Out of time

Som el fruit del passat

Month: Mai, 2019

Dietari, vintena part.

Per fi, a la primera.

Dijous, 23 de maig. Em llevo cap a les vuit. Un cop a punt, vaig al banc a fer l’ingrés, a peu, per evitar aparcar en aquell lloc que tan poc m’agrada. Me’n torno a casa. Menjo els donettes que havia comprat per a l’ocasió. M’afaito per estar ben “currutaco”. Com que a casa no hi faig res, i no vull que el trànsit em trolegi, me’n vaig a la mancomunitat. Una mica més de trànsit de l’esperat a la C58. El que realment no m’esperava és que em costaria tant trobar aparcament. Deixo el cotxe on no l’havia deixat mai. En fi.

Arribo a les pistes. Ja han acabat els exàmens de maniobres dels pesats, aviat començaran els de motos. No hi ha massa gent, però sí moltes motos fent les últimes pràctiques de pistes abans de l’examen.

Al cap d’una estona arriben alguns examinadors. Van posant les tanques per a separar la zona d’examen de motos i van fent fora la gent que està al mirador, ja que durant l’examen no hi pot haver ningú allà. Fa molt de sol i calor.

En contra del que em pensava, l’alumne de bus que s’examina sol va el primer, després ens examinem nosaltres tres. Curiosament l’examinador és el mateix que el meu primer cop de circulació de camió. Surten cap a prop de les dotze. El profe ens diu que calcula que acabarem cap a les tres. Cap problema, tinc tot el dia de vacances.

Mentre l’altre alumne s’examina, arriba el nostre examinador, a qui no tinc vist. Fem els rituals de sempre: salutació, DNI, apagar mòbils, i decidir l’ordre d’examen. Som tres alumnes: un altre noi, una noia, i jo. Ell també té el permís C, ella no. Ell és el segon cop que s’examina, diria que ella és el primer. Crec que ella té, o està fent, el CAP de passatgers. Ell té el de mercaderies i l’endemà s’examina del de passatgers.

El professor, després d’haver après de Venezuela l’art de la democràcia, decideix democràticament que ell (l’altre noi) s’examinarà primer, ella segona i jo seré l’últim. Arriba l’altre alumne, el que s’ha examinat abans. Aparquen. Veig que gesticula i sembla donar moltes explicacions. Sospito que ha suspès. Després m’ho confirmaran.

Pugem a l’autobús. L’altre noi seu al lloc del conductor, el professor al seu lloc (a on hi ha els pedals extra), l’examinador darrere del conductor, l’altra noia darrere del profe (però mirant endavant) i jo una mica més enrere de l’examinador, també mirant endavant. El profe posa l’aire condicionat, que després haurà de treure perquè l’autobús no tindrà força per circular.

Un cop l’examinador ha fet la pregunta (“comprobaciones previas“) a l’alumne (que no sé quina li va fer, no m’hi vaig fixar), sortim. Comencem en “conducción autónoma“, i l’alumne, molt encertadament al meu criteri, se’n va a buscar l’autovia. Al cap d’una estona, l’examinador el fa anar a Sant Quirze, si no m’erro. Crec que condueix molt bé. El vehicle, però, fa de les seves (després ho explicaré en més detall), i en un semàfor, l’antre noi se’l salta en vermell. L’examinador fa un senyal al profe, perquè sigui conscient de la situació. Crec que l’altre noi se n’adona. Després sabré més detalls del que ha passat. L’examinador el guia fins un lloc de Sant Quirze a on podem fer una parada amb seguretat, i que la noia comenci el seu examen.

Tampoc me n’entero de quina pregunta li fa. Ara no recordo si l’examinador la guia durant tot el recorregut o no. Recorregut que, per cert, se’m fa molt llarg, després el profe ens diu que ha durat una hora. Gairebé tot per vies interurbanes. També ho fa molt bé. Hi ha un lloc on després l’examinador li dirà que tenia espai per passar sense parar pels vehicles que venien en sentit contrari. Crec que en una autovia, el vehicle es comença a quedar sense força. Hem de parar en un lloc i el professor ha d’intervenir per tal de “ressuscitar” el vehicle. L’altre alumne, el que s’ha examinat primer, diu que a ell li ha passat algo semblant, justament… al lloc del semàfor.

