90%

by unixzealot

Es veu que un diari digital de religió ha publicat una entrevista a un tal Pedro Tarquis, protestant evangèlic, metge i “integrante del comité asesor de los actos de los 500 años de la Reforma [sic] protestante en España“; me n’entero de la notícia per un altre digital que en publica una part.

I

L’entrevistador. Amb les seves preguntes demostra que està completament en línia amb l’ecumenisme que es porta ara: “[e]ntiendo que ya no estamos en una fase en la que tengamos que hablar de absorción por parte de Roma o al revés, ni de la desaparición de las distintas denominaciones“. Entès, oi? Bé, ara llegiu els documents del Magisteri fins l’any 1958 (menció especial a Mortalium Animos, de Pius XI). Ah, però és que després va venir el Vaticà II i tal i qual. Sí, sí, ja ho entenc, ja.

Aquest ecumenisme que es porta ara du incorporat la seva dosi d’ingenuïtat: “…reconocer que lo que hizo Lutero fue poner, negro sobre blanco, la miseria de la propia Iglesia, y que habría que aprender de ello“. Que Luter va rebutjar moltíssims punts del dogma i doctrina catòlic, d’això no cal parlar-ne, perquè ja se sap que no és important (com l’ecumenisme entre evangèlics, però no ens avancem), oi?

Més ingenuïtat: “al principio … Lutero no quería una ruptura con Roma, ni siquera que se acabara el papado. … lo que quería era una vuelta y renovación profunda de lo que era la Iglesia“. Potser al principi, al principi del principi, sí. Però ja se sap: es comença negant un punt del dogma, i ja sabem com s’acaba — com Luter.

II

L’entrevistat. Al final l’entrevistador li diu “[n]o te veo muy optimista“, i amb això ja hem dit molta cosa. Però no vulguem córrer. Potser una de les coses més importants que ens ensenya és la diferència que hi ha entre el que és “essencial” i el que és “important”, quan parla de l’ecumenisme que es practica entre protestants evangèlics, entre “posturas y visiones que coinciden en lo esencial, pero que, a veces, difieren en aspectos secundarios que cada cual considera importantes“. M’atreveixo a pensar que això “essencial” és que l’Església Catòlica està equivocada (sembla que sigui l’única cosa que uneix els protestants…); i bé, els aspectes “secundaris” que cadascú considera importants… doncs tota la resta, suposo.

Malgrat això, dóna una visió molt lúcida de com estan les coses: pot ser que ja no hi hagi tensió, que “incluso haya cierta empatía y valoración del otro” (ep, que ja és molt, eh!), “[p]ero después, en lo esencial, no ha cambiado nada“. Exacte.

En contra del que un podria pensar, és l’entrevistador (suposadament catòlic) qui està més a favor d’una hipotètica rehabilitació de Luter per part de Roma (“quién sabe si es otra de las sorpresas qeu nos esperan en este pontificado“, diu l’entrevistador) que no pas l’entrevistat: “si Lutero fuera rehabilitado, el Papa dejaría de existir como tal“. Ha quedat clar? Sí? De debò? A partir d’aquí ens podríem preguntar exactament com i per què, i seria una bona lliçó de teologia. Però ho deixarem per un altre dia.

Seguim amb el papat. Segons l’entrevistat, Luter no pretenia “acabar con el papado“, però sí que “el papado no podía ser como se entendía entonces, ni como se entiende hoy“. I com hauria de ser, segons tan il·lustríssim entrevistat? Doncs “una figura totalmente diferente“. Però això, segons el mateix entrevistat, “sería acabar con los sacramentos, la confesión, en fin, muchos aspectos“. Batlle batlle Joe! Aquesta sí que és bona! Perquè té tota la raó, i entén algo bàsic que molts catòlics no entenen: no es pot tocar una part sense tocar el tot, i (en aquest cas concret), tocar el Papat involucraria inevitablement tocar (per eliminar-ho) els sagraments, etc. Again, seria una magnífica lliçó de teologia explicar per què.

I la traca final: “[y]o diría que el 90% de los evangélicos protestantes en el mundo entero, no solo en España, serían absolutamente contrarios por las grandes diferencias“. Contraris a què? A una “comunión sin absorción” amb Roma. Més clar, l’aigua.

III

La tragèdia és que em temo que potser el 90% dels catòlics no tindrien cap inconvenient en una “comunión, sin absorción“, amb els protestants. Comcençant (em temo) pel papa, per molts cardenals i bisbes, i també molts sacerdots i religiosos.

Anuncis