Exàmens justos

Fa uns mesos llegia una notícia que deia que avui en dia la gent jove no té l’ànsia (per dir-ho d’alguna manera) de treure’s el carnet de conduir, o almenys no com es tenia temps enrere. Quan un adolescent feia els 18 anys, una de les primeres coses en què pensava era en el carnet de conduir i un cotxe de segona (o vintena) mà per poder tenir més llibertat. Segurament bastants d’ells ja tenien una moto de 125cc, si havien aconseguit convèncer els pares per fer el permís A1 als 16 anys. I segur que des dels 14 deurien portar ciclomotor.

Segurament és cert que avui en dia el carnet de cotxe ja no està associat a tenir més llibertat pel fet de poder conduir, o bé que d’altres coses (com ara mòbils de gamma alta, o consoles i ordinadors potents per a jugar) passen al davant. Però crec que segueix sent cert que, tard o d’hora, un acaba passant per l’autoescola per aconseguir la targeta rosa.

El meu cas va ser una mica atípic. Mai se’m va acudir demanar als pares una moto o un ciclomotor, i actualment segueixo pensant igual. El carnet de cotxe me’l vaig treure perquè no volia que se’m passés l’arròs. Tenia 25 anys, i no va ser fàcil.

A més de les (poques o moltes) ganes que tingui la gent de treure’s el carnet, el que també ha canviat ha estat la manera de treure-se’l. La gent més gran us explicarà la broma que era treure-se’l quan ells eren joves. L’examen pràctic consistia en poc més que fer una rotonda i una pujada. L’examen teòric era oral, i les preguntes eren les primeres que se li acudien a l’enginyer d’obres públiques (fins al 1965 aprox. els carnets els donava obres públiques, no el ministeri d’interior com ara).

També han canviat les classes de permís (al·lucino de veure gent que encara diu que té el permís B1… o quan el meu pare em deia que si em treia el “carnet de primera” no em perdonarien cap multa…). Quan jo vaig estudiar pel de cotxe, el permís A2 no existia, i encara hi havia la BTP. I el permís d’autobús te’l podies treure amb 21 anys (ara en són 24).

Com sabeu els que llegiu sovint el meu blog, pel que fa a exàmens de conduir tinc una certa experiència, no només perquè tots els pràctics els hagi hagut de fer almenys dos cops (en el millor dels casos; tres en el pitjor). Sovint la gent que suspèn té tendència a culpar el “sistema”, a dir que l’han suspès injustament (ep, que jo un cop també em vaig sentir suspès injustament), que els exàmens no serveixen per avaluar si ho fas bé o no, etc etc. A vegades fins i tot arriben a proposar maneres alternatives d’avaluar. No és que siguin males idees, però sovint són impracticables, o no serien avaluacions objectives. Fins i tot de tant en tant alguns il·luminats proposen endurir l’examen com a mesura per a evitar accidents. A vegades veiem alguns conductors i ens preguntem com cony els hi van donar el carnet de conduir. La resposta és fàcil i òbvia: perquè el dia de l’examen ho van fer bé. De debò creieu que van aprovar fent el capullo davant de l’examinador?

Be it as it may, hi ha dos errors molt comuns en tot això. El primer és pensar que, pel fet de tenir una bona formació, garantim que els conductors es “portaran” bé a la carretera. Mentida. La formació et garanteix que sabràs i podràs (si vols!) portar-te bé. Però si no vols (pel motiu que sigui), no ho faràs, per més formació que tinguis. D’acord que una bona conscienciació farà que tinguis més ganes de fer-ho bé. Però res anul·la la llibertat humana. I per altra banda som éssers fal·libles i ens podem equivocar, i de fet ens equivoquem. També a la carretera. A vegades amb conseqüències fatals.

El segon és pensar que existeix un mètode d’examen que infal·liblement fa que aprovin els que estan preparats i suspenguin els que no ho estan. Clar que els exàmens s’han d’intentar dissenyar per tal que qui està preparat aprovi i qui no ho està suspengui, però aquest no és l’únic factor: la sort (sí, la sort, que no és l’excusa dels que no estan preparats), els nervis (què m’han d’explicar a mi…), etc. I ha de ser també un mètode objectiu, que no depengui massa del particular criteri de cada examinador o de si aquell dia s’ha llevat amb el peu esquerre. I ha de ser un sistema pràctic tant per als alumnes, els examinadors i les autoescoles.

M’agrada el sistema actual? No em sembla massa desastrós. Comencem per circulació. No cal dir que un examen de conduir no ha de ser fàcil. No ho ha de ser perquè conduir a la vida real no és fàcil. I si has d’estar mínimament preparat per a la vida real, doncs l’examen no pot ser fàcil. Un podria preguntar si pel fet de conduir bé durant 25 minuts (cas de permisos del grup 1) o 45 minuts (cas de permisos del grup 2) ja és suficient per tenir el carnet. I què preteneu, que un hagi de conduir bé durant 10 anys per donar-li el carnet? Es tracta de saber si tens les destreses per a fer-ho bé, això evidentment requereix un cert temps però tampoc una eternitat.

Sí hi té més influència, penso jo, el tipus de recorregut. Jo vaig fer el B a Barcelona, i quan després vaig haver de conduir per les carreteres secundàries de l’interior, es notava que no estava preparat. Per altra banda, qui n’aprèn en ciutats petites segurament no estarà tan preparat per a conduir en ciutats més grans com ara Barcelona i rodalies. Però no és pràctic que l’examen de conduir consisteixi en fer una ruta de dues o tres hores per ciutat, autopista, autovia, carretera de muntanya, etc.