Al cap d’una estona, en una gasolinera, l’examinador li diu de fer una parada “donde se pueda”. Para en un lloc que, per les marques grogues de terra, crec que és de càrrega i descàrrega. Com que és una parada, no hi veig problema. Però després m’adono que hi ha un senyal que prohibeix tant l’estacionament com també la parada. Aprofitant que el professor ha baixat del vehicle per assegurar-se que podrà seguir examinant, l’examinador li pregunta a la noia si està segura d’haver parat on es podia. Al cap d’una bona estona, ella veu el senyal i se n’adona.

Arriba el meu torn. Certament, estic nerviós. Al ser l’últim, he vist examinar els dos companys abans, i malauradament els he vist suspendre als dos. M’ajusto el seient, després m’adonaré que me l’he posat una mica massa a prop del volant (no serà cap problema, em costarà menys passar el peu del fre al gas). Em diu l’examinador que si tornen a sortir problemes amb el bus, ja ho solucionarem, i com a “comprobación previa” em fa encendre el llum antiboira. Cap problema. Comencem. Em porta majoritàriament per vies interurbanes, a prop de la feina, i una mica per zona urbana. En un lloc, em diu que sortir a Viladecavalls, però m’equivoco i em poso en una gasolinera. Reconec que m’he equivocat, cap problema, i em torno a incorporar a la circulació. El problema aquí hauria estat tallar la prioritat. En una rotonda m’hi estic molta estona. Recordo la rotonda de dilluns passat, on hauria suspès. Els de darrere em piten. Que pitin. Entro quan ho veig clar. A prop de la feina, a Viladecavalls, en una incorporació, el vehicle ens torna a trolejar. Nova parada d’emergència, nova intervenció del professor, i novament aconseguim reprendre la marxa.

Tornem a pistes. Crec que el meu examen ha durat una mitja hora. L’altre noi, el que s’ha examinat primer, diu que el proper examen voldrà ser l’últim. Reconec que jo ho he tingut més fàcil. I que ells han conduït millor que jo.

A dins de la mancomunitat, deixo el vehicle on m’indiquen, mirant les pistes de motos, i l’immobilitzo. L’examinador comença donant-me feedback a mi: (a) la rotonda: hauria pogut sortir abans, (b) la frenada en sec que he fet en un lloc: intentar vigilar amb el fre. El puto fre pneumàtic. Lo de la rotonda tampoc em ve de nou: el profe ja em deia, a vegades, que sigui més decidit en aquestes situacions. Llavors, als altres dos, els hi diu que bueno, no els hi diu que han suspès però ja saben lo que han fet: un, saltar-se un semàfor; l’altra, fer una parada on estava prohibit. La noia li diu si lo que ha fet és lleu. L’examinador riu, i diu que “no es leve, no“. No li diu obertament que ha suspès. A mi tampoc em diu que estic aprovat.

Hi ha també l’altre professor, el que ha examinat primer, que ens confirma que el seu alumne també ha suspès. Diria que per alguna cosa relacionada amb les distàncies laterals. Es veu que, moltes pràctiques, no n’havia fet. El meu profe diu que creu que hauré aprovat. Diuen també que hauran d’anul·lar les pràctiques de la tarda perquè el bus l’han de portar al taller.

L’endemà sabré que he aprovat, amb una deficient (7.6, a la rotonda) i dues lleus (13.1.3, fre de servei, i 7.5). Ja era hora que aprovés un examen (no teòric) a la primera. Té collons que hagi estat amb un vehicle com l’autobús, que diuen que és el més difícil en circulació.

Però no s’ha fet justícia amb els altres dos (i no estic dient que l’examinador els hagi suspès injustament): han conduït millor que jo, però han tingut la mala sort de fer una falta eliminatòria. Resulta que el noi ha vist el semàfor en verd, però el bus ha perdut força, i se l’ha acabat passant en vermell. Ella s’ha posat nerviosa pel vehicle, que perdia força i tenia por que l’encalcessin per darrere. L’examinador aconsella a la noia que, als stops, estigui més temps parada. Jo hi estic d’acord: tot i que, tècnicament, no se’ls ha saltat, semblava que tingués un coet al cul.

Torno a casa, i a la tarda em matriculo del tràiler. Després me’n vaig a Terrassa a pel certificat mèdic. No estic a temps de dur-lo el mateix dijous a l’autoescola, i divendres, quan hi arribo, me la trobo tancada. Dissabte, a Reus, em faig fotos millors, així dilluns aprofitaré per firmar també el “talón-foto” i que al següent carnet el meu careto surti millor.

