Out of time

Som el fruit del passat

Month: Desembre, 2016

Preguntes que molesten al Papa

I

No sé si els mitjans de comunicació “generalistes” n’han parlat gaire (de fet, és possible que fins i tot alguns mitjans de comunicació religiosos hagin passat de puntetes per la notícia), però es veu que quatre cardenals van fer públiques, fa no gaire, 5 preguntes que van adreçar al Papa sobre un dels documents que va publicar, anomenat Amoris Laetitia. És un document que parla del matrimoni, i sembla que té certes ambigüitats i que es presta a múltiples interpretacions (algunes d’elles contradictòries).

Pel que fa al document Amoris Laetita (aviso que és molt llarg), el podeu trobar aquí i les preguntes dels cardenals les podeu trobar aquí.

La polèmica, de fet, no ha sorgit tant pel que fa les preguntes en sí, sinó en el fet que el Papa no les ha contestat. Els 4 cardenals signants les van fer arribar la segona meitat de setembre; dos mesos després, veient que el Papa no responia, els cardenals en qüestió les van fer públiques. Alguns diuen que el Papa estava furiós (“boiling with rage”) arran de la publicació de les preguntes.

Tot plegat em recorda un article que vaig publicar aquí fa bastant de temps, arran d’un editorial de la revista El Ciervo, que es titulava (l’editorial, no el meu article) “Preguntas que molestan”. Que ve com anell al dit en aquest cas: preguntes que molesten… al Papa.

II

Crec que ningú pot qüestionar el dret dels cardenals (de fet, de qualsevol fidel catòlic) a adreçar preguntes al Papa. Preguntes que poden ser més o menys oportunes, més o menys ben fetes, sobre temes més o menys rellevants, segons cadascú. En aquest cas, es tracta de 4 cardenals, tots ells de certa fama, i sobre unes qüestions certament rellevants i que afecten la vida d’una quantitat important de catòlics.

Que el Papa no té obligació de respondre tampoc no es pot qüestionar. Com tampoc no es pot qüestionar que el mateix fet de no respondre ja és, d’alguna manera, una resposta. Pot ser que no es consideri la qüestió com a suficientment important. Difícil en aquest cas, ja que es tracta de preguntes sobre un document papal, i d’un tema moral molt rellevant (matrimoni, etc).

També podria ser (i em temo que és aquest el cas) que el Papa no vulgui respondre deliberadament per tal de mantenir l’ambigüitat o el dubte. Dit d’una altra manera: que el Papa no es vol mullar. I per què no s’hauria de voler mullar el Papa?

III

A

Aparentment podria semblar tan sols que es tracta d’un problema de moral relacionat amb el matrimoni, en concret sobre persones divorciades i tornades a casar, sense que el seu matrimoni anterior hagi estat declarat nul per un tribunal eclesiàstic. I evidentment que es tracta sobre aquest problema, però les conseqüències van molt més enllà.

La primera pregunta, per exemple, es refereix a si les persones tornades a casar i que tenen relacions amb el nou cònjugue poden rebre la comunió. Fixeu-vos que en la redacció de la pregunta, els cardenals citen diversos documents del papat de Joan Pau II. Tot i que en aquesta pregunta no ho formulen així, el resum vindria a ser: “Francesc, estàs anul·lant el que va dir Joan Pau II sobre aquest tema?”.

La segona pregunta ja és més directa: es pregunta clarament si “segueix sent vàlida” l’ensenyança de Joan Pau II en uns altres documents — aquest cop no directament relacionat amb el matrimoni, però sí indirectament. El mateix passa amb les preguntes quarta i cinquena.

B

Anem a suposar que el Papa respongués les preguntes dient que sí, que efectivament el que va ensenyar Joan Pau II segueix sent vàlid, i que per tant les persones divorciades i tornades a casar no poden rebre la comunió (excepte que no tinguin relacions sexuals amb la nova parella); que segueix sent vàlid el que va dir Joan Pau II a Veritatis Splendor; que s’ha de respondre afirmativament a la tercera, a la quarta i a la cinquena pregunta.

