Game of Thrones

by unixzealot

Fa cosa d’un any o un any i mig, l’últim any que vaig viure al pis del carrer Muntaner, en una de les visites que, de tant en fant, feia a l’FNAC, vaig comprar — en anglès — un llibre titulat Game of Thrones. Probablement havia sentit a parlar de la sèrie, o la deuria haver vista anunciada en algun lloc, no ho recordo. El vaig comprar en anglès perquè volia aprofitar l’ocasió per a millorar el meu coneixement de l’idioma — no és la primera vegada que compro un llibre en versió original en anglès per aquest motiu. I la veritat és que, aquest cop, vaig quedar decebut. Tot i que no potser no tant com The Lord of the Rings, és un llibre difícil de llegir, no tant per la gramàtica, diria, com sobretot per la gran quantitat de vocabulari que conté. A més d’això, no vaig entendre de què anava la cosa. Tampoc vaig comprendre l’estructura dels capítols. No vaig tardar gaire a deixar de llegir-lo.

Passat un cert temps, potser uns mesos, en una altra visita al mateix centre comercial, vaig comprar la primera temporada de la sèrie. En Bluray, per més inri. La vaig mirar de seguida, i vaig començar a entendre de què anava tot plegat. Entre l’alta definició i els bonics paisatges que hi ha, la sèrie em va entrar pels ulls (i per les orelles). Però em va disgustar molt. Per l’argument, que sí vaig entendre però que em va ofendre tant per la falta de moralitat, la brutalitat i l’absoluta manca d’escrúpols de la majoria dels personatges. Tot plegat em posava molt nerviós. Vaig mirar els capítols un rere l’altre, em sembla, un sol cop, i crec que no els he tornat a veure més.

Vist així, es podria pensar que vaig fer una mala inversió, pels diners gastats amb el llibre (tot i que, si no em falla la memòria, la versió original anglesa era més barata que les traducions) i pel cost de la sèrie — a sobre en Bluray, però això sí, la vaig disfrutar en alta definició i en dolby surround o com es digui.

Aquestes impressions negatives van canviar de la nit al dia — quasi literalment — quan vaig mirar la segona temporada, fa uns pocs mesos. Dic literalment de la nit al dia perquè la vaig començar a mirar al vespre-nit i no vaig parar fins a haver vist tots els capítols. Va ser una experiència al·lucinant. Era acabar un episodi i ràpidament posar el següent, no podia quedar-me sense saber com evolucionava la trama. Fa pocs dies he mirat la tercera temporada, també de principi a fi, tot i que aquesta no m’ha enganxat tant com la segona. Però pels spoilers que he pogut llegir (m’encanta llegir els spoilers), la quarta no em decebrà. Mirar la segona i la tercera, a més a més, m’ha ajudat a entendre la primera — no a entendre l’argument, sinó les seves característiques, a comprendre el per què de tot allò que no m’havia agradat i que tan nerviós m’havia posat.

He de dir que, en general, no miro sèries. Amics i coneguts me’n recomanen moltes, però prefereixo no mirar-les perquè n’hi ha tantes que ni emprant les vint-i-quatre hores del dia podria mirar tot el que em recomanen. Gràcies pels suggeriments, de totes maneres. El cas és que sóc molt selectiu amb el que miro — perquè algunes sèries sí que miro — i la veritat és que Game of Thrones s’ha guanyat la meva admiració i el meu respecte — cosa que, òbviament, no té cap mena de valor, però és el criteri del qual em serveixo per decidir què miro i què no. A més a més, els personatges estan molt ben aconseguits i les interpretacions acostumen a ser magnífiques. Hi ha diàlegs i discursos estelars. I malgrat que és una sèrie amb un argument brutal, també hi ha espai per a mostres d’humanitat, la qual cosa s’agraeix i equilibra la barbàrie que, en general, domina la sèrie.

Anuncis