Caran d’Ache Magnetic Blue

by unixzealot

Dissabte vaig anar de compres amb una llista de tintes a buscar. Òbviament, no és que m’hagi quedat sense tinta. Però, per definició, un aficionat a les plomes mai té suficient tinta. Així doncs, amb una pre-selecció prèviament feta, em vaig llançar a la caça, i una de les (dues) víctimes va ser Caran d’Ache Magnetic Blue. És una tinta que havia vist per internet i que semblava tenir propietats molt interessants. Per una banda, un color molt semblant al de la Sailor Blue Black (ara aquí algú dirà: i per què vols un altre color igual? Doncs perquè aquest color m’encanta), i per altra banda estava interessat en saber quines subtils diferències tenia. El tinter és el que podeu veure a la imatge.

60105

No, no és una ampolla de colònia.

Val a dir que són tinters cars. A la botiga on el vaig comprar em va costar 35 €. Per internet potser el trobareu més barat (sense incloure les despeses d’enviament, of course). Està justificat el preu? Depèn. Si només t’interessa la tinta, clarament no — pots trobar d’altres tinters de color molt similar a (molt) millor preu. Si només et convencen les propietats exactes d’aquesta tinta (color, saturació, shading, etc), doncs llavors quin remei. També pagues, of course, el “peazo” tinter que heu vist.

No fa ni 24 hores que estic usant la tinta, i potser és massa prematur per fer-ne una review. Us explicaré, per tant, les primeres impressions. L’he carregat a la meva Platinum 3776, plumí F, i l’he usat en paper Rhodia de 80 grams, i a l’agenda Leuchturm, i també a la llibreta Oxford que tinc (paper de 90 grams).

Kaweco_SPECIAL_Dip-pen_1280x1280

El primer que vaig fer va ser treure el meu “dip pen” i sucar-lo al tinter. A primer cop d’ull em va semblar com si no hagués passat res, com si el plumí ni se n’hagués enterat. Només va ser un efecte òptic, i vaig escriure alguns gargots a la llibreta. Conclusió (provisional): no és una tinta “wet”, no és una tinta saturada. Especialment al comparar-ho amb el que va passar amb l’altra “víctima” de la jornada, una tinta Pilot Iroshizuku. Però no ens desviem.

Vaig carregar la tinta a l’estilogràfica Platimum citada, i vaig fer alguna marca a l’agenda, al costat d’on havia escrit amb la Sailor Blue Black. A simple vista ja es percep la subtil diferència en el color. Estrictament, la comparació és injusta, ja que hauria d’haver usat la mateixa ploma (Sailor Extra-Fine). Però també he usat la tinta Sailor a la Platinum 3776.

Quina diferència hi ha entre les dues tintes, la Caran d’Ache Magnetic Blue i la Sailor Blue Black? Bé, la segona és clarament més saturada (i més “wet”) que la primera. De fet, tenia por que avui, a l’arribar de la feina, hauria de canviar de tinta (com em va passar amb la Waterman), però no ha calgut. Pel que fa al color, la Caran d’Ache té una certa “retirada” a una royal blue (és a dir, una tènue tonalitat lilosa), com si més que un blue-black (que acostumen a ser tintes una mica grisoses) fos una royal blue black. Diria, també, que la Caran d’Ache exhibeix una mica més de shading.

Pel que fa a “comportament”, crec que les dues són igual de bones — però encara no puc parlar, ja que no he netejat cap estilogràfica amb aquesta tinta.

En resum, que estic content amb la tinta, tot i que el preu és força elevat. Per això no me la plantejo com un substitut de la Sailor Blue Black, a part que el color i propietats d’aquesta segona m’agraden més.

Anuncis