Dietari, dissetena part

by unixzealot

Quina llarga espera.

No va ser possible aprovar pistes d’autobús a la primera (22 de febrer). Tampoc a la segona (6 de març). Seria “capaç” de fer-ho pitjor que amb el camió? Doncs a punt he estat.

Ja vaig explicar a l’última entrada com d’escarmentat vaig quedar després de suspendre per segon cop, i que el profe va tenir la feliç idea de fer-me circular. Doncs bé, la resta de classes han seguit la mateixa tònica (potser n’hi va haver alguna que no vam sortir, però diria que no, diria que en totes, poca o molta estona, hem circulat): una estona de maniobres (generalment al final) i una de circulació (generalment al principi, d’uns 40-50 minuts).

Vaig dir que no tenia data d’examen. Un dia, l’altre profe, un divendres crec que va ser, em va dir que no llencés més diners fent pràctiques, que la destresa ja la tinc, el que passa és que he d’intentar dominar els nervis i confiar més en mi mateix. Ara que hi penso, em sembla que aquest dia no vam circular.

Ara no recordo quin dia va ser que la classe va anar força bé. Va ser un dia després de circular. Això em va animar a preguntar a l’autoescola quines dates d’examen hi havia. A l’abril, els dies 9 i 23. Però el 23 és el primer dimarts de Pasqua (vull dir, dimarts de la primera setmana de Pasqua).

Només a un organisme com trànsit se li acudiria posar un examen en tal dia. Després que els alumnes hagin estat com una setmana sense haver agafat el vehicle (ja sigui moto o tràiler, és igual). Si no m’examino ni el 9 ni el 23 ja ens n’anem a maig… renegant interiorment, dic de pujar el dia 9. Alegria a la meva autoescola, i també a la del bus.

Anem planificant pràctiques, l’última el dia 8. Fem una mitja hora de maniobres i després un petit passeig. El profe (que no és l’habitual, que ha sortit a circular amb el camió) em diu que circulo bastant bé. He fet la classe a les 10 (havia demanat mig dia de vacances), i al tornar passo per la farmàcia. Em recomanen unes pastilles de valeriana. Abans de dormir me’n prenc dues.

Arriba el dia 9. Em llevo a les 6 i em prenc dues pastilles més. Surto de casa amb molt de temps, i arribo molt d’hora a les pistes, cap a les 7 i 10 o algo així (sorprenentment hi ha poc trànsit). Veig com col·loquen el bus a la cua (aquest cop és el primer!). El dia anterior el profe m’havia dit que pujàvem dos a examen. Va arribant gent. Veig que s’examina un noi que havia vist el dia anterior, i hauria jurat que era el seu primer dia de camió. Segur que haurà aprovat, la sort premia els temeraris i castiga els prudents. Un d’una altra autoescola es presenta allà en pantalons curts. Encara no són les vuit del matí.

Jo hauria preferit examinar-me primer, però gentil i cavallerós deixo que l’altra noia que s’examini sigui la primera. Em sembla que va tant o més nerviosa que jo. Diria que és el seu primer cop. A més de nosaltres dos de bus, n’hi ha 5 de camió (rígid, s’entén).

Bé, comencen els exàmens. No tinc estómac per, mentre m’espero, veure com fan les maniobres. La valeriana està fent efecte? Molt relativament. Com que el nostre bus és el primer, no tarda gaire en acabar. La noia no té sort i suspèn a la segona maniobra, com em va passar a mi el segon cop. El profe porta el bus a la cua, ell baixa i jo em quedo allà. Estic nerviós, i a l’anar avançant desplaço el vehicle lleugerament cap a l’esquerra. Els vehicles del costat han de vigilar per no picar-me el mirall de l’esquerra. Ho rectifico quan puc. Veig que un noi s’examina amb el camió de la meva autoescola. El veig estacionar. Després sabré que ha aprovat.

Ja em toca. Poc a poc vaig fent la maniobra. Sembla que ja tinc les rodes al seu lloc. Veig que estic deixant la de davant fora, giro lleugerament a la dreta. Durant dos o tres segons tinc la sensació que el bus se m’ha parat. Bé, acabo la maniobra, tement el pitjor: que l’examinadora em digui que se m’ha parat el vehicle i “vuelva usted mañana“. Per cert, diria que li entrego el paper d’examen i el DNI abans de començar. Anyway, ve, mira no sé què i em diu que em posi darrere el bus que tinc davant per al següent exercici.

Jo hauria jurat que se m’havia parat el bus, però l’examinadora era fora i ho haurà vist millor que jo.

L’examinador de la següent maniobra s’aproxima i li entrego DNI i full d’examen. Em diu que em col·loqui. Ho faig, i miro pel mirall si em dóna el senyal de procedir. Així és. Vaig tirant enrere, giro quan ho crec oportú. Penso que se’m tancarà el vehicle i trepitjaré la línia interior, per la qual desfaig mooolt lleugerament el gir per tornar-lo a fer. Decideixo no mirar més pel mirall de l’esquerra i passo a mirar el de la dreta. Sé que arriba un moment en què sembla que trepitges la línia de fora, però és un efecte òptic.

Arriba un moment crucial: redreçar el bus. Aquí em poso nerviós i juraria que he trepitjat la lína de l’esquerra. Dic “no”, i instintivament corregeixo la situació. Acabo la maniobra, “hasta el rabo todo es toro“. Novament, em temo el pitjor. S’apropa l’examinador i em diu: “has fet els dos exercicis, ha anat bé”. I em diu que ja puc deixar el vehicle on hi hagi el profe.

Esbufego i em sembla que ploraré. Al final no ho faig. Veig el profe, em va indicant per deixar el bus, i li explico com ha anat. Jo no les tinc totes. No estic segur de si he aprovat. No ha pronunciat les paraules màgiques “apto“, “aprobado“. Tampoc me les van pronunciar pel camió, però allà va quedar molt clar que l’examinador donava per bona l’última maniobra.

Com que estic insegur, em dirigeixo a un altre professor, que em diu que ara només puc esperar que l’endemà surtin els resultats a la web de la DGT. El profe em diu que confiï que he aprovat. Des de la seva autoescola em diuen el mateix.

A la tarda passo per la meva, a pagar la resta de la matrícula i dues classes, que ja han de ser passat festes. Assumim que hauré aprovat.

Dimecres dia 10. A la feina, obro la web de la DGT. Fins les 12 i molt pocs minuts no surten les notes.

Apte.

Anuncis