Out of time

Som el fruit del passat

Month: Abril, 2019

Dietari, divuitena part

L’autobús és un altre nivell.

Dimarts 23 i dijous 25 he tingut les primeres classes de circulació des que vaig aprovar pistes el passat dia 9. Després de dues setmanes de “vacances”, no he tingut la sensació d’haver oblidat el que havia après de portar el bus. A més de dedicar tota la sessió a circular (no com abans, que combinàvem circulació i maniobres), el nivell ha pujat. Va pujar dimarts, i ha tornat a pujar avui.

És un altre nivell.

Ja em vaig adonar, a les primeres classes, que l’autobús no era com un camió però una mica més llarg. Clar que és més llarg (3.60 metres més), evidentment. Però les diferències van més enllà. No és només que t’hagis d’obrir més. És que has de calcular.

Amb el camió, quan t’apropes a una rotonda, ja saps que has de vigilar no pujar al bordillo amb l’eix posterior. Per tant t’has d’obrir una mica. Passa el mateix amb els girs: obrir-se per no pujar al bordillo.

Amb l’autobús això també passa, però passen més coses. Per exemple, amb les rotondes, cal calcular si hauràs d’ocupar part del carril contrari, o si directament hauràs d’anar pel mig, i els que vénen darrere que s’esperin. Passa especialment en ciutat. A vegades has de “putejar expressament”, perquè si deixes espai perquè et passin per la dreta o l’esquerra, ho faran, i és perillós. Millor evitar aquestes situacions tapant-los directament el pas. Aquestes coses, lògicament, les has de calcular abans d’arribar a la rotonda, quan ja la veus de lluny. Afegint-hi el que ja he explicat sobre com els busos fan les rotondes; vas mirant als miralls com si fos un partit de ping-pong.

Els girs tres quarts del mateix, amb l’afegitó que acostumen a ser girs de 90 graus, i que has de vigilar amb els cotxes que estan aparcats. Quan et vas apropant al gir has de mirar com de tancat és, si hi ha cotxes aparcats o no, si has d’entrar en sentit contrari, “cebreados” (passa també amb les rotondes), etc. Cada cas és diferent i has de reaccionar de manera diferent.

El bus és un desfase. Però m’encanta.

Anuncis

Exàmens justos

Fa uns mesos llegia una notícia que deia que avui en dia la gent jove no té l’ànsia (per dir-ho d’alguna manera) de treure’s el carnet de conduir, o almenys no com es tenia temps enrere. Quan un adolescent feia els 18 anys, una de les primeres coses en què pensava era en el carnet de conduir i un cotxe de segona (o vintena) mà per poder tenir més llibertat. Segurament bastants d’ells ja tenien una moto de 125cc, si havien aconseguit convèncer els pares per fer el permís A1 als 16 anys. I segur que des dels 14 deurien portar ciclomotor.

Segurament és cert que avui en dia el carnet de cotxe ja no està associat a tenir més llibertat pel fet de poder conduir, o bé que d’altres coses (com ara mòbils de gamma alta, o consoles i ordinadors potents per a jugar) passen al davant. Però crec que segueix sent cert que, tard o d’hora, un acaba passant per l’autoescola per aconseguir la targeta rosa.

El meu cas va ser una mica atípic. Mai se’m va acudir demanar als pares una moto o un ciclomotor, i actualment segueixo pensant igual. El carnet de cotxe me’l vaig treure perquè no volia que se’m passés l’arròs. Tenia 25 anys, i no va ser fàcil.

A més de les (poques o moltes) ganes que tingui la gent de treure’s el carnet, el que també ha canviat ha estat la manera de treure-se’l. La gent més gran us explicarà la broma que era treure-se’l quan ells eren joves. L’examen pràctic consistia en poc més que fer una rotonda i una pujada. L’examen teòric era oral, i les preguntes eren les primeres que se li acudien a l’enginyer d’obres públiques (fins al 1965 aprox. els carnets els donava obres públiques, no el ministeri d’interior com ara).

També han canviat les classes de permís (al·lucino de veure gent que encara diu que té el permís B1… o quan el meu pare em deia que si em treia el “carnet de primera” no em perdonarien cap multa…). Quan jo vaig estudiar pel de cotxe, el permís A2 no existia, i encara hi havia la BTP. I el permís d’autobús te’l podies treure amb 21 anys (ara en són 24).

