Comprar estilogràfiques i saber-ne vendre

by unixzealot

Fa mooolts anys que estic interessat en les estilogràfiques. Però degut als preus que acostumen a tenir, només quan he tingut ingressos propis he pogut donar-me uns quants plaers. Miro vídeos per internet de gent que hi entén, llegeixo coses (també per internet), bastant regularment, i si no en compro més és perquè no sóc milionari. Generalment, es cuida molt l’aspecte “tècnic”, però hi ha un punt on tinc la impressió que es falla estrepitosament: saber vendre estilogràfiques i educar el comprador (especialment el comprador principiant).

M’explico. Comprar una estilogràfica no és com comprar un bolígraf. I, evidentment, vendre una estilogràfica no té res a veure amb vendre un bolígraf. El que més m’agrada de les estilogràfiques és que són instruments amb molta personalitat (igual com les tintes, com deia fa no massa en aquest mateix blog). Una estilogràfica pot anar-me molt bé a mi, però com el cul a algú altre. I al revés. I no és culpa de l’estilogràfica: simplement, les seves característiques no s’adeqüen igualment a totes les persones.

Per tant, com que les estilogràfiques són eines tan “personals”, no se’n pot comprar i vendre com qui compra i ven llapis i bolígrafs. Cal una atenció personalitzada, per tal d’anar orientant el comprador a “descobrir” la “seva” estilogràfica. I això cal temps, paciència i molta formació (i experiència). Formació tècnica, per saber la terminologia i el significat de les característiques d’una estilogràfica (el pes, la mida, si té un bon flux de tinta, com reacciona davant del paper barat, com emmagatzema la tinta al seu interior, etc); també experiència per saber aquelles coses que no s’aprenen als llibres (o a internet, etc); el temps i la paciència per tractar amb el client i ajudar-lo a fer la millor compra possible (tant si es tracta d’una ploma de 60, 600 o 6000 euros — que n’hi ha). I, evidentment, que no és el mateix vendre a algú que no ha usat mai estilogràfiques i per tant és la seva primera compra (un client al qual caldrà orientar moltíssim i dedicar-li molt de temps) que algú que en té, posem per cas, una vintena (o més) i que només usa estilogràfiques i probablement ja sap el que vol (un tipus de client al qual gairebé no li cal orientació i necessita poca ajuda del venedor).

Si jo hagués de vendre estilogràfiques, la primera cosa que preguntaria al client és, òbviament, si alguna vegada ha usat estilogràfiques. En cas de resposta negativa, llavors cal seure i explicar-li quines diferències hi ha entre una estilogràfica i un bolígraf. Cal explicar-li que no totes les plomes són iguals. Que cal buscar la ploma que a ell li anirà millor. Etc. En una paraula, cal educar el client.

Jo li preguntaria quins bolígrafs acostuma a usar, n’agafaria algun i li donaria paper perquè escrivís una mica, i observar com escriu. Apreta molt a l’escriure? Si és així, millor no oferir-li estilogràfiques de plomí d’or, o flexibles, o “delicades”, perquè se les carregarà en un obrir i tancar d’ulls. Millor potser plomins d’acer, i dels més durs. I que siguin plomes “barates” (menys de 100 €, i millor encara menys de 50, pel que pugui passar). Fa la lletra grossa o petita? Si és petita, més val descartar els plomins broad o double broad, perquè les lletres no es distingiran entre elles. Millor apostar per plomins fins i extrafins. I, sobretot, insistir molt que les plomes no s’han d’apretar com els bolígrafs. Una bona ploma hauria de ser capaç d’escriure sense fer pressió sobre el paper.

També li preguntaria quina mena de paper usa. Perquè clar, les estilogràfiques són molt (però que molt!) sensibles al paper. I si s’usa paper “de merda”, doncs… bé, no li direm que no usi estilogràfiques (tampoc és qüestió de tancar la paradeta), però millor oferir-li plomins fins o extrafins i recomanar-li les tintes més “senzilles” (que no tinguin característiques com ara molt de shading, o sheening, o massa wet), i amb un flux moderat. Ara bé, si està disposat a usar paper de més qualitat (com ara Rohdia, Clairefontaine o Oxford — no Moleskine), doncs llavors podem ampliar el ventall de plomes a oferir.

Un altre aspecte que no es pot oblidar és el que podríem anomenar “anatòmic”. Les plomes tenen unes mides i un pes, i depèn no només dels gustos sinó també de l’anatomia del client quina serà la millor ploma. Personalment, per exemple, tinc mans petites, per tant segurament no seria bona idea que usés plomes llargues i pesades, perquè m’acabaria provocant fatiga. Ara bé, els gustos també són importants: pot ser que hi hagi gent que se senti més còmode amb plomes petites i lleugeres tot i tenir mans grosses, i al revés. O petites i pesades, o llargues i lleugeres. A alguns els agrada, a l’usar la ploma, posar el tap al darrere, d’altres (com a mi) no. A vegades no és només qüestió de gustos: pot ser que el tap sigui massa pesat i desbalancegi el pes, fent la ploma més incòmoda d’usar.

Consideracions estètiques. Moltes plomes són cares pels materials que es fan servir, i pel seu disseny estètic. Aquí la gamma de possibilitats és enorme. Podem trobar plomes fetes amb material basat en roca de lava (com ara les Visconti Homo Sapiens), tot i que generalment són d’alguna mena de plàstics. No tots els plàstics són iguals, però. Podem trobar preciositats com ara les Omas Ogiva, i moltes d’altres. És qüestió de buscar per internet, s’hi pot trobar de tot. Fins i tot luxes com ara les Namiki (col·leccions Chinkin, Emperor i d’altres, a uns preus evidentment també de luxe). Al meu entendre, però, les consideracions estètiques haurien de quedar en un últim pla, a menys que la ploma sigui totalment contrària als gustos del client o bé que la vulgui simplement per mirar-se-la i no per a fer-la servir per escriure.

A partir d’aquí, un cop el client arriba a la botiga, és qüestió que ell es deixi aconsellar per un professional ben format, i que aquest professional vagi indagant (a través de preguntes i del que el client li expliqui) quines necessitats té i quina és la ploma que més les satisfarà. Un cop triada la ploma, molt important!, cal no deixar de banda la tinta, per a la qual es tindrà en compte la ploma triada i el tipus de paper que el client usarà.

Tot això que dic, però, és bastant utòpic. Som quatre gats els que usem estilogràfiques, i d’aquests quatre, bastants simplement per “fardar” o per “col·leccionar” (sense arribar a usar-les). Cap botiga (potser amb una o dues excepcions a tota Catalunya) es pot guanyar la vida venent estilogràfiques, i per tant a penes val la pena dedicar el temps i els esforços a ser un “bon” venedor de plomes. Jo ho faria… si sabés que m’hi guanyaria la vida, of course. Però si algú ho fa, tindrà en mi el més profund agraïment — i fins i tot acudiré a ell (o ella) a fer les meves compres!

Anuncis