Passem a pistes. La immensa majoria no sabrà què és, ja que la immensa majoria només té el permís de classe B, l’únic que no té pistes. Els que teniu algun dels de moto ja sabeu de què parlo. Igualment els que teniu permisos de vehicles pesats. Lògicament no puc parlar de les motos. No sé si és massa fàcil, massa difícil o si té sentit o no. Penso que segurament té sentit, la moto no deu ser un vehicle fàcil de portar (pel tema de l’equilibri) i em sembla lògic que trànsit t’exigeixi demostrar uns certs “skills” abans de deixar-te practicar en vies obertes al trànsit. Per altra banda he sentit a dir de gent que porta moto de 125cc (amb el permís B) i que vol fer l’A2, i que no hi ha manera que aprovin pistes, tot i que la moto de 125cc la portin molt bé.

Pel que fa vehicles pesats, també entenc que trànsit et demani demostrar una certa destresa abans de deixar-te circular “a fora”. Maniobrar un vehicle pesat no és com maniobrar un cotxe. Passa que, curiosament, jo trobo molt més difícil l’examen de pistes que el de circulació. Però això és molt personal. El de pistes demana una concentració molt intensa durant un període curt de temps. Demana uns nervis d’acer. Són maniobres de precisió, en què un centímetre de més o de menys és la diferència entre aprovar i suspendre. Les maniobres no em semblen equivocades. Un podria discutir si als trailers i autobusos se’ls hauria de fer aparcar o no (per què als camions sí i a la resta no?), etc. O si s’hauria de convalidar l’examen de pistes a qui ja té un permís d’una altra classe (crec que abans passava, em sembla que convalidaven les pistes de bus a qui ja tenia el de trailer).

Es podria discutir si és just que a l’examen de pistes ho hagis de fer bé en un sol intent: per què no donar-te una segona oportunitat? Per altra banda: per què es conformen els examinadors (com si ho decidissin ells…) que ho facis bé un sol cop? Realment n’hi ha prou amb fer-ho bé un sol cop? Convé recordar que un examen ha de tenir criteris objectius i ha de ser pràctic. No em semblaria malament donar una segona oportunitat, però tampoc em sembla terriblement injust que només en tinguis una. Algun dia hauria de preguntar quina és la ràtio d’aprovats i suspesos a pistes… jo crec que deu ser bastant alta, però no ho podria assegurar.

D’injustícies se’n fan a vegades, de la mateixa manera que nosaltres, en el nostre actuar diari, també fem injustícies amb els altres. Ep, i no només en contra, a vegades a favor. Era just que m’aprovessin la circulació de camió després d’un examen de només 15 minuts (quan el reglament diu que n’ha de durar almenys 45)? Segurament no. I si hagués durat el que tocava potser hauria suspès. Hauria estat just?

Relacionat amb els exàmens, hi ha la qüestió de si s’haurien d’establir uns mínims obligatoris de pràctiques. Crec que ara mateix no n’hi ha. Temps enrere n’hi havia, si suspenies. Crec que quan vaig pujar a examen de cotxe per tercer cop, vaig haver de firmar haver fet unes quantes classes (que realment havia fet). L’altre dia em van explicar a l’autoescola que, a partir de l’1 de juliol, quan se suspengui un examen (crec que de circulació, no sé si també de pistes), hi haurà (a més del temps que ja hi ha d’espera abans de poder tornar a pujar) un mínim de classes obligatòries. No em sembla malament. Com tampoc no em sembla malament que, abans del primer intent, no n’hi hagi: al capdavall, cada persona és diferent, i ja veurem a l’examen si vas preparat o no per aprovar. En el moment que no aproves, queda “demostrat” (amb les excepcions que hi pugui haver) que et falta més formació. Hi pot haver excepcions per tema nervis, falta de confiança, etc. Però no es pot legislar o reglamentar per a cada cas en particular.

Una altra novetat serà la distribució del “cupo“. Actualment, almenys a Sabadell (no sé si varia d’un lloc a un altre), cada professor pot pujar tres alumnes a circulació (tant si són d’un mateix permís com si no ho són). Es veu que ara, a partir de l’1 de juliol, si els alumnes aproven ampliaran el “cupo” del professor, i si suspenen el reduiran. Es veu, pel que m’explicaven, que això es fa perquè hi ha autoescoles que tant els hi fot si l’alumne aprova o suspèn. Seria una manera per involucrar més els professors, o fer-los interessar més, perquè els seus alumnes aprovin.

Em sembla una mica maquiavèlic. Al capdavall, quan un alumne suspèn ha de pagar taxes, que van directament a trànsit, l’autoescola no en veu ni un cèntim. I és decisió de l’alumne fer o no fer més classes. Jo en aquest sentit sóc molt prudent, però sóc l’excepció. Potser hi ha autoescoles que ja els hi va bé tenir els alumnes mesos i mesos. Però em sembla que els hi val més la pena que els hi entrin alumnes nous — al capdavall, els nous s’han de matricular, i aquí l’autoescola sí que hi veu diners.

Un altre dia ja parlarem de les diferents classes de permisos de conduir, que també és un tema interessant.

Anuncis