Com sabeu els que llegiu sovint el meu blog, pel que fa a exàmens de conduir tinc una certa experiència, no només perquè tots els pràctics els hagi hagut de fer almenys dos cops (en el millor dels casos; tres en el pitjor). Sovint la gent que suspèn té tendència a culpar el “sistema”, a dir que l’han suspès injustament (ep, que jo un cop també em vaig sentir suspès injustament), que els exàmens no serveixen per avaluar si ho fas bé o no, etc etc. A vegades fins i tot arriben a proposar maneres alternatives d’avaluar. No és que siguin males idees, però sovint són impracticables, o no serien avaluacions objectives. Fins i tot de tant en tant alguns il·luminats proposen endurir l’examen com a mesura per a evitar accidents. A vegades veiem alguns conductors i ens preguntem com cony els hi van donar el carnet de conduir. La resposta és fàcil i òbvia: perquè el dia de l’examen ho van fer bé. De debò creieu que van aprovar fent el capullo davant de l’examinador?

Be it as it may, hi ha dos errors molt comuns en tot això. El primer és pensar que, pel fet de tenir una bona formació, garantim que els conductors es “portaran” bé a la carretera. Mentida. La formació et garanteix que sabràs i podràs (si vols!) portar-te bé. Però si no vols (pel motiu que sigui), no ho faràs, per més formació que tinguis. D’acord que una bona conscienciació farà que tinguis més ganes de fer-ho bé. Però res anul·la la llibertat humana. I per altra banda som éssers fal·libles i ens podem equivocar, i de fet ens equivoquem. També a la carretera. A vegades amb conseqüències fatals.

El segon és pensar que existeix un mètode d’examen que infal·liblement fa que aprovin els que estan preparats i suspenguin els que no ho estan. Clar que els exàmens s’han d’intentar dissenyar per tal que qui està preparat aprovi i qui no ho està suspengui, però aquest no és l’únic factor: la sort (sí, la sort, que no és l’excusa dels que no estan preparats), els nervis (què m’han d’explicar a mi…), etc. I ha de ser també un mètode objectiu, que no depengui massa del particular criteri de cada examinador o de si aquell dia s’ha llevat amb el peu esquerre. I ha de ser un sistema pràctic tant per als alumnes, els examinadors i les autoescoles.

M’agrada el sistema actual? No em sembla massa desastrós. Comencem per circulació. No cal dir que un examen de conduir no ha de ser fàcil. No ho ha de ser perquè conduir a la vida real no és fàcil. I si has d’estar mínimament preparat per a la vida real, doncs l’examen no pot ser fàcil. Un podria preguntar si pel fet de conduir bé durant 25 minuts (cas de permisos del grup 1) o 45 minuts (cas de permisos del grup 2) ja és suficient per tenir el carnet. I què preteneu, que un hagi de conduir bé durant 10 anys per donar-li el carnet? Es tracta de saber si tens les destreses per a fer-ho bé, això evidentment requereix un cert temps però tampoc una eternitat.

Sí hi té més influència, penso jo, el tipus de recorregut. Jo vaig fer el B a Barcelona, i quan després vaig haver de conduir per les carreteres secundàries de l’interior, es notava que no estava preparat. Per altra banda, qui n’aprèn en ciutats petites segurament no estarà tan preparat per a conduir en ciutats més grans com ara Barcelona i rodalies. Però no és pràctic que l’examen de conduir consisteixi en fer una ruta de dues o tres hores per ciutat, autopista, autovia, carretera de muntanya, etc.

Passem a pistes. La immensa majoria no sabrà què és, ja que la immensa majoria només té el permís de classe B, l’únic que no té pistes. Els que teniu algun dels de moto ja sabeu de què parlo. Igualment els que teniu permisos de vehicles pesats. Lògicament no puc parlar de les motos. No sé si és massa fàcil, massa difícil o si té sentit o no. Penso que segurament té sentit, la moto no deu ser un vehicle fàcil de portar (pel tema de l’equilibri) i em sembla lògic que trànsit t’exigeixi demostrar uns certs “skills” abans de deixar-te practicar en vies obertes al trànsit. Per altra banda he sentit a dir de gent que porta moto de 125cc (amb el permís B) i que vol fer l’A2, i que no hi ha manera que aprovin pistes, tot i que la moto de 125cc la portin molt bé.

