Out of time

Som el fruit del passat

Categoria: Política

Freedom of speech, the Left and Francis

I

Berekeley students protest free speech of Milo Yiannopoulos, who was invited by the University to speak in its auditorium, because he stands for some conservative principles. He is a self-proclaimed active homosexual, which would ordinarily make him a darling of the Left. Because, however, he is opposed to many leftist ideas, they branded him a racist and a nazi. They started a fire and smashed windows. Mr. Yiannopoulos had to flee for his safety, and the talk was canceled. Obviously the Left does not support free speech for those who disagree with them.

II

The reason why the Left is so angry, violent, and intolerant is that their politics is a religion substitute. Most leftists and liberals are atheists or agnostics. They have elevated their causes to the level of religious dogma, and the denial of their causes to the level of heresy. Whether is it global warming, animal rights, abortion, the environment, globalism, sodomy, transgenderism, or feminism, they have attached a religious fanaticism to these ideas, and are intent on forming a world in which these ideas are enshrined and accepted by all, and placed into law in a fascist State of the Left.

III

Then he [Francis] comments on the fact that the conservative congregations are attracting large numbers of vocations. Instead of responding that they are perhaps doing something right, he said: “When they tell me that there is a Congregation that draws so many vocations, I must confess that I worry. The Spirit does not follow the logic of human success: it works in another way.” He then accused them of being “triumphalist.” That is a 1960s word for true Catholics who hold that the Catholic Church is the one, true Church outside of which there is no salvation, which is a dogma of faith.

Bishop Donald Sanborn

Eleccions USA 2016

Ni Barack Obama (que ha basado su mandato única y exclusivamente en pura retórica e imagen) ni el Partido Demócrata han digerido la derrota, y menos cuando esperaban poco menos que un paseo militar. Y en lugar de preguntarse si la candidata del partido era la más adecuada, han tratado de buscar una explicación que cargase las tintas sobre otra persona. Ante ello, y en un gesto que personalmente me parece indigno e impresentable pero en nada impropio del personaje, Obama ha involucrado a las agencias de inteligencia estadounidenses en una operación que tiene como único objetivo el intentar desviar la atención tratando de cuestionar la propia legitimidad de Trump con el indisimulado objetivo de mitigar una derrota aún más amarga cuando se daba por hecha y descontada la victoria. Lo único que ha conseguido el “gran estadista” que abandonará la Casa Blanca en menos de dos semanas es pregonar ante el mundo la vulnerabilidad de todas las instituciones americanas. Ni más, ni menos. Gran jugada la de Barack, demostrar al mundo lo fácil que es infiltrarse en las instituciones americanas.

Las elecciones presidenciales de 2016 si por algo se caracterizaron fue porque en esta ocasión no se escogía al mejor de los candidatos en liza, sino al que suscitaba menos antipatías entre la población. Donald Trump es, ciertamente, un personaje que despierta muchísimos sentimientos en su contra, pero conviene incidir en que Hillary Clinton despierta no menos rechazos que su oponente, aunque esto se ha mantenido deliberadamente oculto fuera del ámbito estadounidense.

https://monsieurdevillefort.wordpress.com/2017/01/08/el-informe-del-fbi-cia-nsa-sobre-las-elecciones-presidenciales-de-2016/

Euromed

¿Recorden quan es va posar en marxa el famós Euromed — aquest trenet que enllaça Barcelona i València? El va inaugurar, si no ho recordo malament, el ministre Borrell. Es va vendre com la gran innovació. Disseny, luxe, etc. Era com un TGV però de porró. La premsa ho va presentar com un gran prodigi — m’han dit que l’aperitiu d’inauguració a bord va ser bastant bo. Recordo que, en aquells dies, vaig fer números. De Barcelona a València hi ha, si fa no fa, uns 350 quilòmetres. I el tren trigava unes tres hores i tres quarts (ara en triga tres i dos quarts) a recórrer-los. Va caldre una simple divisió per deduir que el tren viatjava a la sorprenent velocitat mitjana de 93 quilòmetres per hora. Aquell trajecte podria haver-se implementat amb un tren tramvia. No calia cap disseny aerodinàmic. Ni, sobretot, cap festa.

Xavier Roig, ARA, 30 setembre 2016

La nefasta mania de pensar

Muy raramente aceptamos la posibilidad de un mundo progresado científicamente, sólidamente democrático, en el que los hombres hayan retrocedido espiritualmente, caminando hacia la barbarie; y la razón por la que no lo aceptamos es porque ese mundo se parece demasiado al nuestro, porque ese mundo tal vez sea ya el nuestro, un mundo rápido y furioso en el que la gente, inmunizada contra la nefasta manía de pensar, ya ni siquiera es capaz de hacer juicios éticos (lo que, según Aristóteles, es el rasgo distintivo del ser humano).

Juan Manuel de Prada

Chupando del bote

Mientras los cristianos son martirizados a mansalva en Oriente Próximo, en el pudridero europeo son estigmatizados y señalados como indeseables, salvo que se apunten al postureo buenista.

Cuando llegue la hora del degüello, quienes hoy les llenan la cabeza de morralla laicista y de alfalfa sistémica ya se habrán pasado con armas y bagajes al Islam, para seguir chupando del bote.