En aquest cas l’ambigüitat d’Amoris Laetitia quedaria resolta, però al mateix temps el document quedaria “desactivat”. El Papa actual s’esforça molt en donar una imatge de renovador, de reformador radical, de ser un Papa que predica molt la misericòrdia i hi insisteix molt, etc. Però responent d’aquesta manera les preguntes del cardenal, tot això passaria a ser fum, simple propaganda: al cap i a la fi, estaria mantenint les mateixes posicions de Joan Pau II. M’explico, oi?

Anem a suposar, però, que el Papa respongués en sentit contrari. Mala peça al teler. Com pot ser que un Papa, en una qüestió de moral, més en una qüestió tan important, rectifiqui el magisteri d’un dels seus predecessors? I més quan es tracta, en aquest cas, d’una postura que s’ha mantingut constant al llarg de la història de l’Església i que es pot traçar directament als Evangelis (Mt 19, 9)? Les acusacions que li plourien al Papa d’heretge i d’apòstata serien tremebundes. El cardenal Burke, un dels firmants de les preguntes, ja ha dit que, si el Papa segueix sense respondre, el corregirà públicament.

IV

Des del Vaticà II que estem acostumats a declaracions ambígües, tímides, contradictòries, sobre diversos punts de la doctrina catòlica. Alguns afecten temes de dogma, que poden semblar purament teòrics o allunyats de la vida “ordinària” de la gent (definició de l’Eucaristia, eclesiologia, ecumenisme, etc). D’altres amb poca influència (“communicatio in sacris”, etc). En part, és comprensible que la corda s’hagit tensat amb un tema tan sensible com és el del matrimoni i la comunió als divorciats i tornats a casar. Però en els últims 50 anys, d’ocasions per a fer preguntes al Papa n’hi ha hagut a cabassos. I tothom mirant cap a una altra banda.

El Papa està entrant en un joc molt perillós. No respondre les preguntes vol dir, per una banda, que no creu que el magisteri (sobre aquest punt) de Joan Pau II segueixi sent vàlid. Otherwise, ho diria sense cap mena de problema, i probablement hauria escrit Amoris Laetitia d’una manera que no oferís dubtes en aquest sentit. I entenc perfectament que no vulgui respondre obertament que ja no està en vigor.

Sembla que Francesc vol jugar al joc de l’ambigüitat i la manca de claredat. Al “sí-però-no” i al “no-però-sí”. No vol quedar exposat, descobert, “amb el cul a l’aire”. Però no hi ha escapatòria. Els quatre cardenals firmants no són precisament uns “miedicas”, sinó tot el contrari. Si l’han de corregir públicament, ho faran. Sembla que Francesc és conscient de les conseqüències del que està fent.

Benet XVI va dimitir. Potser a Francesc el “dimitiran”. Sí, és cert que a un Papa no se’l pot destituir ni obligar a dimitir. Com també és cert que només un catòlic pot ser Papa, i si el Papa deixés de ser catòlic automàticament deixaria de ser Papa.

Realitat DVD

Imagine paying five thousand dollars for an opera ticket to hear Pavarotti sing Tosca, only to have the curtain rise on a DVD projection of the tenor. If you protested that you paid to see the real Pavarotti present on stage, would you accept the manager’s explanation that Pavarotti’s presence by DVD was “no less real”?

Anthony Cekada, Work of Humand Hands, 2015 (2a edició), pg 114.

Ruthless exterminator

Unfortunately, Pius XII lacked the practical sense to be a sufficiently ruthless exterminator. Instead of personally preparing erudite discourses for visiting groups of gas distributors and fashion models (he was known to do his own research for papal audiences), he probably should have been over at the Holy Office, poring over the files of modernist theologians to drum out of the priesthood forever (Chenu, Schillebeeckx, Congar, de Lubac, Rahner, Balthasar, Murray) and ferreting out their prelatial sympathizers for demotion to hospital and orphanage chaplaincies (Lercaro, Roncalli, Montini, and a large chunk of the French and German hierarchy).

— Anthony Cekada, Work of Humand Hands, 2015 (2a edició), pg 64.

"fool with a pen..."

...the one thing more dangerous than a fool.

La Torre de les Hores

Som el fruit del passat

miquelcolomer

de matinada

Out of time

Som el fruit del passat

Rostrum

Politikk og Kultur