Serà cabrón!

by unixzealot

Això és lo primer que he pensat en saber la reacció d’un tal Vincent Nichols, cardenal-arquebisbe (catòlic, almenys de nom) de Westminster, davant d’una suggerència del també cardenal Robert Sarah, prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments de la Santa Seu (per dir-ho d’alguna manera, el “jefe” de litúrgia del “Vaticà”). Deixeu-me que us ho expliqui.

I

Fa uns dies va tenir lloc, a Londres, unes jornades anomenades Sacra Liturgia. Van començar l’any 2013, i apleguen liturgistes de tot el món. Hi participen des de laics (incloent dones, si no m’erro), a sacerdots, monjos, bisbes i fins i tot cardenals. Doncs bé, es veu que, enguany, el cardenal Sarah va suggerir (que no ordenar o decretar, fins on jo sé) que els sacerdots, a partir del pròxim Advent, celebrin part de la missa ad orientem — allò que vulgarment se’n diu “d’esquena al poble”.

A partir d’aquí, cadascú pot pensar el que vulgui. Hi haurà qui aplaudirà la suggerència, i si és sacerdot l’aplicarà (encara que d’altres “col·legues” l’assenyalin amb el dit), i si no ho és, doncs desitjarà se s’apliqui. D’altres diran que no, que és una bajanada, un pas enrere, etc. No entraré ara a dir què en penso. Potser més endavant.

De totes maneres, la resposta del cardenal Nichols ha estat de “traca i mocador”. D’un autèntic hipòcrita, per dir-ho clarament. Segons ell, la Missa no és el moment perquè els sacerdots donin “rienda suelta” als seus gustos i preferències, sinó per a salvaguardar la unitat i la integritat del Ritus Romà.

Se n’ha de tenir, de cara dura.

II

Que consti que no tinc ni idea de com celebra Missa el cardenal Nichols. Amb el que diu, m’ho puc imaginar. Però that’s not the point. Llegeixo per internet que, des de l’any 2009, la Missa (del ritus actual, vull dir: Novus Ordo, Missal de Pau VI, no estic parlant ara de la “missa tridentina“) es pot celebrar íntegrament ad orientem. Norma que deu venir de la Santa Seu (que és l’única autoritzada a regular la litúrgia, per cert), i per tant no es tracta de capritxos de sacerdots “retros”. Jo diria (fins on jo sé) que sempre ha estat permès fer-ho, ja que a cap lloc s’ha dit que s’hagi de fer de “cara al poble”, i fins i tot he arribat a llegir que hi ha rúbriques al missal que assumeixen que el sacerdot celebra… ad orientem! Però again, that’s not the point.

El sacerdot, doncs, queda lliure de fer-ho com vulgui. El que ha fet el cardenal Sarah és recomanar, per una sèrie de motius, que el sacerdot, en certes parts de la missa (no totes!) celebri ad orientem. Again, és una recomanació, ningú té l’obligació de fer-ho.

Com deia, el que m’emprenya és la “justificació” que dóna el cardenal Nichols per a criticar la suggerència del cardenal Sarah: que la missa no és el lloc perquè el sacerdot “faci de les seves”, és a dir, exerceixi els seus gustos i preferències (cosa prohibida pel Vaticà II, per cert, Sacrosanctum Concilium, 22.3). Evidentment, el cardenal té tota la raó quan diu que els sacerdots s’han d’atenir al que diuen els llibres litúrgics, sens dubte — i, com ja hem vist, no prohibeixen pas celebrar la missa, ja sigui una part o tota sencera, ad orientem.

A

Llavors, doncs, què té de “dolent” el que diu el cardenal Nichols? La hipocresia. Comencem pel final. La unitat i la integritat del ritus Romà ja se la van carregar després del Vaticà II. Aquest Concili demanava una reforma del ritus en alguns aspectes, una reforma moderada, tot i que també incloia les “trampes” per tal de legitimar una autèntica revolució litúrgica, que és el que va tenir lloc. Diversos llibres i diversos autors ho expliquen.

Pretendre que celebrar la missa ad orientem atenta contra la unitat i la integritat del ritus Romà és: o ser un ignorant, o ser un mentider, o tenir una cara duríssima. O totes tres coses a la vegada. Un podria objectar que l'”ethos, l'”esperit” del missal de Pau VI “demana” celebrar de cara al poble, i li donaré la raó. El missal de Pau VI és profundament antropocèntric. I justament per això el cardenal Sarah proposa celebrar ad orientem: per mirar de corregir aquesta nefasta tendència. I és realment per això que el cardenal Nichols ha reaccionat com ha reaccional a la suggerència del senyor prefecte: perquè segurament vol una missa, una litúrgia, i probablement fins i tot una Església, antropocèntrica. Però això, que consti, són tan sols hipòtesis meves.

B

I acabem pel principi: com ja hem dit, no és cert que celebrar ad orientem sigui un “capritxo” del sacerdot: la llei de l’Església li dóna tot el dret de fer-ho. Però ja posats a parlar d’excessos i d’abusos litúrgics, podríem fer una llista gairebé inacabable. Tenim multitud d’exemples, només cal buscar a Youtube. Jo he vist, els meus ulls pecadors ho han vist, perquè hi he assistit, a misses en què els participants hem donar al sacerdot un full imprès (o fotocopiat) amb una “pregària eucarística”, escrita per vés a saber qui. I en la immensa majoria dels casos, el sacerdot s’hi ha avingut. He vist eucaristies la validesa de les quals era més que dubtosa, en què el sacerdot semblava que estava allà tan sols per a pronunciar les paraules de la consagració (el que tècnicament se’n diu la forma del sagrament). I un llarg etcètera. Per cert: heu vist mai algun sacerdot que, a l’acabar l’ofertori, es renti les mans? Jo tampoc. Doncs sabíeu que aquest rentar-se les mans està prescrit per les rúbriques del missal? Ara ja ho sabeu.

M’agradaria molt saber si el cardenal Nichols s’encarrega que els sacerdots de la seva diòcesi compleixin escrupulosament les prescripcions litúrgiques, i que celebrin els sagraments sense desviar-se, ni a dreta ni a esquerra, del que manen els llibres litúrgics. Molt em temo que no. Però again, això tan sols és una hipòtesi meva.

III

En qualsevol cas, em quedo amb el següent comentari llegit a Infocatólica:

A grandes males grandes remedios: misa tridentina. Y se acaba toda esta tomadura permanente de pelo de raíz.

Anuncis