Manual vs automàtic

by unixzealot

Nota: en aquest post parlo només de vehicles de quatre rodes o més, és a dir, aquí no em refereixo en cap moment a les motos.

Recordo quan vaig aprendre a conduir (pel permís de classe B), vaig arribar a odiar el canvi manual, bàsicament per la dificultat de dominar el pedal de l’esquerra. No tant per les calades, que també, sinó sobretot pels canvis de marxes. El vehicle també hi tenia a veure: un dia, de cop i volta (abans d’examinar-me per primer cop) ens el van canviar. Per a millor. Bé, un cop aprovat, vam anar a fer rutes amb la família. Ma mare, que anava darrere, en un moment em va dir: “com es nota cada cop que canvies de marxa”. No surprise. No cal ni dir que em vaig tornar un ferm defensor del canvi automàtic.

D’això aviat farà 12 anys. Segueixo pensant igual? Més aviat he matisat el meu punt de vista. A més, tinc ara l’experiència d’haver fet el permís de classe C amb un vehicle amb caixa manual de 16 marxes i palanca Mercedes Telligent, i estar fent el permís de classe D amb un autobús de transmissió automàtica ZF de 12 marxes, havent fet ja classes de circulació.

El canvi manual, sens dubte, és més exigent, en el sentit que costa més aprendre’n que no pas amb un d’automàtic. Un canvi manual et fa treballar més. Quan un comença a aprendre, i això passa tant amb un cotxe com amb un camió i autobús, és dominar el vehicle. A les primeres pràctiques de circulació vas més pendent del vehicle que no pas de la circulació, i és lògic. Que no se’t cali, que no es passi de velocitat, de revolucions, etc. Fins que tot això no es torna inconscient, no pots prestar la deguda atenció al que passa al voltant del teu vehicle.

Per als permisos amb exàmens de pistes (és a dir, tots menys el B), el canvi manual és un avantatge, perquè facilita el domini del vehicle. Especialment si ja véns amb el B amb canvi manual. Jo ho he notat especialment amb l’autobús. A l’últim examen hi havia uns companys de l’autoescola que s’examinaven de pistes del C, amb un camió amb canvi automàtic, i comentaven més o menys el mateix, que amb l’automàtic se’ls hi parava el vehicle (justament el mateix que em passa a mi amb el bus!), i que amb el manual era millor, especialment (en el cas del camió) perquè tens moltes marxes curtes. Llàstima que la majoria de maniobres es facin marxa enrere. Ara bé, per a circulació, el canvi automàtic és molt més còmode.

El cas del camió (i m’imagino que també el trailer) és especial, degut a la quantitat de marxes que té. Per exemple, el de la meva autoescola en tenia 16, i s’arrancava en quarta llarga. Llavors, quan a l’estacionament volia fer un moviment de rectificació cap endavant, el feia en segona curta. Generalment mai em movia per pistes en quarta, ho feia sempre en segona o tercera. La zona de pistes de Sabadell és petita, més val anar ben a poc a poc per evitar problemes amb d’altres vehicles pesats que estiguin practicant.

Dit això, cal diferenciar entre els vehicles pesats i els “lleugers” (id est, el cotxe). Un cotxe es condueix d’una manera. Busos i camions s’han de conduir d’una altra. Hi ha cotxes i cotxes. Cotxes com, per exemple, l’Opel Tigra que uso jo ara, un cotxe de “fucker”, de “quillo”, de conducció agressiva. Després n’hi ha d’altres, com el Suzuki Gran Vitara, que són “tot el contrari”. Un cotxe es condueix per anar d’un lloc a un altre, i també per a disfrutar, per a passar-s’ho bé, en carreteres de muntanya, etc. Cosa que amb un camió i/o un autobús…

Els vehicles pesats cada cop van més amb canvis automàtics. Els “plaers” que poden donar els canvis manuals no tenen sentit en aquesta mena de vehicles. Els camions són per a portar coses d’un punt a un altre. Els autobusos són per a portar gent d’un punt a un altre. Qui vulgui disfrutar conduint, que agafi un cotxe (o millor encara, una moto). No he portat mai un bus amb canvi manual, ni un camió amb canvi automàtic. En el cas del camió, em pregunto com pot ser portar-lo a poca velocitat, o pujar pendents amb molta càrrega (que és per això que els camions tenen tantes marxes).

Una anotació sobre camions amb canvi manual. A més d’haver de treballar més (pel fet de tenir un pedal més, i haver de seleccionar la marxa), les palanques dels camions són més complexes. En el cas dels cotxes, com a molt, per a posar marxa enrere has de pujar una mica la palanca (cas del Tigra) o baixar-la (cas, si no em falla la memòria, del VW Golf de l’autoescola amb el que vaig fer classes de “repàs” de cotxe). En el cas del camió… bé, les coses són una mica més complexes.

Dit això, penso que es condueix millor el que un està acostumat a conduir. Jo ja estic acostumat al manual. La meva experiència amb el cotxe va ser dolenta perquè (a) era el primer cop que aprenia a conduir, (b) el vehicle segurament no estava en les millors condicions, (c) sóc un “slow learner“. Amb el cas del camió, un cop rectificat els errors del domini de l’embrague (bàsicament, mantenir el taló a terra al controlar la velocitat amb aquest pedal), tot va anar sobre rodes. Ja estic acostumat al canvi manual en un cotxe, tot i que em puteja que el Tigra tingui el punt de fricció tan a baix.

Ja vaig explicar, amb les classes de circulació de camió, què tal és això de portar 16 marxes. Bé, la meitat no es fan servir, ja que mai vaig tenir necessitat de sortir en una marxa “inferior” (més curta) de quarta llarga. Cinquena curta no servia per a res. Amb això ja hem eliminat vuit marxes (justament la meitat). Llavors, portant deu tonelades, les marxes curtes (vull dir, 6a curta, 7a curta, 8a curta) no són realment necessàries. Sí és cert que hi ha algunes carreteres que sembla que estiguin fetes expressament per a setena curta. Bàsicament les secundàries amb certs revolts. Sisena curta pot ser bona per anar per ciutat (igual que setena curta), ja que es té més control sobre la velocitat (és més fàcil evitar que el camió corri més del que vols). El mateix amb la vuitena curta i les carreteres convencionals

Havent dit tot això, penso que la pregunta sobre “què és millor, manual o automàtic” no té resposta, especialment en un cotxe. En un camió o autobús potser sí podem decantar-nos per l’automàtic (hi ha caixes automàtiques de camions que tenen modes especials per a maniobrar), però el cas d’un cotxe és diferent. Per a aprendre’n pot ser més interessant començar amb un automàtic i després passar al manual.

No cal ni dir, tampoc, que la tecnologia del canvi automàtic hi influeix molt: no és el mateix un variador continu que un convertidor de parell que una DSG.

Potser algun dia provo algun cotxe amb canvi automàtic i llavors completo aquest post. In the meantime… em quedo amb el manual.

Anuncis