Juan Manuel de Prada

Turquia

“Politics in Turkey has always been a struggle between the barracks and the mosque,” says Altan. “Because we never had a proper capitalist class, the Army represented the bourgeoisie, and the mosque represented the underprivileged. With AKP, we thought a democracy would emerge out of the mosque. But instead what we got was simply the revenge of the mosque.”

Newsweek

Tan sols per comunicar-se(?)

Si Madrid ha perseguit la llengua catalana des dels temps de Felip II és perquè les llengües no són inofensives, ni serveixen només per comunicar-se com diuen els feixistes i els analfabets cofois del seu analfabetisme. Les llengües són instruments de poder, són eines de control del territori i de l’ànima de la gent. Les llengües articulen la política, la cultura i el mercat. Si els unionistes d’’esquerra i de dreta coincideixen a menysprear la Catalunya interior, i a tractar-la de pagesa, mentre idolatren molt sovint el folklore mesetari i andalús, és perquè el castellà no hi ha arribat amb prou força.

Enric Vila

Felipe González, heretge?

De tant en tant visito Jot Down Cultural Magazine, i avui m’he trobat una entrevista amb Felipe González. Atenció a la perla que deixa anar:

Yo no soy nacionalista, de verdad, pero sí estoy de acuerdo en que para hacer una nación solo hay que inventarse la propia historia, mitificándola y mistificándola, y buscarse un enemigo lo más próximo posible. Con esos dos ingredientes construyes una nación. Así se han construido todas, la española también.

Déu meu! Què ha dit! Que la nació espanyola s’ha fet inventant-se la seva pròpia història, mitificant-la i mistificant-la, i buscant-se un enemic tan proper com fos possible? Oh! Anatema sit. xDDD

Una cosa pitjor

Hi ha una cosa pitjor, molt pitjor que la CUP, i és que algú en la seva profunda inconsistència, en la seva intolerable deixadesa intel•lectual hagués arribat a creure que aquests nois eren una aliança possible.

http://salvadorsostres.com/escriure-be/

La canonització en vida d’Artur Mas

La CUP ja ha obtingut el que volia: el cap de Mas en una safata. Després de mesos de negociació i d’una assemblea que, ves per on, va acabar en empat (algú hi ha que acusa la CUP de “tongo”), i que la CUP finalment havia decidit mantenir el seu veto a Artur Mas, semblava un fet que aniríem a noves eleccions. La pluja de crítiques que li ha caigut a la CUP ha estat considerable, però tampoc no ha faltat qui ha dit que la CUP ha complert la seva promesa de no investir Mas, mentre que Artur Mas no ha complert la seva de fer un pas “al costat” per no ser un obstacle al procés.

Al final, Artur Mas ha capitulat. Sí, la CUP se n’ha sortit amb la seva, Artur Mas no serà el proper president de la Generalitat. A canvi, però, mitja Catalunya l’està canonitzant en vida. La impressió que queda de tot plegat és que, en contrast a la tossuderia de la CUP (que al cap i a la fi només té 10 dels 72 diputats independentistes del Parlament), Artur Mas s’ha sacrificat pel procés. Pírrica victòria per a la CUP, que ha estat a punt de trencar-se pel mig. Antonio Baños diu que plega de diputat, i sembla que l’acord a què han arribat amb Junts pel Sí reclama el cap de dos diputats més, “acusació de defectes” a banda. Personalment, penso que la CUP no ha fet prou penitència encara.

Ha fet bé Artur Mas de plegar? Per una banda sí, en el sentit que ningú no el podrà acusar de no complir allò de “no ser un obstacle”. Però penso que satisfer la CUP en aquest sentit no és una bona idea. No tinc cap dubte que la CUP no anava de farol i no hauria investit Mas i hauria preferit anar a noves eleccions. La “puresa” al preu que sigui. Algú em podria dir: “home, però pensa que la CUP ha quedat debilitada, ja que ha sofert molta tensió interna, i han quedat fatal”. Sí. És cert. Però segurament els que més s’han cabrejat amb la CUP han estat els votants de… Junts pel Sí. El que a mi m’agradaria saber és quants votants de la CUP se n’han penedit, o almenys s’han cabrejat amb el vodevil.

Que quedi clar que això tan sols és el principi de la legislatura. Com aniran les coses d’aquí en endavant, és un misteri. Junts pel Sí queda reforçada pel fet d’haver fet un sacrifici important. La CUP, per una banda, queda reforçada (segurament davant dels seus votants més “radicals”) per haver mantingut la seva promesa de no investir Mas; però per l’altra, ha sofert moltes tensions internes que semblava que l’havien de partir en dos. No sé quina lliçó n’haurà après. No sé si haurà tret la conclusió que ha valgut la pena mantenir la tossuderia fins al final, o bé que tot plegat ha estat massa perillós i que potser tampoc valia tant la pena. Segurament ho veurem en les futures negociacions. Si hagués d’apostar, em sembla que apostaria per la primera opció.

Només puc guiar-me per la intuïció. I la intuïció em diu que, amb la CUP, no anirem gaire lluny. Em sembla que aquesta legislatura també serà molt curta. Tant de bo m’equivoqui.

"fool with a pen..."

...the one thing more dangerous than a fool.

La Torre de les Hores

Som el fruit del passat

miquelcolomer

de matinada

Out of time

Som el fruit del passat

Rostrum

Politikk og Kultur