Montblanc Midnight Blue vs Sailor Blue-Black

El món de les tintes d’estilogràfica és apassionant, i és, per ell mateix, un motiu més per aficionar-se a les estilogràfiques.

Que la gama de colors de tintes d’estilogràfica és immensa és un fet indiscutible. Però no reflecteix tota la veritat, ja que el color només és una de les propietats d’una tinta. N’hi ha d’altres. I és una cosa que he pogut comprovar (again) amb les dues tintes que avui comparo.

Pel que fa al color, jo les trobo idèntiques. No en sé veure la diferència, almenys amb l’estilogràfica que utilitzo (una Sailor) i el paper (Rhodia de 80 grams i Pioneer de 90 grams).

Ara bé, són dues tintes idèntiques? No, perquè encara que el color sigui el mateix (almenys aparentment), jo hi trobo propietats diferents entre les dues. Amb això no vull dir que una sigui millor que una altra. I probablement, per ser just, hauria de comparar les dues tintes en una estilogràfica Montblanc. Però mentre arriba el dia que em gasti els calerons (molts) que costen… ens haurem de conformar.

Comencem pel preu: el tinter Montblanc es pot trobar per 14.80 i té una capacitat de 60 ml (surt a 0,2467 € el ml); el tinter Sailor es pot trobar per 14.52 € i té una capacitat de 50 ml (la qual cosa surt a 0,29 € el ml). Aquests són preus d’una botiga web; a d’altres llocs els preus poden variar. Per exemple, a Barcelona, a la Casa de la Estilográfica, el tinter Montblanc sortia a 18 € l’últim cop que ho vaig buscar (ara mateix sembla que no en tenen… no em quadra; anyway, això surt a 30 cèntims el ml), mentre que el tinter Sailor el tenen a 17 € (és a dir, 34 cèntims el ml). No recordo els preus de Viena (una botiga que hi ha quasi al davant). És car? Aviam, hi ha marques més barates (Waterman, Pelikan, Parker, diria). També de més cares (Pilot Iroshizuku, sobretot, i també Caran d’Ache, diria).

Tinters. El tinter Montblanc és simplement stunning. T’arriba en una capsa de dimensions considerables, que s’obre molt elegantment. A l’interior, part del tinter va cobert per una espècie de coixinet (no sabria dir de quin material). Al retirar el coixinet, es veu un tinter soberbi, a l’alçada d’una marca com Montblanc. És molt pràctic, la boca del tinter és suficientment ampla com per poder carregar la ploma amb facilitat. Tant per bellesa com per comfort, és un tinter que està a l’alçada.

montblanc_midnight_blue.png

El tinter Sailor, en canvi, és més modest. La capseta en què ve no és, ni de lluny, tan impressionant com la Montblanc. I el que és l’ampolla, tot i que té una boca ben gran, és més aviat ampla i baixa. Quan quedi poca tinta, serà difícil carregar la ploma. A més d’això, ve amb una espècie de plàstic que, se suposa, ha d’ajudar justament en casos de poca tinta. Però a menys que el plomí sigui realment petit, de poc servirà. Jo sempre el trec (amb prudència, perquè va banyat de dinta i pot provocar un desastre a la taula, etc) quan obro un tinter per primer cop.

sailor+blue+black+bottle

Comparant, jo em quedaria, sens dubte, amb el tinter Montblanc. Més pràctic i més bonic.

La tinta en si. Que és el que acabarà al paper quan escrivim. Pel que fa al color, jo sóc incapaç de trobar-hi diferència. Una particularitat de les tintes Sailor és que fan una olor molt característica, i bastant forta. A mi m’agrada. Pel que he llegit i sentit per internet, aquesta olor la provoquen els biocides que es posen a la tinta (penseu que les tintes d’estilogràfica són bàsicament aigua, i hi podrien créixer “bitxos” si no es prenguessin precaucions). A la tinta Montblanc, en canvi, sóc incapaç de notar-hi cap olor. Evidentment, això no té cap mena d’importància.

Les dues tintes es “comporten” molt bé. No travessen el paper (el que jo he provat, evidentment, i amb una Sailor EF; amb d’altres papers i plomes els resultats segurament seran diferents), i no provoquen efectes indesitjables. No tarden massa en assecar-se (no he fet mesures exactes). Perfectament adequables per a un ús corrent (escriure a casa i a la feina, firmar papers, etc, i el color és “seriós”).

Si el color és idèntic i les dues es porten bé, la pregunta és: hi ha alguna diferència entre elles? Jo n’he notat una. La tinta Sailor me la conec bé perquè fa temps que la faig servir. I al provar la Montblanc he notat que és menys saturada. Dit d’una altra manera: la tinta Sailor manté el color de manera sostinguda a mesura que vas escrivint, sense variacions. Hi ha un “efecte especial” de les tintes que es diu shading, i consisteix en variacions de color en el traç. Hi ha tintes que són notables per produir aquest efecte, que algunes persones aprecien molt (el troben bonic; jo no). De la tinta Montblanc no es pot dir que tingui aquest shading (almenys en un plomí EF, que no és precisament el millor per apreciar aquest efecte), però sí que noto, a vegades, al començar a escriure, que no manté el color com el manté la tinta Sailor.

I és per aquest motiu que, entre les dues tintes que comparo aquí, em quedo amb la Sailor, precisament per ser més saturada, més intensa. Novament, per ser just, hauria de provar les dues tintes en una Montblanc, amb un plomí de característiques tan similars al de la Sailor com fos possible. I, fins i tot, provar les dues tintes amb d’altres estilogràfiques, etc. Però això ho deixaré per als “professionals”, que fan vídeos a internet (generalment molt ben fets) explicant-te les tintes amb pèls i senyals.

Conclusió: llenceu els bolígrafs i passeu-vos a les estilogràfiques 😉