Pel que fa vehicles pesats, també entenc que trànsit et demani demostrar una certa destresa abans de deixar-te circular “a fora”. Maniobrar un vehicle pesat no és com maniobrar un cotxe. Passa que, curiosament, jo trobo molt més difícil l’examen de pistes que el de circulació. Però això és molt personal. El de pistes demana una concentració molt intensa durant un període curt de temps. Demana uns nervis d’acer. Són maniobres de precisió, en què un centímetre de més o de menys és la diferència entre aprovar i suspendre. Les maniobres no em semblen equivocades. Un podria discutir si als trailers i autobusos se’ls hauria de fer aparcar o no (per què als camions sí i a la resta no?), etc. O si s’hauria de convalidar l’examen de pistes a qui ja té un permís d’una altra classe (crec que abans passava, em sembla que convalidaven les pistes de bus a qui ja tenia el de trailer).

Es podria discutir si és just que a l’examen de pistes ho hagis de fer bé en un sol intent: per què no donar-te una segona oportunitat? Per altra banda: per què es conformen els examinadors (com si ho decidissin ells…) que ho facis bé un sol cop? Realment n’hi ha prou amb fer-ho bé un sol cop? Convé recordar que un examen ha de tenir criteris objectius i ha de ser pràctic. No em semblaria malament donar una segona oportunitat, però tampoc em sembla terriblement injust que només en tinguis una. Algun dia hauria de preguntar quina és la ràtio d’aprovats i suspesos a pistes… jo crec que deu ser bastant alta, però no ho podria assegurar.

D’injustícies se’n fan a vegades, de la mateixa manera que nosaltres, en el nostre actuar diari, també fem injustícies amb els altres. Ep, i no només en contra, a vegades a favor. Era just que m’aprovessin la circulació de camió després d’un examen de només 15 minuts (quan el reglament diu que n’ha de durar almenys 45)? Segurament no. I si hagués durat el que tocava potser hauria suspès. Hauria estat just?

Relacionat amb els exàmens, hi ha la qüestió de si s’haurien d’establir uns mínims obligatoris de pràctiques. Crec que ara mateix no n’hi ha. Temps enrere n’hi havia, si suspenies. Crec que quan vaig pujar a examen de cotxe per tercer cop, vaig haver de firmar haver fet unes quantes classes (que realment havia fet). L’altre dia em van explicar a l’autoescola que, a partir de l’1 de juliol, quan se suspengui un examen (crec que de circulació, no sé si també de pistes), hi haurà (a més del temps que ja hi ha d’espera abans de poder tornar a pujar) un mínim de classes obligatòries. No em sembla malament. Com tampoc no em sembla malament que, abans del primer intent, no n’hi hagi: al capdavall, cada persona és diferent, i ja veurem a l’examen si vas preparat o no per aprovar. En el moment que no aproves, queda “demostrat” (amb les excepcions que hi pugui haver) que et falta més formació. Hi pot haver excepcions per tema nervis, falta de confiança, etc. Però no es pot legislar o reglamentar per a cada cas en particular.

Una altra novetat serà la distribució del “cupo“. Actualment, almenys a Sabadell (no sé si varia d’un lloc a un altre), cada professor pot pujar tres alumnes a circulació (tant si són d’un mateix permís com si no ho són). Es veu que ara, a partir de l’1 de juliol, si els alumnes aproven ampliaran el “cupo” del professor, i si suspenen el reduiran. Es veu, pel que m’explicaven, que això es fa perquè hi ha autoescoles que tant els hi fot si l’alumne aprova o suspèn. Seria una manera per involucrar més els professors, o fer-los interessar més, perquè els seus alumnes aprovin.

Em sembla una mica maquiavèlic. Al capdavall, quan un alumne suspèn ha de pagar taxes, que van directament a trànsit, l’autoescola no en veu ni un cèntim. I és decisió de l’alumne fer o no fer més classes. Jo en aquest sentit sóc molt prudent, però sóc l’excepció. Potser hi ha autoescoles que ja els hi va bé tenir els alumnes mesos i mesos. Però em sembla que els hi val més la pena que els hi entrin alumnes nous — al capdavall, els nous s’han de matricular, i aquí l’autoescola sí que hi veu diners.

Un altre dia ja parlarem de les diferents classes de permisos de conduir, que també és un tema interessant.

Manual vs automàtic

Nota: en aquest post parlo només de vehicles de quatre rodes o més, és a dir, aquí no em refereixo en cap moment a les motos.

