Out of time

Som el fruit del passat

Month: Juny, 2016

Exsurge, Domine

Fa no gaire, i no recordo a sant de què, vaig descobrir una web, infocatolica.com, d’informació religiosa. Temps abans havia descobert catalunyareligio.cat. Si teniu una mica de temps, no deixeu passar l’oportunitat de comparar-les. Creieu-me, val la pena. I que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

Però no és d’això del que volia parlar. La qüestió és que em vaig trobar amb aquesta notícia, i la frase final em va impactar tant que no vaig poder resistir: vaig obrir el Facebook i vaig “postejar” la notícia. Al cap d’una mica, un amic que vaig conèixer ja fa molts anys em va preguntar pel meu parer. Magnífica oportunitat per fer un post al blog, no us sembla?

Intentem de començar pel principi, perquè darrere aquesta notícia purament circumstancial s’hi amaga molta més teca. Segons sembla, les objeccions “doctrinals” serien que (1) aquestes religiosos donen suport “a la agenda del lobby gay“, (2) estan a favor de l’avortament i (3) donen suport públic a la “disensión“. Es pot ser catòlic i, al mateix temps, estar a favor d’això? Jo penso que no. Especialment pel segon punt — el primer és massa ambigu i genèric, per “agenda del lobby gay” es poden entendre moltes (massa) coses. Pel que fa al tercer punt, tot depèn de quina sigui la doctrina de la qual es dissenteixi.

Encara que les religioses de la notícia siguin dels Estats Units, a casa nostra també hem tingut alguna que altra religiosa semblant — com ara la Teresa Forcades, malgrat que la seva notorietat l’hagi provocada molt més la seva militància política (que interessa a molts) més que no pas les seves opinions en matèria religiosa (que només interessen a quatre gats).

És que potser no tenen dret, aquestes bones monges, a estar a favor del lobby gay (o de la seva agenda), a defensar el “dret” a l’avortament, i a opinar diferent de l’autoritat eclesiàstica? Molts creuen que sí, i sens dubte costa lluitar contra aquesta creença tan generalitzada. Al cap i a la fi, reconeixem la llibertat d’opinió, etc, oi?

Per si algú no ho sap, ningú no ha obligat aquestes senyores a ser monges. A ser monges catòliques. A ser catòliques. Ningú. Ho són perquè (1) ho van escollir al seu moment i (2) no han decidit pas deixar de ser-ho. Per aquests fets, doncs, se suposa que s’identifiquen en una sèrie de creences i doctrines, que cadascú és lliure d’acceptar o rebutjar. Vol dir això que tots els catòlics, totes les monges, ha de pensar exactament igual? Certainly not. Vol dir que poden opinar absolutament el que vulguin del que vulguin? That’s off the question.

Hi ha una cosa que se’n diu coherència, encara que avui no estigui gaire de moda. I les postures que defensen aquestes religioses (especialment pel que fa l’avortament) xoquen frontalment amb el que ensenya l’Església. Per més que estigui tan acceptat l’avortament, això no és motiu perquè l’Església l’accepti. També l’ateisme és majoritari i no per això es pot exigir a l’Església que deixi de creure en Déu. Que no és el mateix? Doncs sí, que ho és: és doctrina de l’Església.

És curiós observar la diferent manera que, almenys segons l’autor de la notícia, la Santa Seu tracta les congregacions “conservadores” (o “tradicionals”) i les “progressistes” (com la de les senyores de la foto). Suposant que efectivament això sigui així, queda demostrat que, almenys per alguns sectors, la publicitat, relacions públiques i “què diran” són més importants. Perquè, al cap i a la fi, quantes notícies generen que es penalitzi (de la manera que sigui), per exemple, un institut religiós clerical perquè insisteix a usar el Missal de 1962 (o pitjor encara, el d’abans de 1955!) i no vol saber res del de Pau VI (de 1970)? Ja us ho dic jo: cap. En canvi, que se censuri unes religioses que estan a favor de l’avortament… això no es pot tolerar! Ja tindreu tots els diaris dient pestes de l’Església, Roma, el Vaticà, etc.

I jo em pregunto si darrere de tant interès per la modernitat que hi ha en amplis sectors de l’Església (creieu-me, ho he vist amb els meus propis ulls, no és només unes “poques” monges dels Estats Units) no hi ha, en realitat, un afany de voler ser rellevant i ben vist als ulls del món, de ser considerats catòlics “serens”, ranoables, moderats, no pas una colla de fanàtics i d’intolerants, etc. En realitat, però, no té cap mena d’importància com ens vegi el món. Ja sabem com “el món” va veure Jesucrist.

* * *

No ens podem perdre un final de traca i mocador (dirigit al prefecte de religiosos):

Dejemos que la naturaleza haga su trabajo. Dentro de 20 años, ni usted será el Prefecto de Vida Consagrada ni las señoras que aparecen en la foto seguirán en este mundo.

Anuncis

Resurgent

Un parell de cites de Resurgent in the Midst of Crisis (Peter Kwasniewski, Angelico Press, 2015, 2a edició):

“In the East, we think what we pray. In the West, you pray what you think. So, our theology doesn’t change because our liturgy doesn’t change, whereas when you began to change your theology, you also changed your liturgy.” — Pg 154

[A] pope with an iron will, ready to wield the full Petrine authority to undo what Paul VI’s misuse of the same authority inaugurated; a pope with diplomatic skill and boldness in the appointment of new bishops and the disciplining of existing bishops; and a network of papal agents and supporters throughout the world to implement switfly and effectively the course of action decided upon. — Pgs 156–157

"fool with a pen..."

...the one thing more dangerous than a fool.

La Torre de les Hores

Som el fruit del passat

miquelcolomer

de matinada

Out of time

Som el fruit del passat

Rostrum

Politikk og Kultur