Out of time

Som el fruit del passat

Month: Juny, 2014

El periodisme d’opinió

El periodismo de opinión tendría que estar más limitado en el espacio y en el tiempo. Es desmedido. Y, como se prima frente a los hechos, crea un país histérico. ¿Cómo no va a estar el país histérico si no escuchan más que a gente opinar precipitadamente de hechos que no han tenido tiempo de conocer?

http://www.jotdown.es/2014/06/antonio-cano-este-pais-lo-primero-que-necesita-es-informacion-tenemos-un-exceso-de-opinion-desmedido/

Anuncis

Ha estat així

Ha estat així perquè els catalans, durant un segle, han comès l’error insondable de seguir proposant, esperant trobar alguna mena de “comprensió” a l’altra banda de l’Ebre. Els resultats són a la vista. De comprensió, no n’hi ha cap. Ahir, al Congrés, el diputat rebut amb més hostilitat pel PP i el PSOE va ser Duran i Lleida, de llarg. La bronca va ser monumental. Res a veure amb el guant blanc amb que va ser tractada l’extrema esquerra… que és obertament republicana!

http://www.naciodigital.cat/opinio/8525/navarro/duran/enfonsen/junts

Rodea el Congreso

Luego con los de Rodea el Congreso se me ocurrió decirles que fueran a protestar a donde Esperanza Aguirre, o al Ministerio del Interior, a la Moncloa, pero ¿al Congreso, que es la representación de los españoles? ¿Si nos cargamos el Parlamento después qué queda? ¿Los cuarteles? Mira, ahí no hay dietas. Pues se encabronaron, vinieron a por mí, pero no descompusimos la figura ni echamos a correr. Aguantamos de forma muy torera.

http://www.jotdown.es/2014/06/miguel-angel-aguilar-hay-una-patologia-de-la-gran-coalicion-el-encubrimiento/

Breu resum de la història d’Espanya

La Història d’Espanya podria resumir-se dient que és la història d’una família pobra, nombrosa i mal avinguda, amb més caràcter primari en els seus diversos components que d’esperit col·lectiu. I que aquesta família, submergida durant llargs segles en aspres lluites intestines, tancada dins la seva cleda i aïllada pràcticament de la resta del món, de sobte va treure la grossa de Nadal (descobriment fortuït d’Amèrica), i poc després un casament impensat, també fruit de l’atzar (el de Joana la Folla amb Felip el Bell), l’empenyé a veure’s complicada en els màxims problemes i interessos de la terra.

Naturalment, faltada de preparació, Espanya només pogué abocar a tan enormes, no volgudes i desproporcionades empreses, l’impuls primari dels seus fills, una força vital purament biològica, sostinguda pels tresors d’Eldorado. D’aquí que la immerescuda i ràpida grandesa d’Espanya comencés a declinar fatalment tot just desclosa. El buf de la sort durà el que dura un somni. Menys d’un segle després de constituït, aquell imperi immens s’esparracava per totes bandes.

Però el somni imperial —com el d’un pobre captaire que hagués estat fet rei durant vuit dies— deixà en l’ànima espanyola un complex morbós, del qual encara no ha pogut guarir-se, ni és probable que es guareixi. Des de Felip II fins als nostres dies, quan no dormita de flaquesa o no torna a destrossar-se en lluites fratricides, Espanya viu somiant que ha de tornar a treure “la grossa” —com si haver-la treta no fos una cosa estranyíssima, una cosa d’aquelles que, en tot cas, s’esdevé un cop a la vida.

Agustí Calvet “Gaziel”. Meditacions en el desert. 19 d’abril de 1951.

"fool with a pen..."

...the one thing more dangerous than a fool.

La Torre de les Hores

Som el fruit del passat

miquelcolomer

de matinada

Out of time

Som el fruit del passat

Rostrum

Politikk og Kultur