En defensa dels cartutxos i convertidors

by unixzealot

Quan una estilogràfica val més de X diners, s’espera que el plumí sigui d’or. Igualment (tot i que probablement per motius diferents), s’espera que la ploma s’alimenti de tinta no amb cartutxos o convertidors, sinó amb mètodes més “sofisticats” com ara piston fillers i un llarg etcètera. Per què? Probablement perquè es considera que els cartutxos i els convertidors són massa senzills, massa poc elegants, per a una ploma que ha costat un tou de diners. I també perquè, diuen, permet guardar massa poca quantitat de tinta.

I dissent.

Els cartutxos i els convertidors tenen una qualitat que els fa “deplorables”: són pràctics. “Massa” pràctics. I per què hauria de ser dolent, això? Doncs perquè un dels arguments en contra de les estilogràfiques és que no són pràctiques, i els bolígrafs sí que ho són. I clar, ajuntar a un instrument considerat “no pràctic” un element que sí és pràctic (el cartutxo de tinta o el convertidor) ve a ser com… com que no quadra.

El primer problema d’aquest argument és que dóna per fet que les estilogràfiques no són pràctiques. Hi ha part de raó: són molt més fràgils i delicades que un bolígraf. Ara bé, escriure amb bolígraf no dóna cap plaer, escriure amb estilogràfica sí. A més que una estilogràfica dóna una infinitat de possibilitats que un bolígraf no pot ni somiar, tant per varietat de plomins com de tintes (de tots colors i propietats). El teu bolígraf el tenen milions de persones. La teva estilogràfica… most probably not.

Un segon argument seria que un convertidor o cartutx guarda molt poca quantitat de tinta (generalment al voltant d’un mil·lilitre). Pel que fa a un convertidor, això és cert, especialment si el comparem amb d’altres sistemes de càrrega de tinta. Pel que fa als cartutxos, això és parcialment cert, perquè els cartutxos es poden guardar còmodament a la motxilla, a l’estoig o a la butxaca i fer el “cambiazo” quan s’hagi acabat el que hi ha posat a la ploma. La resta de sistemes, en canvi, requereixen d’un tinter a mà quan cal posar més tinta. No és còmode, ni segur, anar pel món amb un tinter a la motxilla (ja no dic l’estoig o la butxaca perquè probablement no hi càpiga).

I encara hi ha un tercer factor en joc: quan toca netejar l’estilogràfica. Una estilogràfica de cartutx/convertidor es neteja amb una facilitat tremenda (assumint que hem posat tinta d’estilogràfica i que no l’hem deixada assecar durant, posem per cas, un any sencer). Es treu el cartutx/convertidor, se separa el plomí i se’l neteja per separat. El cartutx, un cop buit, se’n pot anar a la brossa. I el convertidor es pot netejar fàcilment amb una xeringa. Ara poseu-vos a netejar un piston filler o segons quins altres mecanismes: a pain in the ass.

Sí, el cartutx i el convertidor són “pràctics”. Sí, potser no són tan elegants. Però quan arribi el dia de netejar l’estilogràfica — simplement perquè voleu canviar el color de la tinta, per exemple, o posar-ne una d’una altra marca —, doncs llavors potser us ho replantejareu.

Advertisements