El sacrifici de Mas

by unixzealot

Curiosament, el mateix dia que vaig publicar l’article sobre la CUP, es va saber la notícia que al final havien decidit no donar suport a la investidura d’Artur Mas com a nou president de la Generalitat. Arran d’aquesta decisió, a la CUP li ha plogut una tempesta de crítiques (algunes de molt dures), però també se senten veus, fora de la CUP, que suggereixen que Mas hauria de renunciar a ser president. Li recorden unes declaracions seves, en què deia que ell no seria un obstacle al “procés”. Al Facebook n’hi havia un que el comparava amb la CUP: la CUP ha fet el que va prometre (no investir Mas), mentre que Mas no ha fet el que va prometre (apartar-se). Llavors, doncs, la gran pregunta és: Mas hauria de renunciar a ser president?

La meva resposta (cadascú tindrà la seva, evidentment) és que no. Sincerament, no hi veig què hi guanyaríem sense ell. Tindríem, sí, els 10 vots de la CUP al Parlament. Molt bé. Tindríem 10 vots per investir algú que, segurament, no serà d’una vàlua superior al Mas. Pel que fa a legitimitat democràtica (vull entendre que és un concepte que la CUP hauria d’apreciar), tampoc semblaria del tot correcte: els que van votar Junts pel Sí ho van fer assumint que el seu candidat a la presidència era Artur Mas, i no algú altre. Se’m pot argumentar que demanar a la CUP que investeixi Mas seria demanar-li trencar el compromís que van assumir, abans de les eleccions, de no investir Mas. Sembla un argument raonable. Llavors, doncs, l’única sortida raonable és convocar noves eleccions quan abans millor.

Fins i tot si la CUP accedís a investir Mas, o si Junts pel Sí arribés a proposar un altre candidat acceptable per la CUP, no tinc cap mena de dubte que el “culebrón” estaria garantit per la resta de la legislatura. Tant CiU (millor dit, CDC) com ERC van haver de fer renúncies i concessions quan van fer la coalició electoral Junts pel Sí. Segur que no va ser fàcil. Ara bé, jo em pregunto: quina és la capacitat de la CUP per renúncies, per fer concessions? Entenc que la CUP no vulgui que els seus 10 diputats renunciïn a un compromís electoral assumit de no investir Mas. En canvi, demanen que els 62 diputats de Junts pel Sí renunciïn al candidat a la presidència amb el qual es van presentar a les eleccions. Ep, que només és un exemple.

Qualsevol que em conegui, i suposo que només que llegeixi el que vaig escrivint al blog, sabrà (o deduirà) que no tinc cap mena de simpatia a la CUP. Efectivament, així és. Sacrificar Mas (ni que sigui per la seva pròpia renúncia) per obtenir els 10 vots de la CUP al Parlament no em sembla una bona idea. Sí, ja sé que Junts pel Sí no suma. I només pot sumar amb la CUP (és evident que la marca de Podemos al Parlament no està per la labor de caminar cap a la independència). Aquesta és la tragèdia. Una tragèdia que només es pot resoldre amb noves eleccions (ep, que podria ser que ens trobéssim amb uns nous resultats equivalents als anteriors). Amb l’enorme risc que, aquest cop, els diputats independentistes no sumin.

Si algú coneix algun candidat a la presidència que sigui millor que Artur Mas, si us plau que ens el presenti i ens ho demostri. Mentrestant, però, no passa res per rectificar i dir que sí, que d’acord, que investirem Artur Mas encara que només sigui perquè simplement no n’hem trobat cap de millor. Clar que, per a aquesta mena de reflexions, cal tenir clar quin és l’objectiu primordial: la independència. A seques.

Un últim apunt. Penso que està clar que, si es vol aconseguir la independència, certa mena de suport internacional serà necessari, encara que arribi l’endemà de la proclamació. Honestament, i mal que els pesi a alguns, penso que la CUP no són precisament els millors companys de viatge de cara a obtenir aquesta mena de suports. A la immensa majoria de països segur que els la sua si Catalunya és independent o no. Ara bé, no crec que els la suï tant quina mena de país vol ser quan sigui independent. I si jo fos ells, em faria por una Catalunya a l’estil cupaire. I més me’n fa sent català.

Anuncis