Recordo quan vaig aprendre a conduir (pel permís de classe B), vaig arribar a odiar el canvi manual, bàsicament per la dificultat de dominar el pedal de l’esquerra. No tant per les calades, que també, sinó sobretot pels canvis de marxes. El vehicle també hi tenia a veure: un dia, de cop i volta (abans d’examinar-me per primer cop) ens el van canviar. Per a millor. Bé, un cop aprovat, vam anar a fer rutes amb la família. Ma mare, que anava darrere, en un moment em va dir: “com es nota cada cop que canvies de marxa”. No surprise. No cal ni dir que em vaig tornar un ferm defensor del canvi automàtic.

D’això aviat farà 12 anys. Segueixo pensant igual? Més aviat he matisat el meu punt de vista. A més, tinc ara l’experiència d’haver fet el permís de classe C amb un vehicle amb caixa manual de 16 marxes i palanca Mercedes Telligent, i estar fent el permís de classe D amb un autobús de transmissió automàtica ZF de 12 marxes, havent fet ja classes de circulació.

El canvi manual, sens dubte, és més exigent, en el sentit que costa més aprendre’n que no pas amb un d’automàtic. Un canvi manual et fa treballar més. Quan un comença a aprendre, i això passa tant amb un cotxe com amb un camió i autobús, és dominar el vehicle. A les primeres pràctiques de circulació vas més pendent del vehicle que no pas de la circulació, i és lògic. Que no se’t cali, que no es passi de velocitat, de revolucions, etc. Fins que tot això no es torna inconscient, no pots prestar la deguda atenció al que passa al voltant del teu vehicle.

Per als permisos amb exàmens de pistes (és a dir, tots menys el B), el canvi manual és un avantatge, perquè facilita el domini del vehicle. Especialment si ja véns amb el B amb canvi manual. Jo ho he notat especialment amb l’autobús. A l’últim examen hi havia uns companys de l’autoescola que s’examinaven de pistes del C, amb un camió amb canvi automàtic, i comentaven més o menys el mateix, que amb l’automàtic se’ls hi parava el vehicle (justament el mateix que em passa a mi amb el bus!), i que amb el manual era millor, especialment (en el cas del camió) perquè tens moltes marxes curtes. Llàstima que la majoria de maniobres es facin marxa enrere. Ara bé, per a circulació, el canvi automàtic és molt més còmode.

El cas del camió (i m’imagino que també el trailer) és especial, degut a la quantitat de marxes que té. Per exemple, el de la meva autoescola en tenia 16, i s’arrancava en quarta llarga. Llavors, quan a l’estacionament volia fer un moviment de rectificació cap endavant, el feia en segona curta. Generalment mai em movia per pistes en quarta, ho feia sempre en segona o tercera. La zona de pistes de Sabadell és petita, més val anar ben a poc a poc per evitar problemes amb d’altres vehicles pesats que estiguin practicant.

Dit això, cal diferenciar entre els vehicles pesats i els “lleugers” (id est, el cotxe). Un cotxe es condueix d’una manera. Busos i camions s’han de conduir d’una altra. Hi ha cotxes i cotxes. Cotxes com, per exemple, l’Opel Tigra que uso jo ara, un cotxe de “fucker”, de “quillo”, de conducció agressiva. Després n’hi ha d’altres, com el Suzuki Gran Vitara, que són “tot el contrari”. Un cotxe es condueix per anar d’un lloc a un altre, i també per a disfrutar, per a passar-s’ho bé, en carreteres de muntanya, etc. Cosa que amb un camió i/o un autobús…

Els vehicles pesats cada cop van més amb canvis automàtics. Els “plaers” que poden donar els canvis manuals no tenen sentit en aquesta mena de vehicles. Els camions són per a portar coses d’un punt a un altre. Els autobusos són per a portar gent d’un punt a un altre. Qui vulgui disfrutar conduint, que agafi un cotxe (o millor encara, una moto). No he portat mai un bus amb canvi manual, ni un camió amb canvi automàtic. En el cas del camió, em pregunto com pot ser portar-lo a poca velocitat, o pujar pendents amb molta càrrega (que és per això que els camions tenen tantes marxes).

Una anotació sobre camions amb canvi manual. A més d’haver de treballar més (pel fet de tenir un pedal més, i haver de seleccionar la marxa), les palanques dels camions són més complexes. En el cas dels cotxes, com a molt, per a posar marxa enrere has de pujar una mica la palanca (cas del Tigra) o baixar-la (cas, si no em falla la memòria, del VW Golf de l’autoescola amb el que vaig fer classes de “repàs” de cotxe). En el cas del camió… bé, les coses són una mica més complexes.

