La uni de principis del segle XX

by unixzealot

Don Francisco Soriano Sánchez, a més de ser el nostre catedràtic, era el “revistero de toros” de l’únic diari de la nit que hi havia llavors a Barcelona, “El Noticiero Universal”. Hi feia puntualment, cada diumenge o festa de “corrida”, la ressenya taurina, i la feia en prosa i en vers. Passava per un gran tècnic en la matèria i per un escriptor molt graciós. No signava les cròniques amb el seu nom, certament, ni posava a sota la signatura, com a garantia, “catedrático y decano de la Facultad de Letras de la Universidad de Barcelona”. Potser això hauria semblat passar de mida, per bé que no és pas clar si els ofesos haurien estat els altres catedràtics o els empresaris de les places de braus. El cert és que signava amb pseudònim.

En aquella Universitat de Barcelona (o almenys a les seves facultats de Dret i Lletres, que jo vaig conèixer), els catedràtics només hi venien a cobrir l’expedient acadèmic[.] […] I els embrutits alumnes, sense la més lleu apetència espiritual, no aspiraven a altra cosa que a copsar l’aprovat i, finalment, el títol, fos com fos. Aquest estat de coses, tothom el trobava bé, o almenys ho semblava: l’Estat, el municipi, les famílies, els alumnes i els professors. Jo crec que, amb una mica més de sinceritat, uns i altres haurien fàcilment pogut convenir que, essent tot allò una pura farsa, valia més limitar la carrera al fet d’acostar-se a una taquilla de l’administració universitària, pagar-hi uns milers de pessetes en paper segellat i emportar-se el títol d’una vegada, sense perdre temps, com qui va a l’estanc.

Agustí Calvet “Gaziel”, Tots els camins duen a Roma, Proa, Barcelona 2014, pàgines 227 i 229.

Anuncis