Batlle batlle, Joe…

by unixzealot

Quin merder arran de les eleccions espanyoles del diumenge. Ens divertirem. Si les catalanes ens han garantit un bon culebrón (que ja estem tenint), les espanyoles encara més. O potser no. Ja ho veurem.

Ja ens imaginàvem que el PP guanyaria (123 escons, un número bonic). Un apunt: n’hi ha que diuen que si Espanya vota corrupció, que com pot ser que el tornin a votar, etc. Siguem una mica sensats, si us plau. La gent que vota el PP per ideologia, però que no el votaria pels temes de corrupció… a qui espereu que voti? Al PSOE? A Podemos? Per favor! Penseu una miqueta quina alternativa tenen. Sí, d’acord, aquest cop hi havia Ciudadanos. No són exactament el mateix, però se’ls hi assemblen. De fet, els peperos s’han hagut d’esforçar en convèncer els seus votants perquè no els hi posessin les banyes. Anyway: abans d’escandalitzar-vos perquè segueixen votant un determinat partit, penseu quines alternatives hi ha. No, no anar a votar no és una alternativa vàlida.

El PSOE ha quedat segon, 21 escons més que Podemos. Com explicar-ho? Bé, potser per dos motius. Un, que hi ha més gent gran que gent jove (i el votant típic del PSOE deu ser de bastanta més edat que el votant típic de Podemos), i a sobre la gent jove vota poc. Dos, que Podemos ha tret més o menys la meitat de vots o escons (parlo de memòria) a: Catalunya, Euskadi i Galícia. Ergo: em sembla que no és un partit que se’l percebi massa de fiar a on la gent es preocupa per la “unidad de España“. No sé si m’explico. Afegiu-hi, a tot això, els efectes de la llei electoral. En fi. 90 escons versus 69. Eh! Aviam què penseu, porcs!

Ciutadans. 40 escons. L’enquesta a peu d’urna els en donava entre 47 i 50. Quarta força. A veure, no és un mal resultat. A Catalunya han quedat cinquens (i això que durant la campanya deien que si podien quedar primers!). Però no poden investir Rajoy de president. Vaja.

ERC. 9 escons. Recordeu que l’any 2004 van passar d’un a 8. Sí, hi havia l’efecte Carod després de lo de Perpinyà. Arran del segon tripartit, van baixar a tres, que són els que tenien fins ara. Anava a dir que cap problema en votar el senyor Rufián, però estrictament parlant, jo no l’he votat, perquè ell es presentava per la província de Barcelona i jo voto a la de Tarragona. Anyway, em sembla que el prefereixo a ell que a Joan Tardà — un “noi” a qui considero massa eixelebrat.

DL (l’antiga CiU, per entendre’ns), 8 escons. No està malament, per tenir Quico Homs de candidat. Em vaig plantejar votar-los. Al final, vaig acabar votant ERC.

Conclusions: que ens ho passarem bé. No crec que el culebrón que ens ofereixin sigui com el català. Bàsicament perquè em sembla que els partits espanyols tenen (ni que sigui una mica) més sentit d’estat que els catalans — altrament, ja tindríem president de la Generalitat. Probablement Rajoy serà investit en segona volta amb dos o tres partits abstenint-se. Però encara que la investidura no sigui massa dolorosa, la legislatura es preveu molt prometedora. Els del Polònia es deuen estar fregant les mans.

Que no se m’oblidi:

UPyD fora del Congrés. En part, em sorprèn. Perquè Ciutadans és un partit nascut a Catalunya, i això a Espanya no ajuda a vendre. Però penso que el fet que Rosa Díez fos una vella coneguda de la política, i que Ciutadans estigui farcida de gent “jove i guapa”, doncs suposo que també ha tingut la seva importància.

Unió fora del Congrés. Ai, Duran! El teu temps fa temps que va passar. Mala sort, coses de la política. Encara recordo quan vas venir al col·legi on feia Batxillerat, a fer-nos la lliçó de final de curs (o algo així), perquè el cap d’estudis de llavors era (i encara és) militant d’Unió. No recordo gaire el que ens vas dir. No sé si et vaig escoltar massa. Almenys has sabut entomar bé la derrota.

Advertisements