I amb això tanquem, almenys de moment, el tema de l’autobús.

A veure quant tardarà en arribar la “provisional” i el nou carnet…

Dietari, dinovena part

A examen.

Ja fa gairebé un mes des de l’últim cop que vaig parlar de les meves classes d’autobús. No cal que digui que, des de llavors, he fet unes quantes pràctiques. A diferència del camió, he perdut el compte. Demanaré a l’autoescola que em posin al dia, tinc ganes de saber quantes n’he fet. La notícia, per dir-ho d’alguna manera, és que demà m’examino.

He tingut tres professors. Cadascun d’ells té el seu estil i la seva manera d’ensenyar, com és lògic. No diré, evidentment, amb quin d’ells em quedaria, suposant que n’hi hagi algun que prefereixi més que els altres. Tots m’han ensenyat coses i de tots ells he après.

Jo estic força tranquil. Ja a la classe de dilluns passat vaig notar una millora notable, potser després de les dues hores que vaig fer divendres, on el profe em va portar pels llocs més difícils. I avui també m’he sentit força segur. Avui he començat a entendre el que diu un dels profes de la meva autoescola, que diu que li agrada més l’autobús que el camió (és una conducció més fina, diu).

Evidentment, com en qualsevol examen, es pot suspendre, però jo no dubto que puc aprovar sense problemes. Esperem-ho. Si aprovo, aniré a Terrassa a fer el certificat mèdic pel trailer, i aniré a l’autoescola a matricular-me. Serà el primer examen pràctic que aprovi a la primera.

Desitgeu-me bona sort.

Recoi quina lleialtat!

Hi ha coses que s’escapen a la meva comprensió, o, almenys, que m’he d’esforçar molt en comprendre. Potser és que el meu caràcter i mentalitat em fan molt difícil d’entendre-les. És el cas de la notícia que he llegit a Info Vaticana, una web que quan no parla de Franco ni de Catalunya diu coses força bones, tot i que massa toves pel meu gust.

Bé, el cas és que uns senyors, crec que tots ells entesos en teologia, i alguns d’ells fins i tot sacerdots, han adreçat una carta oberta als bisbes catòlics acusant formalment Francesc del delicte canònic d’heretgia, però sense arribar a subscriure tesis sedevacantistes — és a dir, que malgrat acusar-lo d’heretge, el segueixen reconeixent com a papa.

Evidentment que m’esperava d’Infovaticana que comentés la notícia (en canvi no em sorprèn que d’altres webs, com ara Germinans, no ho faci). El que no m’esperava és que ho fes amb tanta lleialtat a Francesc.

Info Vaticana és una web “conservadora”, o “tradicional”. No són francisquistes, però en parlen amb una lleialtat i un respecte enormes. No han deixat mai d’anomenar-lo “Santo Padre“, fins i tot quan comentaven les burrades més atroces de tal home. Per tant, no és una web de la qual m’esperava que s’esquincessin les vestidures davant de tal acusació.

Però sí m’ha sorprès (i en part indignat) que proposin, com a possibilitat, l’excomunió d’un dels firmants (Aidan Nichols, si no m’erro) i, més endavant, la de tots els firmants. En cap moment es plantegen que calgui analitzar si el seu escrit és cert o no (deuen descartar-ho completament).

Entenc que anomenar heretge al Papa és “molt fort”. Tractant-se de Francesc, em sorprèn que no hagi passat abans. I estic del tot d’acord amb Info vaticana que tal acusació no pot quedar sense resposta: en el que no estic d’acord és que l’excomunió sigui una possible resposta, almenys ella sola.

M’explico. Quan un acusa algú d’heretgia, ha d’aportar proves. I entenc que algú que acusi un papa d’heretgia sense proves ha de ser castigat amb duresa, perquè no es pot acusar ningú d’heretgia (i menys un papa) sense proves.

En el cas que ens ocupa, però, els firmants omplen vint pàgines amb el que ells consideren proves. Llavors, aquí el que cal fer és refutar l’acusació. O bé tenen raó, o bé s’equivoquen. En el segon cas, el que cal fer és demostrar l’error i donar l’oportunitat als firmants de reconèixer el seu error i disculpar-se. Cas que fossin pertinaços, entendria que se’ls sancionés.

Ara bé: i si tenen raó?

"fool with a pen..."

...the one thing more dangerous than a fool.

La Torre de les Hores

Som el fruit del passat

miquelcolomer

de matinada

Out of time

Som el fruit del passat