Out of time

Som el fruit del passat

Month: Març, 2019

Per això

https://onepeterfive.com/new-survey-shows-disparity-of-beliefs-between-latin-mass-novus-ordo-catholics/

Per això, per lo que revelen aquestes estadístiques, hi ha tant d’odi a la litúrgia “tridentina”.

Anuncis

Dietari, setzena part

La sort no està a favor meu.

Dimecres, 27 de febrer. Crec que ahir (és a dir, dimarts dia 26, però no me’n recordo exactament) em va arribar el nou carnet de conduir. Espero que aviat quedi obsolet. Anyway, em toca avui un altre cop pràctica de de pistes.

Dijous, 28 de febrer. Divendres, 1 de març. Dilluns, 4 de març. Més pràctiques de pistes.

Dimarts, 5 de març. Pràctica de 8 a 9. En menys de 12 hores m’estaré examinant. Porto unes altres bambes i ho faig bastant pitjor. Al cap d’una mitja hora me’n torno al cotxe per posar-me les de sempre. No serveix de gaire. La pitjor pràctica de després del primer examen.

Dimecres, 6 de març. Aquest cop la DGT ens cita a un quart de nou. I aquest cop no sóc l’únic a examinar-me de pistes. A més, hi ha tres exàmens de circulació (després sabré que almenys dos van aprovar, i que l’altre de pistes també). Em trobo amb un parell de cotxes amb remolc que, curiosament, estan col·locats al meu mateix carril. Estrany. Veig també que, avui, fan aparcar els camions a la dreta. M’ho fan a mi i em cago a sobre. Hauria suspès més que segur. Al davant tinc un cotxe amb remolc (l’altre dia hi tenia un trailer, de la Transforma’t); per algun motiu el fet de tenir visibilitat cap endavant em tranquil·litza més.

Bé, arriba el meu torn. Estic una mica més nerviós perquè he de passar tres valles (les dues de l’estacionament i la “meva”), again m’he d’esperar perquè ampliïn l’espai entre els barrots (com que és un bus urbà, la porta de darrere és més gran i han de deixar dos metres entre els pals). Faig la maniobra. Controlo menys el fre, jo asseguraria que se’m para el bus (molt breument) però l’examinador no se n’adona. Paro quan ho considero oportú, poso el fre de mà i obro la porta de darrere. Em donen l’ok i me’n vaig a fer la segona maniobra. L’examinador agafa el full d’examen del parabrises i se li estripa. Després n’hauran de fer un duplicat a mà.

Em col·loco, no gaire bé, per a fer la segona i última maniobra. Aquí em poso nerviós perquè no veig cap examinador, i per tant no veig ningú que m’indiqui que comenci. Al cap d’una mica em fan el senyal. Començo. Bé, no m’he apropat massa cap al bordillo, ni cap a l’exterior. Vaig girant. Arriba el moment de posar el bus recte un altre cop. Pel mirall de la dreta tinc la sensació, el convenciment, que o bé he trepitjat, o bé trepitjaré, la línia exterior. Ja sigui perquè és de matí, o perquè estic nerviós, o perquè estic cabrejat perquè el bus se m’ha parat abans o perquè ahir la pràctica va anar malament, o per tot plegat, el cas és que instintivament tiro la tovallola. El bus surt del carril i de fet ni em mato a acabar del tot la maniobra (a deixar la roda de darrere fora del carril). Al cap d’una mica arriba un examinador i em diu que s’ha sortit del marge. Per la cara que faig deu veure que me n’he adonat perfectament i que ho accepto amb esportivitat. Crec que és el mateix examinador de l’aparcament del meu primer examen de pistes de camió. I en contra de la impressió que em vaig endur llavors, avui és més aviat simpàtic i no dóna cap sensació de brusquedat. Em fa esperar una mica perquè m’han de fer un duplicat del full i firmar-lo. Un cop fet, avanço cap a la zona on les motos fan pràctiques (i que, evidentment, ara no n’hi ha cap), i on m’esperen el profe i l’altre alumne que s’examina. El profe no ho deu haver vist perquè em diu “ara sí, oi?”, però li he de donar la mala notícia. Desitjo sort a l’altre alumne i me’n torno a la feina.

Cap a mig matí truco a l’autoescola. Hi parlo una bona estona. Els hi explico lo de la parada, que l’examinador no s’ha adonat que se m’ha parat el bus, que he suspès a la “L”, etc. Els hi explico també el problema amb el pedal de fre, que té poc recorregut, que em costa regular la velocitat, etc etc. Quedem que a la tarda hi passaré. I que em plantejo canviar de vehicle, en el sentit de fer-ho amb un de canvi manual.