Dit això, penso que es condueix millor el que un està acostumat a conduir. Jo ja estic acostumat al manual. La meva experiència amb el cotxe va ser dolenta perquè (a) era el primer cop que aprenia a conduir, (b) el vehicle segurament no estava en les millors condicions, (c) sóc un “slow learner“. Amb el cas del camió, un cop rectificat els errors del domini de l’embrague (bàsicament, mantenir el taló a terra al controlar la velocitat amb aquest pedal), tot va anar sobre rodes. Ja estic acostumat al canvi manual en un cotxe, tot i que em puteja que el Tigra tingui el punt de fricció tan a baix.

Ja vaig explicar, amb les classes de circulació de camió, què tal és això de portar 16 marxes. Bé, la meitat no es fan servir, ja que mai vaig tenir necessitat de sortir en una marxa “inferior” (més curta) de quarta llarga. Cinquena curta no servia per a res. Amb això ja hem eliminat vuit marxes (justament la meitat). Llavors, portant deu tonelades, les marxes curtes (vull dir, 6a curta, 7a curta, 8a curta) no són realment necessàries. Sí és cert que hi ha algunes carreteres que sembla que estiguin fetes expressament per a setena curta. Bàsicament les secundàries amb certs revolts. Sisena curta pot ser bona per anar per ciutat (igual que setena curta), ja que es té més control sobre la velocitat (és més fàcil evitar que el camió corri més del que vols). El mateix amb la vuitena curta i les carreteres convencionals

Havent dit tot això, penso que la pregunta sobre “què és millor, manual o automàtic” no té resposta, especialment en un cotxe. En un camió o autobús potser sí podem decantar-nos per l’automàtic (hi ha caixes automàtiques de camions que tenen modes especials per a maniobrar), però el cas d’un cotxe és diferent. Per a aprendre’n pot ser més interessant començar amb un automàtic i després passar al manual.

No cal ni dir, tampoc, que la tecnologia del canvi automàtic hi influeix molt: no és el mateix un variador continu que un convertidor de parell que una DSG.

Potser algun dia provo algun cotxe amb canvi automàtic i llavors completo aquest post. In the meantime… em quedo amb el manual.

Dietari, dissetena part

Quina llarga espera.

No va ser possible aprovar pistes d’autobús a la primera (22 de febrer). Tampoc a la segona (6 de març). Seria “capaç” de fer-ho pitjor que amb el camió? Doncs a punt he estat.

Ja vaig explicar a l’última entrada com d’escarmentat vaig quedar després de suspendre per segon cop, i que el profe va tenir la feliç idea de fer-me circular. Doncs bé, la resta de classes han seguit la mateixa tònica (potser n’hi va haver alguna que no vam sortir, però diria que no, diria que en totes, poca o molta estona, hem circulat): una estona de maniobres (generalment al final) i una de circulació (generalment al principi, d’uns 40-50 minuts).

Vaig dir que no tenia data d’examen. Un dia, l’altre profe, un divendres crec que va ser, em va dir que no llencés més diners fent pràctiques, que la destresa ja la tinc, el que passa és que he d’intentar dominar els nervis i confiar més en mi mateix. Ara que hi penso, em sembla que aquest dia no vam circular.

Ara no recordo quin dia va ser que la classe va anar força bé. Va ser un dia després de circular. Això em va animar a preguntar a l’autoescola quines dates d’examen hi havia. A l’abril, els dies 9 i 23. Però el 23 és el primer dimarts de Pasqua (vull dir, dimarts de la primera setmana de Pasqua).

Només a un organisme com trànsit se li acudiria posar un examen en tal dia. Després que els alumnes hagin estat com una setmana sense haver agafat el vehicle (ja sigui moto o tràiler, és igual). Si no m’examino ni el 9 ni el 23 ja ens n’anem a maig… renegant interiorment, dic de pujar el dia 9. Alegria a la meva autoescola, i també a la del bus.

Anem planificant pràctiques, l’última el dia 8. Fem una mitja hora de maniobres i després un petit passeig. El profe (que no és l’habitual, que ha sortit a circular amb el camió) em diu que circulo bastant bé. He fet la classe a les 10 (havia demanat mig dia de vacances), i al tornar passo per la farmàcia. Em recomanen unes pastilles de valeriana. Abans de dormir me’n prenc dues.

