Y al resto de la gente, la legislación vigente

by unixzealot

Llegia ahir al diari ARA una notícia segons la qual la senyora Rosa Díez deia que Catalunya ja s’ha independitzat (i nosaltres sense saber-ho!). L’argument de tan gentil senyora és, segons el citat diari, que Catalunya “no se sent concernida per les lleis ni les sentències dels tribunals espanyols”, la qual cosa, segons ella, seria un acte de secessió “pura i dura”. Es veu que no és un fet recent, vull dir que, segons Rosa Díez, les autoritats catalanes ja haurien decidit, “ja fa molt de temps”, “no complir la llei ni les sentències dels tribunals”.

Contrasta tot això amb el que llegeixo al llibre “Espanya explicada als catalans”, i que a les pàgines 38 i 39 diu, literalment:

Aquest escrupulós respecte a la llei i a la paraula donada ens ha fet ser com som, tot i que de vegades ens ha perjudicat; la història del compromís de Casp és segurament l’exemple més clar de com un respecte potser excessiu a la lletra de la llei ens va deixar en una situació d’inferioritat davant dels que se la saltaven alegrement.

Entenc que la senyora Díez s’escandalitzi perquè, segons ella (jo no sé si és veritat o no), les autoritats catalanes “passen” de la legalitat espanyola i dels seus tribunals. Ho entenc perquè es tracta, segons informa l’ARA, d’uns comentaris fets arran d’una determinada sentència (o interlocutòria) sobre el castellà com a llengua vehicular a l’ensenyament. No tinc cap dubte que la senyora Díez la comparteix al cent per cent (i al mil per cent i tot), i per tant digui el que digui.

Un parell de frases. “La ley se acata, pero no se cumple“. “Al amigo, trato de amgio; al enemigo, trato de enemigo; y al resto de la gente, la legislación vigente“. Jo penso que, si realment té raó la senyora Díez, hem d’admetre que, en realitat, les nostres autoritats es limiten a fer el que han vist fer a Espanya. I és que tenint mestres tan bons, és difícil no ser un bon alumne. Podríem parlar de com es compleixen els Estatuts d’Autonomia, per exemple. I de tots els escàndols de corrupció i de les conseqüències penals que, al final, acaben tenint.

O com es resolen sempre les inspeccions d’Hisenda: tots els experts aconsellen que no es tracti de discutir si l’inspector té raó o no; el millor és negociar directament una multa assumible i deixar-ho córrer. En un altre context, d’això se’n diria una actuació mafiosa. — Op. cit, pàgina 41

És entranyable com a Espanya es fa servir la llei. Us en recordeu del diari Egin? Per als més “joves”, és (era!) un diari basc, que el juliol de 1998 va ser tancat, comissat i liquidat per ordre del jutge… Garzón! Sí, sí, aquell a qui tanta gent va defensar quan el Tribunal Suprem va encausar (i condemnar) per prevaricació. Dues-centes persones sense feina, quaranta mil petits accionistes perjudicats. Doncs bé, al novembre del 2005 (set anys i mig més tard!) el Tribunal Suprem va sentenciar que el diari era perfectament legal, i va anul·lar el comís i la liquidació. Collons, a bones hores! Algú se’n va fer responsable? Tal dia farà un any. De totes maneres, també cal dir que els membres del consell d’administració van ser condemnats per col·laboració amb banda armada. Tot i que sí va deixar clar, el Tribunal Suprem, que no hi havia base legal per ordenar la clausura del diari.

Això em recorda el diari Egunkaria, íntegrament en euskera, fundat l’any 1990 i clausurat el 20 de febrer 2003, per ordre del magistrat Juan del Olmo (aquell que solia absoldre maltractadors de dones, per cert). Set anys després, el 12 d’abril del 2010, l’Audiència Nacional va absoldre tots els acusats. A la sentència s’hi deien coses com ara que “el cierre del diario no tenía habilitación constitucional directa y carecía de una norma legal especial y expresa que la autorizara“, “tampoco se ha acreditado ni directa ni indirectamente que el periódico haya defendido los postulados de la banda terrorista, haya publicado un solo artículo a favor del terrorismo o de los terroristas ni que su línea editorial tuviese siquiera un sesgo político determinado“. De fet, els magistrats de l’Audiència Penal van ser especialment durs contra el magistrat instructor Juan del Olmo, assegurant que “la estrecha y errónea visión según la cual todo lo que tenga que ver con el euskera y la cultura en esa lengua tiene que estar fomentado y/o controlado por ETA conduce a una errónea valoración de datos y hechos y a la inconsistencia de la imputación“, qualificant el tancament del diari de “injerencia en la libertad de prensa“. Per cert, la sentència de l’Audiència Nacional no va comptar amb cap vot particular en contra. No em consta, de totes maneres, si es va presentar recurs de cassació al Tribunal Suprem, com tampoc en consta que la sentència fos reformada per alguna instància superior. La sentència de l’Audiència Nacional la teniu aquí.

He parlat abans del magistrat Baltasar Garzón. Curiós personatge. Cap al 1992, abans dels jocs olímpics, va ordenar una sèrie de detencions a independentistes, que després van acabar en no res. Mentida: va acabar Espanya condemnada per un tribunal europeu per no haver investigat les denúncies de tortures (de fet, Estrasburg també va condemnar Espanya per no haver investigat les denúncies de tortures que van fer els detinguts pel cas Egunkaria, que dèiem abans). Garzón va protagonitzar també el cas Pretòria, del qual fa temps que no se’n sap res… serà perquè s’està desfent com un bolado? Finalment, Garzón va acabar condemnat per prevaricació i expulsat de la carrera judicial, a la qual no es podrà reintegrar fins passats onze anys, si supera de nou les oposicions o el Consell General del Poder Judicial el readmet. Jo no sé del cert si realment era culpable del delicte de prevaricació; pel que he sentit (llegit) a dir, ho era. Però és curiós que si se li tenien ganes (això també és cert) no fou pas pels seus nyaps com a jutge, com els que hem comentat, sinó per d’altres motius, molt més relacionats amb la política.

Si la senyora Rosa Díez creu que Catalunya s’ha independitzat per ignorar la legalitat i la judicatura espanyola, el primer que hauríem de dir és que Espanya porta molt de temps independitzada d’ella mateixa.

Anuncis