Puntualitat al pagar

by unixzealot

Aquest nou company nostre ens agafà un gran afecte als catalans. Ell era un bohemi perdut, i es meravellava del capteniment, la bona administració i el seny que demostràvem. Com que ell sempre duia foradades les butxaques i anava a empentes i rodolons —devent dos mesos a les “patronas”, trenta o quaranta cafès a can Candelas (un establiment de la Puerta del Sol, on servien cambreres) i alguna deixa més a les “tascas” i “botillerías” dels carrers de Jacometrezo i Caballero de Gracia—, no se sabia avenir (ni les dispeseres tampoc) de la puntualitat i perfecció amb què tots els catalans pagàvem la mesada, ni que, si li calia, sempre pogués intentar algun pessiguet a les nostres bosses i hi trobés en què donar-lo.

Agustí Calvet “Gaziel”, Tots els camins duen a Roma, Proa, Barcelona 2014, pàgina 353.