Arriba el dia 9. Em llevo a les 6 i em prenc dues pastilles més. Surto de casa amb molt de temps, i arribo molt d’hora a les pistes, cap a les 7 i 10 o algo així (sorprenentment hi ha poc trànsit). Veig com col·loquen el bus a la cua (aquest cop és el primer!). El dia anterior el profe m’havia dit que pujàvem dos a examen. Va arribant gent. Veig que s’examina un noi que havia vist el dia anterior, i hauria jurat que era el seu primer dia de camió. Segur que haurà aprovat, la sort premia els temeraris i castiga els prudents. Un d’una altra autoescola es presenta allà en pantalons curts. Encara no són les vuit del matí.

Jo hauria preferit examinar-me primer, però gentil i cavallerós deixo que l’altra noia que s’examini sigui la primera. Em sembla que va tant o més nerviosa que jo. Diria que és el seu primer cop. A més de nosaltres dos de bus, n’hi ha 5 de camió (rígid, s’entén).

Bé, comencen els exàmens. No tinc estómac per, mentre m’espero, veure com fan les maniobres. La valeriana està fent efecte? Molt relativament. Com que el nostre bus és el primer, no tarda gaire en acabar. La noia no té sort i suspèn a la segona maniobra, com em va passar a mi el segon cop. El profe porta el bus a la cua, ell baixa i jo em quedo allà. Estic nerviós, i a l’anar avançant desplaço el vehicle lleugerament cap a l’esquerra. Els vehicles del costat han de vigilar per no picar-me el mirall de l’esquerra. Ho rectifico quan puc. Veig que un noi s’examina amb el camió de la meva autoescola. El veig estacionar. Després sabré que ha aprovat.

Ja em toca. Poc a poc vaig fent la maniobra. Sembla que ja tinc les rodes al seu lloc. Veig que estic deixant la de davant fora, giro lleugerament a la dreta. Durant dos o tres segons tinc la sensació que el bus se m’ha parat. Bé, acabo la maniobra, tement el pitjor: que l’examinadora em digui que se m’ha parat el vehicle i “vuelva usted mañana“. Per cert, diria que li entrego el paper d’examen i el DNI abans de començar. Anyway, ve, mira no sé què i em diu que em posi darrere el bus que tinc davant per al següent exercici.

Jo hauria jurat que se m’havia parat el bus, però l’examinadora era fora i ho haurà vist millor que jo.

L’examinador de la següent maniobra s’aproxima i li entrego DNI i full d’examen. Em diu que em col·loqui. Ho faig, i miro pel mirall si em dóna el senyal de procedir. Així és. Vaig tirant enrere, giro quan ho crec oportú. Penso que se’m tancarà el vehicle i trepitjaré la línia interior, per la qual desfaig mooolt lleugerament el gir per tornar-lo a fer. Decideixo no mirar més pel mirall de l’esquerra i passo a mirar el de la dreta. Sé que arriba un moment en què sembla que trepitges la línia de fora, però és un efecte òptic.

Arriba un moment crucial: redreçar el bus. Aquí em poso nerviós i juraria que he trepitjat la lína de l’esquerra. Dic “no”, i instintivament corregeixo la situació. Acabo la maniobra, “hasta el rabo todo es toro“. Novament, em temo el pitjor. S’apropa l’examinador i em diu: “has fet els dos exercicis, ha anat bé”. I em diu que ja puc deixar el vehicle on hi hagi el profe.

Esbufego i em sembla que ploraré. Al final no ho faig. Veig el profe, em va indicant per deixar el bus, i li explico com ha anat. Jo no les tinc totes. No estic segur de si he aprovat. No ha pronunciat les paraules màgiques “apto“, “aprobado“. Tampoc me les van pronunciar pel camió, però allà va quedar molt clar que l’examinador donava per bona l’última maniobra.

Com que estic insegur, em dirigeixo a un altre professor, que em diu que ara només puc esperar que l’endemà surtin els resultats a la web de la DGT. El profe em diu que confiï que he aprovat. Des de la seva autoescola em diuen el mateix.

A la tarda passo per la meva, a pagar la resta de la matrícula i dues classes, que ja han de ser passat festes. Assumim que hauré aprovat.

Dimecres dia 10. A la feina, obro la web de la DGT. Fins les 12 i molt pocs minuts no surten les notes.

Apte.

"fool with a pen..."

...the one thing more dangerous than a fool.

La Torre de les Hores

Som el fruit del passat

miquelcolomer

de matinada

Out of time

Som el fruit del passat

Rostrum

Politikk og Kultur