig haver de modificar un altre arxiu perquè el DHCP es demanés través d’aquesta interfície i no de l’altra.

Obstacle superat. Bé, anem al gros: les X. What a clusterfuck! Després de molt i molt googlejar, ho he aconseguit. La qüestió és instal·lar el driver no amb pkg install, sinó directament des dels ports, amb make install, com si anessis a compilar el codi font d’una app. I en utilitzar nvidia-xconfig. Obstacle superat, i sense soroll de ventilador. El tema del teclat ha estat una mica més complicat.

El següent problema ha estat de traca i mocador: la password. Nois, millor no useu guions. Limiteu-vos a lletres i números. No podia fer login gràfic (amb el xdm), ni fer sudo, ni su. He hagut de canviar les passwords tant del root com de l’usuari normal. Nou obstacle superat.

Avui, no sé per què, m’ha pegat un reset. No sóc conscient d’haver fet cap cosa estranya, fora de lo normal.

Escric tot això en un moment en què encara no sé què faré amb el FreeBSD instal·lat. Recordo els BSD que havia utilitzat temps enrere. En algunes coses, han millorat. Per exemple, ara no hi ha cap problema per a veure vídeos a Youtube. En d’altres seguim igual o ha empitjorat. Encara he d’aconseguir fer funcionar la targeta de so. Veurem si hi haurà alguna manera d’accedir a les dades de la partició de Linux. Veurem si podré fer algo amb les fonts del Firefox, que algunes es veuen una mica cutres. L’instal·lador ha perdut molts punts. La facilitat que té l’instal·lador d’un Ubuntu per a configurar les particions no el té, ni en somnis, el de BSD, per posar un exemple.

Sí, ja entenc que un BSD és més… de mascles, per a dir-ho políticament incorrecte. Que un s’ha d’embrutar les mans tocant arxius de configuració. També és cert que, d’ajuda, no és que n’hi hagi massa. Pocs recursos, i bastants estan força antiquats — com es pot veure perfectament en el tema de les X.

Potser tot això deu haver ajudat a l’èxit de Linux sobre BSD. No es tracta tant de ser més o menys exigent. Es tracta, al meu parer, sobretot, de trobar informació en quantitat i qualitat suficient perquè si algú li vol donar una oportunitat, els seus esforços es vegin recompensats.

Anuncis

Specification

[I]t is really impossible for clients, even those working with software engineers, to specify completely, precisely, and correctly the exact requirements of a modern software product before having built and tried some versions of the product they are specifying.

Frederick P. Brooks, The Mythical Man-Month (aniversary edition), Addison-Wesley, 1995, pg 200.

FreeBSD

Vaig començar a usar Linux amb una Slackware, que el meu professor de pràctiques de programació em va recomanar. Vaig ser fidel a aquesta distribució durant bastants anys, tot i que de tant en tant en provava d’altres, com ara Gentoo. Després em vaig passar al FreeBSD, que vaig usar durant també bastant de temps, malgrat algunes incomoditats. Recordo haver-lo usat per a les meves pràctiques de Sistemes Operatius. Però amb el temps em vaig anar acomodant, i al final he anat a raure, com moltíssima gent (que usa Linux) a Ubuntu — KUbuntu per ser més exactes.

Però fa un temps que volia tornar als vells temps, i vaig gravar una imatge de Gentoo Linux. Ja l’havia usada feia anys, i no sé per quin motiu l’havia descartat. Tot i que tenia la imatge gravada, no l’instal·lava perquè sé que porta temps i volia fer-ho un cap de setmana. I ahir a la tarda m’hi vaig posar. Fins que a mig procés vaig canviar d’idea: vaig agafar el DVD (que també havia gravat de feia temps) del PC-BSD i vaig intentar instal·lar-lo. Per dos cops, i sense èxit. Cap problema, com que al cap i a la fi PC-BSD és FreeBSD, vaig baixar la imatge (dos cops, perquè vaig ser tant tonto que al primer, en lloc de baixar la imatge per a amd64, vaig baixar la de ia64, que és per a Itanium) i el vaig instal·lar.

Sabia que el cavall de batalla serien les X. Temps enrere no eren massa complicades, si sabies més o menys el driver de la targeta gràfica. Però avui tot és més difícil. Jo ja estava disposat a fer el sacrifici de no tenir uns efectes gràfics espectaculars, i a usar gestors de finestres modestos (WindowMaker, per exemple). Seguit la documentació oficial, vaig configurar les X i van arrancar sense problema.

El següent pas era el login gràfic. Tenint en compte que no havia instal·lat ni Gnome ni KDE, l’única opció viable era el vetust XDM. Vaig configurar-lo perquè arrenqués el WindowMaker, que prèviament havia instal·lat. Va arrencar, però amb teclat americà. Posar-lo al teclat castellà no va ser difícil, però quina va ser la meva sorpresa en veure que els accents no funcionaven. No hi ha hagut manera de fer-ho. I configurar les X perquè arrenquin ja amb el teclat castellà ha estat també difícil (editar xorg.conf ja no serveix de res, es veu). I per si fos poc, quan surto del gestor de finestres, el sistema es penja i es reinicia tot solet.

No tinc ganes de seguir-me barallant amb les X. No entenc què cony passa, se suposa que les X són les mateixes en Linux, BSD, etc. FreeBSD és un molt bon sistema operatiu, encara que no tingui les comoditats que tens en un Linux. No entenc per què passa això. Potser per aquest motiu vaig abandonar-lo: configurar les X en Linux simplement no és necessari, i funciona més o menys tot. En BSD… Se m’estava acudint de baixar un NetBSD i instal·lar-lo, però passo. Ah, quasi m’oblidava que simplement ni vaig intentar configurar el Grub per a un “dual boot”. Al final, tornaré al pla original: instal·lar Gentoo.

Em sap molt de greu, perquè tenia moltes ganes de tornar a tenir FreeBSD a l’ordinador. El vaig usar durant bastant de temps, i estava força content. Tenia ganes de veure si podia aconseguir tenir algunes de les comoditats que tens en Linux, però ja veig que no. Potser quan compri un ordinador nou i hi posi una targeta nVidia les coses seran diferents, vés a saber, no ho sé. I encara no entenc per què cony el PC-BSD no s’ha volgut instal·lar — per cert, per què cony s’entesten a usar ZFS? És que volen ser els més “guais” de la classe?

Sí, ja sé que els BSD són “UNIX de debò”, no com el Linux. Però si la conseqüència de tot plegat és no poder utilitzar les X amb un mínim de decència (imagineu-vos haver de llegir això sense cap accent ni dièresi), doncs ho sento però jo passo. Quan surti la pròxima versió (10.1) potser ho torno a intentar, però per ara… no.

L’existència del Linux és providencial, però la desaparició dels BSD seria una catàstrofe. La qual cosa no significa que tinguin garantida la supervivència per dret diví.

"fool with a pen..."

...the one thing more dangerous than a fool.

La Torre de les Hores

Som el fruit del passat

miquelcolomer

de matinada

Out of time

Som el fruit del passat

Rostrum

Politikk og Kultur