Surto de la feina cap a les 6 i me’n vaig a l’autoescola. Allà hi estic uns 50 minuts, parlant amb la professora que fa de secretària i també una estona amb un profe de cotxe (que té també camió, autobús i tràiler) que s’espera mentre arriba el següent alumne de cotxe. Allà explico més en detall les meves dificultats amb el fre, que amb el camió no tenia problema en regular la velocitat (entre d’altres coses per la quantitat de marxes curtes que té). Plantejo obertament la possibilitat de canviar de vehicle. Ells han fet les seves averiguacions. Com jo ja em suposava, l’autoescola propietària del bus no en té cap amb canvi manual. A banda, les dues persones amb qui ho han consultat han dit que amb canvi manual em serà més difícil, que no m’ajudarà. Jo dic que a mi el tema de les marxes m’és igual, mentre pugui regular la velocitat més fàcilment.

Bé, arribem a la següent decisió, idea del professor que participa al debat: dedicarem una pràctica (d’una hora) a fer exercicis de fre. Si en una hora no aconsegueixo dominar el fre, llavors torno i parlem aviam què fem. A mi la idea em sembla genial. Curiosament, hi ha un “slot” dijous de 8 a 9 del vespre.

Per cert, quedem que de moment no pago els 290,60 € de renovació d’expedient, per si al final hagués de canviar d’autoescola (per canviar de vehicle).

Dijous, 7 de març. Arribo a les pistes sempre amb temps suficient. El profe està fent pistes de camió. Al cap d’una estona em veu i em fa senyes perquè baixi i em posi a l’autobús. Hi ha un cotxe d’una autescola (ara no recordo quina) davant del bus. El profe em diu que em vagi preparant que avui farem circulació.

Perquè estic assegut, que si no…

Un cop el cotxe marxa, sortim a fer un tomb. És ja de nit. 45 minuts conduint el bus. Els altres 15 minuts els dediquem a fer maniobres, que surten una mica millor que de costum. M’explica el profe que li han trucat de l’autoescola (crec que personal de la seva, o no de la meva), sense entrar en detalls de la conversa. El que sí em diu és que li han dit, more or less, que estic bloquejat amb pistes, i que per això li ha semblat bona idea sortir a circular, i que si no hi tinc inconvenient, a partir d’ara anirem combinant pistes i circulació a les pràctiques. Per mi cap problema, sempre i quan això m’ajudi a dominar el fre.

Ah, que què tal es condueix el bus? Doncs a veure, és semblant a un camió, però no tant. Hi ha més visibilitat perquè el vidre frontal és enorme. És més llarg, i per tant una mica més difícil. El control de la velocitat canvia, perquè el canvi de marxes és automàtic, com també és automàtic el retardador, que entra una mica quan li dóna la gana. Això vol dir que frena i accelera bastant diferent del camió. Em diu el profe que com a pràctica de circulació bastant malament, cosa que no em sorprèn. Mantenir-se al carril costa bastant, en alguns llocs corro més del que voldria, i com que a sobre és de nit, la visibilitat és pitjor. En lloc de portar-me a un polígon i circular per allà, fem recorregut de carretera. Ens apropem a la meva feina, fem part del recorregut que jo faig per anar de casa a pistes i de pistes a casa, a prop de Viladecavalls, i com si anéssim a Manresa.

Al profe li comento el meu plantejament del canvi manual, em diu que els busos de les autoescoles tenen almens 16 anys, i que per tant no esperi suavitat. M’explica també que hi ha unes noies que s’han passat del manual a l’automàtic.

Divendres, 8 de març. Surto de la feina i me’n torno a l’autoescola, per explicar què tal va anar ahir. Es queden de pedra quan els hi explico que vam fer circulació. Jo segueixo sense pagar la renovació d’expedient pel senzill motiu que encara no he decidit si segueixo amb el bus amb canvi manual o me’n vaig a un altre. Schedulem una pràctica (i la pago) per dimecres. Quan torno a casa em truquen dient-me que dilluns tenen un altre forat. Dic que sí, que dimarts passaré a pagar la segona classe, ja que no anul·lo la de dimecres.

Una cosa deixo molt clara a l’autoescola, i també al profe de bus quan em pregunta si pujaré a examen el dia 28 (el 18 no puc, ja que al renovar expedient sempre es “perd” la següent data d’examen): no tinc data d’examen. Ho confesso, estic molt escarmentat, i acollonit per quan faci (si és que al final el faig) el tràiler. M’ha quedat molt clar que: (a) maniobrar no se’m dóna gens bé, i (b) que la sort no està a favor meu. Quan els meus instints més profunds em diguin que estic a punt, llavors tornaré a examinar-me. Espero i desitjo que sigui abans de l’estiu, però si és més tard, doncs cap problema. No estic jo per anar pagant taxes a trànsit, que no redunden en benefici meu. Almenys, dels diners que em gasto en pràctiques, sí en trec un benefici. Ja no és qüestió de ser més o menys perfeccionista. És que ja he suspès dos cops. I per cagades meves.

Si al final faig el trailer, no tornaré a cometre el mateix error. Ja pot insistir el profe per activa i per passiva que estic preparant: fins que jo no m’hi vegi absolutament del tot, no pujo a examen.

"fool with a pen..."

...the one thing more dangerous than a fool.

La Torre de les Hores

Som el fruit del passat

miquelcolomer

de matinada

Out of time

Som el fruit del passat

Rostrum

Politikk og Kultur